Baltasar de Montpalau i Ferrer

Baltasar de Montpalau i Ferrer (València, c. 1578 - València, 1638) fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç^[1] i de la Torre d'en Lloris.^[2]

Baltasar de Montpalau i Ferrer

Biografia
Naixement	c. 1578 València
Mort	1638 (59/60 anys) València
Activitat
Ocupació	militar, polític
Família
Família	Montpalau (llinatge)
Cònjuge	Anna Maria Mussefi
Fills	Gaspar de Montpalau Maria de Montpalau
Parents	Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, neta
Premis
cavaller de l'Orde de Calatrava

Membre d'una important nissaga nobiliària valenciana, en Baltasar de Montpalau i Ferrer heretà la baronia de Xestalgar i altres possessions l'any 1606, a la mort del seu progenitor, Gaspar de Montpalau. Igual que la majoria dels senyors territorials del regne de València, s'oposà fermament a les disposicions del Duc de Lerma favorables a l'expulsió dels moriscos per la pèrdua de mà d'obra i de renda que suposava l'aplicació de la mesura. Es va veure obligat després a repoblar els seus dominis, atorgant document oficial de nova població per a la seua baronia de Xestalgar el 30 de maig de 1611.

Amb Felip IV de Castella, però, en Baltasar era un dels nobles valencians més actius i influents políticament, de manera que va participar en les sessions de les Corts de Montsó (1626), on prengué partit pel Comte-Duc d'Olivares donant suport al seu projecte d'Unió d'Armes, raó per la qual, el 8 de maig de 1626, Felip IV va decidir atorgar a en Baltasar el títol de comte, junt amb altres cinc nobles valencians que s'inclinaren al seu favor.^[3] En efecte, el 20 de febrer de 1628, una pragmàtica reial creava el Comtat de Xestalgar i confirmava oficialment en Baltasar de Montpalau com a I comte. Va contribuir a la formació de diferents companyies de soldats de lleva per a les guerres exteriors de la Monarquia Hispànica, sobretot durant els anys posteriors a 1630.^[4]

A la seua mort, el 25 d'agost del 1638,^[5] va ser succeït pel seu fill mascle, en Gaspar de Montpalau i Mussefi (1638-1664).^[6]

Referències

1. «Baltasar de Montpalau i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Gil Olcina, A. Singularidades del régimen señorial valenciano: expansión, declive y extinción de la señoría directa. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012. ISBN 978-84-9717-235-6. Veure-hi sobretot pàgines 132 - 133.
3. PORCAR, Pere Joan: Coses evengudes en la ciutat i regne de València. Dietari (1585-1629), edició a cura de Josep Lozano. València: Universitat, 2012. ISBN 978-84-370-8908-9
4. Felipo, Amparo. El centralismo de nuevo cuño y la política de Olivares en el País Valenciano. València: Ajuntament de València, 1988. ISBN 84-86908-01-9.
5. Pastor i Madalena, M. (2004). El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià. Barcelona: Fundació Noguera (Col·lecció Diplomataris). ISBN 84-9779-250-5 Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià, vegeu pàgines 256-257.
6. AIERDI, Joaquim: Dietari. Notícies de València i son regne, de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679. Edició a cura de Vicent Josep Escartí. Barcelona: Barcino, 1999. ISBN 978-84-7226-693-3 .

Bibliografia

• Lario, D. de. El comte-duc d'Olivares i el regne de València. València: Tres i Quatre, 1986. ISBN 978-84-7502-149-2.
• Jiménez, F.J. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0. Veure-hi pàgines 128-130.
• Gil Olcina, A. Singularidades del régimen señorial valenciano: expansión, declive y extinción de la señoría directa. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012. ISBN 978-84-9717-235-6. Veure-hi sobretot pàgines 132 - 133.
• «Baltasar de Montpalau i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

• http://bibliotecadigital.rah.es/dgbrah/i18n/consulta/registro.cmd?id=55404 Arxivat 2017-08-01 a Wayback Machine.
• Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià