cançó antifeixista italiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Bella ciao, segons les versions més difoses, és una cançó partisana emprada durant la Segona Guerra Mundial especialment a l'Emília i la península Apenina. Altres versions exposen que la difusió de la cançó com a himne partisà va ser posterior a la guerra mundial.[1] Els orígens de la cançó són incerts. La música sembla venir d'una cançó folk de Mishka Ziganoff, però l'autor de la lletra és desconegut.[2] Es tracta d'un cant d'arrossar, molt emblemàtic, perquè expressa la pena per la duresa de la feina, pel domini exercit pel patró i per l'esperança d'un futur de rescat llibertari.[3] La tornada de la cançó, bella ciao (literalment: «adéu, bonica»), juntament amb la temàtica, fa pensar en una cançó de comiat. En català alguerès l'ha cantat entre d'altres Claudio Gabriel Sanna a l'àlbum Terrer meu.
Forma musical | cançó |
---|---|
Àudio | |
Intèrpret | cap valor |
Partitura | Partitura |
Llengua | italià |
Data de publicació | dècada del 1800 |
Gènere | música tradicional i cançó protesta |
País d'origen | Itàlia |
Lletra en Italià
|
Traducció catalana (no apta per cantar)
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.