bacteri grampositiu, causant de la tuberculosi From Wikipedia, the free encyclopedia
El bacil de Koch (Mycobacterium tuberculosis) és l'eubacteri que causa la major part dels casos de tuberculosi humana.[1]
Mycobacterium tuberculosis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Malaltia | tuberculosi |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Actinomycetota |
| Classe | Actinomycetes |
| Ordre | Mycobacteriales |
| Família | Mycobacteriaceae |
| Gènere | Mycobacterium |
| Espècie | Mycobacterium tuberculosis Zopf, 1883 |
Va ser descrit el 24 de març de 1882 per Robert Koch,[2] qui va rebre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina «per la seva recerca i descobertes en relació a la tuberculosi».[3][4] Uns anys abans, els experiments del cirurgià de l'exèrcit francès Jean-Antoine Villemin (1827-1892)[5] havien demostrat de manera convincent la transmissibilitat de la tuberculosi.[6] El metge alemany Peter Dettweiler (1837-1904) va crear l'any 1876 el primer sanatori antituberculós popular a Falkenstein (un lloc de la serralada del Taunus proper a la ciutat de Frankfurt del Main), futur model terapèutic i arquitectònic de la majoria dels sanatoris per malalts de tuberculosi pulmonar del segle XX, com ara el de Badalona.[7] Charles Mantoux (1877-1947) va posar a punt la prova que porta el seu nom l'any 1908[8] i el vaccí del bacil de Calmette-Guérin (BCG) existeix des de 1921.[9] El 1918 es va crear el Servei d'Assistència Social del Tuberculós de Catalunya, sota la direcció de Lluís Sayé i Sempere (1888-1975),[10] on es feia investigació, assistència clínica i docència. Aquesta va ser una de les primeres institucions específiques catalanes contra la tuberculosi i a través d'ella es va obrir el dia 23 d'abril de 1921 el dispensari del carrer Radas, capdavanter en l'administració de la vacuna BCG a Barcelona.[11] Creada el 1925 per científics danesos amb el propòsit de neutralitzar l'acció del bacil de Koch, la sanocrisina (aurotiosulfat de sodi)[12] va ser descartada com a tractament contra la tuberculosi per la seva ineficàcia i greus efectes adversos, a la vista dels resultats d'un posterior assaig clínic estatunidenc pioner en l'ús d'un sistema d'aleatorització formal dels participants.[13] Selman Waksman i els seus col·laboradors del laboratori de l'Escola d'Agricultura de la Universitat Rutgers, descobriren l'any 1943 l'estreptomicina, el primer antibiòtic actiu contra M. tuberculosis.[14] La isoniazida (un tuberculostàtic, és a dir, un inhibidor del creixement del bacil de Koch)[15] es va sintetitzar el 1912, però fins a la dècada de 1950 no es va considerar un fàrmac de primera línia en el tractament antituberculós.[16] El genoma de M. tuberculosis va ser seqüenciat per primera vegada el 1998.[17]
Mycobacterium tuberculosis és un micobacteri[18] patogen intracel·lular obligat[19] i aeròbic estricte, és a dir, no pot viure sense la presència d'oxigen, dèbilment grampositiu, ja que l'àcid micòlic[20] que hi ha a la seva paret cel·lular[21] no absorbeix del tot la tinció de Gram.[22] Per identificar-lo microscòpicament amb major certesa és millor emprar tincions acidoresistents,[23] com la de Ziehl–Neelsen modificada,[24] o bé la fluorescent d'auramina–rodamina.[25] Una opció per detectar de manera ràpida el bacteri en esput és la prova de la trehalosa solvatocròmica avaluada amb citometria de flux.[26] El cultiu microbiològic de M. tuberculosis és una tècnica laboriosa que requereix procediments diferents als usats habitualment en bacteriologia,[27] com ara l'eliminació en les mostres de microbis contaminants de creixement ràpid per tal d'evitar resultats falsos positius i tractaments innecessaris.[28]
Morfològicament, el bacil de Koch té l'aspecte d'un bastonet recte o una mica corbat i una mida de 0,2-0,7 × 1–10 micròmetres. Està revestit per una membrana citoplasmàtica[29] i una paret cel·lular amb un elevat contingut lipídic[30] que li confereix una notable resistència a la dessecació.[31]
El seu període de divisió cel·lular és molt lent (15–20 hores) comparat amb el d'altres bacteris,[32] com ara Escherichia coli, el qual es divideix en tan sols 20 minuts i té un metabolisme adaptatiu singular.[33] Per aquestes raons, l'evolució clínica de la tuberculosi és molt lenta i la malaltia pot romandre anys en estat latent,[34] fins que una minva en la capacitat de resposta immunitària de l'individu la torna a activar.[35] Els individus amb positivitat al virus de la immunodeficiència humana són particularment proclius a ser coinfectats pel bacil de Koch.[36] Mycobacterium tuberculosis es transmet per via aèria[37] i ataca sobretot (o de vegades exclusivament) les cèl·lules fagocítiques pulmonars, com els macròfags,[38] els neutròfils, els monòcits i els dendròcits.[39]
Els estudis paleomicrobiològics de la tuberculosi[40] han fet possible trobar, emprant la reacció en cadena de la polimerasa per a la seqüenciació de l'àcid desoxiribonucleic, l'ADN de M. tuberculosis en restes òssies humanes de l'antic Egipte[41] i d'assentaments de la Mediterrània oriental pertanyents al període neolític preceràmic C.[42]
Mycobacterium tuberculosis és un patogen intracel·lular que té diverses estratègies per sobreviure i créixer en molts teixits i òrgans, eludint la resposta immunitària innata de l'hoste.[43] La infecció per aquest bacteri és una causa poc comuna de mielitis transversa,[44] de meningitis,[45] d'endocarditis infecciosa valvular múltiple,[46] d'aneurisma de l'artèria cerebral mitjana,[47] d'artritis reactiva de Poncet,[48] d'otitis externa crònica,[49] de dacrioadenitis (inflamació de les glàndules lacrimals) bilateral,[50] d'otomastoïditis,[51] de miopia aguda transitòria,[52] d'osteomielitis de la base del crani,[53] d'úlceres orals[54] o d'escròfula refractària a la medicació habitual.[55] És un patogen molt adaptable a la diversitat genètica de les poblacions humanes[56] i que té, mitjançant mecanismes biomoleculars diferents,[57] una gran capacitat de resistència als antibiòtics.[58] Això disminueix l'acció terapèutica dels tractaments farmacològics disponibles avui dia,[59] i és un greu problema emergent[60] que fa necessària la recerca continuada de nous mètodes per detectar aquesta característica en el bacteri[61] i poder desenvolupar combinacions de fàrmacs antituberculosos més eficaces.[62]
Mycobacterium tuberculosis forma part del complex taxonòmic Mycobacterium tuberculosis (CMT).[63] Aquest grup engloba diversos micobacteris estretament relacionats genèticament que son capaços de causar tuberculosi en humans o en altres animals;[64] entre els quals ximpanzés,[65] bisons europeus,[66] guineus,[67] dromedaris,[68] tigres siberians,[69] búfals africans[70] i elefants.[71] Els membres del CMT es diferencien de la resta de bacteris per compartir la presència de 63 índels conservats (alineaments gènètics particulars)[72] existents exclusivament en algunes de les seves proteïnes.[73] Hi ha anàlisis de coalescència[74] que indiquen que el CMT es va originar a l'Àfrica fa uns 70.000 anys a partir, segons determinacions genòmiques,[75] d'un ancestral bacil tuberculós llis poc virulent[76] i que va acompanyar les primeres migracions dels éssers humans moderns anatòmicament i que va expandir-se fora del continent africà a causa de l'augment de la densitat de la població mundial durant el neolític.[77] Mycobacterium canettii és l'espècie actual de la família de les micobacteriàcies més semblant genèticament a l'ancestre bacil·lar comú del CMT.[78]
El CMT inclou:[79]
Típicament, Mycobacterium tuberculosis i M. africanum son responsables de la majoria de infeccions humanes.[96] Mycobacterium africanum és menys virulent que M. tuberculosis i causa infeccions limitades a àrees d'Àfrica.[96] En canvi, M. tuberculosis és el principal agent causant de la majoria d'infeccions tuberculoses a tot el món.[97] M. tuberculosis és subdivideix en diferents llinatges.[98] El llinatge 4 (L4) o euroamericà és el més generalitzat i causa infeccions arreu del món.[99] Els llinatges 2,[100] 3[101] i 4 són considerats llinatges moderns des del punt de vista evolutiu. Aquests llinatges han sofert una deleció genètica en la regió TbD1.[102] Aquest canvi ha augmentat la virulència dels llinatges afectats, ha afavorit la seva difusió per molts països i ha accentuat també el risc potencial de contagi a través del medi ambient.[103] El llinatge 1 o indoasiàtic no presenta la deleció i forma part dels llinatges antics, igual que els 5 i 6. Es troba predominantment a diferents zones de l'oceà Índic, a Filipines i a Vietnam.[104] El llinatge 7, originari d'Etiòpia, pertany a una branca filogenètica intermèdia entre els llinatges antics i moderns de M. tuberculosis.[105] El llinatge 8 es va descobrir a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica, en individus amb tuberculosi resistent a múltiples medicaments.[106]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
