Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591. Era comandant militar del rei Ormazd IV fill de Bahramgoshnap, de la família de Mihran, una de les set principals famílies nobles de l'imperi, i marcgravis hereditaris de Rayy.

Bahram VI

Biografia
Naixement	segle VI Rayy (Iran)
Mort	592 Ferganà (Uzbekistan)
Ispahsalar
Marzban
Rei dels reis
Dades personals
Religió	Zoroastrisme
Activitat
Ocupació	oficial, governant, comandant militar, arquer, escriptor
Carrera militar
Rang militar	Ispahsalar
Família
Família	Mihran
Cònjuge	Gordiya
Fills	Mihran Bahram-i Chubin
Pare	Bahram Gushnasp
Germans	Gordiya
Parents	Mitridates I de Pàrtia

Era marcgravi de Ray i dirigia la cavalleria reial que va capturar Dara el 572; fou nomenat sipahbad del nord (equivalent a sàtrapa de Mèdia i l'Azerbaidjan) per Ormazd IV i va lluitar contra els romans d'Orient en una campanya de resultats incerts.

El 588 una horda d'heftalites dependent dels Turcs Occidentals des de feia 30 anys, va envair l'orient de l'imperi i va arribar fins a Badgis i Herat. En un consell de guerra Bahram fou escollit comandant en cap i sàtrapa del Gran Khorasan i amb dotze mil cavallers va rebutjar als invasors. Va avançar amb rapidesa i va derrotar els turcs occidentals ocupant la ciutat de Balkh entrant en els dominis heftalites i creuant l'Oxus obtenint allí una altra victòria sobre els turcs i matant personalment al gran Kakhan (anomenat Chu Lo Hou a les fonts xineses). Va arribar fins a Baykan prop de Bukharà.^[1]

Mentre Ormazd havia perdut el suport dels magnats en empresonar i executar alguns d'aquests; també va reduir la mesura de la cavalleria i va reduir la paga de l'exèrcit en un 10%. La popularitat del general Bahram li feia ombra i el va acusar de conservar el botí per ell mateix i el va declarar esclau inferior. Bahram sembla que no es va revoltar immediatament; va nomenar un sàtrapa pel Khorasan i va avançar cap a Ctesifont via Rayy (també Ray o Rai), on se li van unir molts veterans de l'exèrcit occidental; els nobles de la capital van agafar el poder dirigits per Bendoy i Bistam i amb el suport del príncep Khusraw (Cosroes II) van matar a Ormazd IV i van posar al seu fill al tron en 590 com a Cosroes II.

Bahram va continuar amb la seva revolta i Cosroes, derrotat, es va veure obligat a fugir a territori romà d'Orient, mentre Bahram va entrar a Ctesifont i va prendre el tron com a Bahram VI, marcant la primera interrupció del govern de la dinastia sassànida des de la fundació del seu imperi al·legant que el primer rei sassànida Ardashir I fill de Sassan el pastor, havia usurpat el dret dels arsàcides i que ara ell, com a descendent d'una família arsàcida, recuperava el dret legítim i començava un mil·lenni de nou govern. Però la majoria dels nobles, d'origen persa, preferia com a rei a Cosroes. Amb el suport de Maurici, Cosroes es va proposar recuperar el tron, guanyant el suport del principal exèrcit persa a Nisibis i retornant Martiriòpolis als seus aliats romans d'Orient.

A principis de 591, Cosroes va obtenir dels romans d'Orient un exèrcit de 40.000 homes i avançava cap a l'Azerbaidjan; a Armènia un exèrcit de 12000 armenis dirigits per Muixel i 8000 iranians dirigits per Bendoy i Bistam l'esperaven. Per evitar la unió dels dos contingents, Bahram va sortir de Ctesifont amb un petit exèrcit, però va arribar massa tard; els dos bàndols es van enfrontar prop del llac Urmia i després de tres dies de lluita al quart dia, Bendoy, cap de l'exèrcit de Cosroes, va obtenir la victòria. Bahram es va retirar amb 4.000 homes cap a Nishapur mentre els partidaris de Cosroes entraven a Ctesifont.

Després d'haver restaurat Dara a control romà d'Orient, Cosroes i el magister militum de Narsès oriental van dirigir un exèrcit combinat de tropes romanes d'Orient i perses de Mesopotàmia a l'Azerbaidjan per enfrontar-se a Bahram, mentre que un segon exèrcit romà d'Orient sota el magister militum d'Armènia Joan Mystacon va organitzar un moviment de pinça al nord. A la batalla del Blarat prop de Ganzak van derrotar decisivament Bahram, restaurant Cosroes II al poder i posant fi a la guerra civil.^[2] i moltes de les seves tropes van desertar cap al general; Cosroes va poder escapar a territori romà d'Orient mercès al sacrifici de Bendoy. En el seu camí Bahram va derrotar un exèrcit que el perseguia i un exèrcit de la família dels Karen (en una batalla a Qumes); finalment va travessar l'Oxus i fou acollit pel kagan dels Turcs Occidentals, al servei del qual es va posar; finalment després de diversos fets victoriosos pels turcs, va ser assassinat (potser enverinat) per un emissari de Khusraw; les seves tropes va tornar a l'Iran on es van unir al rebel Bistam (592).

Va deixar tres fills: Shapur (que es va unir a Bistam i fou executat), Mihran, marcgravi de Ray (el fill del qual Siavosh, rei de Ray, va morir en lluita contra els àrabs el 643) i Nosrad, origen dels samànides.

Referències

1. Rezakhani, Khodadad. ReOrienting the Sasanians: East Iran in Late Antiquity (en anglès). Edinburgh University Press, 2017, p. 178. ISBN 9781474400305.
2. Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608.