La banya de bou[1][2] (Xylaria hypoxylon), és un bolet comú, que sol créixer en grups sobre fusta morta de planifolis (soques, troncs, branques). Es caracteritza per formar branques negres erectes i allargades amb les puntes sovint tintades de blanc
Xylaria hypoxylon  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Xylariales |
| Família | Xylariaceae |
| Gènere | Xylaria |
| Espècie | Xylaria hypoxylon Grev., 1824 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Clavaria hypoxylon |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
Va ser descrit per primera vegada per Carl von Linné com a Clavaria hypoxylon (1745)[3] i mencionat posteriorment a Species Plantarum l'any 1753.[4]
Robert Kaye Greville (1824) va transferir-la al gènere Xylaria.[5]
Iconografia
Bolets de Catalunya (1983): 100[6]
Descripció
[7][8] Bolets gregaris, sovint en flotes; cossos fruiters (ascocarps) cilíndrics, aplanats o en forma de ventall, de fins 80 (115) x 2-8 mm; amb parts fèrtils de 10–45 mm d'alçada 3 2–5 (–15) mm de diàmetre; erectes; durant la tardor solen ser deprimits, de bifurcats a poc ramificats, coberts d'espores asexuals (conidis), de blanques a grisenques, àpex estèrils; en madurar els ascocarps esdevenen menors, de cilindroides a estretament fusiformes, de superfície negra, carbonàcia, rugosa per protuberàncies generades per peritecis immersos en la carn, l'estroma.
Carn dura, elàstic, blanca.
Peritecis minúsculs, arrodonits, amb una perforació, l'ostíol, que, en arribar a la maduresa, permet l'alliberament de les espores sexuals (ascòspores); ascs de 100 × 8 μm; ascòspores 10-12 x 4.5-5.2 μm
Hàbitat
[9]Saprotròfic sobre fusta de planifolis, prefereix soques; es pot recol·lectar tot l'any.
Distribució geogràfica
Estesa per tot Europa però més escassa a mida que ens apropem a localitats nòrdiques, també als Estats Units.[8] Andorra,[10] Catalunya Nord, Catalunya,[11] País Valencià i Illes Balears.[12]
Espècies semblants
[13][14][15]El gènere consta de diferents espècies que recorden X. hypoxylon. Els dits de mort (Xylaria polymorpha), són engruixits, negres i gens o molt poc ramificats. La banya de bou del carst (Xylaria karsticola), difereix per la superfície de l'estroma, que és marcadament nodulosa i amb clivelles profundes. La superfície de l'estroma també és nodulosa a la banya de bou de Bascònia (Xylaria vasconica) però de color bru pàl·lid, els estromes són cilíndrics i sobre ell genera els conidis a la primavera o inicis d'estiu, mentre la banya de bou (Xylaria hypoxylon) rarament els forma abans de finals de tardor. La banya de bou cendrosa (Xylaria cinerea) presenta grànuls negres minúsculs sobre fons blanc a la superfície de l'estroma.
Comestibilitat
No és tòxic però la seva poca carn i textura endurida explica que la majoria de publicacions el consideren no comestible.
Etimologia
L'epítet específic deriva de les paraules gregues hypo que significa "sota", i xylon, que significa "fusta".
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
