Batalla de Paterna

La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balànsiya en 1065.

Batalla de Paterna

conquesta feudal hispànica
Els emirats de Xarq al-Àndalus cap al 1080
Tipus	batalla
Data	1065
Coordenades	39° 30′ 10″ N, 0° 26′ 26″ O
Lloc	Paterna
Estat	Espanya
Resultat	victòria lleonesa
Bàndols
Regne de Lleó Emirat de Balànsiya
Comandants
Ferran I de Lleó al-Mudhàffar

Antecedents

Després de la batalla de Graus de 1063, en la que Ferran I de Lleó va enviar l'Infant Sanç en suport d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta,^[1] al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,^[2] i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre i Ferran I de Lleó com a càstig va atacar la vall de l'Ebre i assetjant la ciutat de Balànsiya la primavera.^[3]

Batalla

Un cop assetjada de Balànsiya, Ferran I de Lleó, els lleonesos es van trobar amb l'enèrgica defensa d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar i la impossibilitat de prendre les muralles a l'assalt i van simular una retirada i els musulmans van sortir en la seva persecució, però a l'altura de Paterna, a la riba esquerra del Túria, els lleonesos els van escometre per sorpresa.^[4] Totalment desprevinguts, els valencians van patir baixes molt elevades.^[3]

Conseqüències

Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el seu rei emmalaltí i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar fou deposat pel seu sogre, l'emir de Tulàytula, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun,^[3] i Barbastre fou aviat recuperat pels saragossans.^[5]