From Wikipedia, the free encyclopedia
La Bíblia Poliglota Complutense o Bíblia d'Alcalà, intitulada Libri Veteris et Noui Testamenti multiplici lingua impressi, fou la primera Bíblia Poliglota impresa. Editada i preparada per la Universitat d'Alcalà amb el mecenatge del cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros, fou publicada per l'impressor Arnao Guillén de Brocar, entre 1514 i 1517.
| Libri Veteris et Noui Testamenti multiplici lingua impressi | |
|---|---|
 Portada del primer volum | |
| Tipus | edició de la Bíblia i Bíblia poliglota  |
| Fitxa | |
| Autor | Desconegut |
| Llengua | Llatí, grec, hebreu i arameu. |
| Publicació | Alcalá de Henares , Corona de Castella, 1514-1517 |
| Editor | Gonzalo Jiménez de Cisneros |
| Editorial | Universitat Complutense sota la direcció d'Arnao Guillén de Brocar |
| Format | Llibre imprès |
| Dades i xifres | |
| Tema | bíblia |
| Altres | |
| OCLC | 915340709 |
Gonzalo Jiménez de Cisneros, des de 1495 ocupa l'arquebisbat de Toledo, la màxima autoritat eclesiàstica de Castella, amb un impuls reformista de la vida religiosa i de la teologia, que es concreta en l'educació superior amb la creació de la Universitat Complutense, aprovada l'any 1499 i activa des de 1509; la Biblioteca Universitària com a complement necessari; i la realització d'una Bíblia el més fidel possible als orígens utilitzant els texts en les seves llengües originals.[1][2]
El projecte bíblic, amb la pretensió de validar la Vulgata comparant-la amb les llengües originals de la Bíblia, per a evitar les falses interpretacions de les Escriptures i per a fer accessible la Bíblia als erudits,[3] inicia els primers passos l'any 1502, estant l'arquebisbe Cisneros a Toledo.[4][5] A partir d'aquell moment, i per aconseguir portar endavant una tasca tan laboriosa, Cisneros comença una sèrie d'accions essencials per a veure finalitzat el projecte:[1][6]
L'edició del text grec del Nou Testament fou responsabilitat del cretenc Demetrius Ducas, qui provenia d'Itàlia, on havia treballat per a Aldo Manuzio, invitat el 1513 pel cardenal Cisneros pels seus coneixements en l'edició de texts grecs. Fou ajudat en la composició tipogràfica per Nicetus Faustus.[12] En la preparació de la Vulgata participaren Hernán Núñez de Guzmán, anomenat el Pinciano, Bartolomé de Castro i Juan de Vergara;[13] l'edició dels texts hebreus i siríacs la prepararen els judeoconversos Pablo Coronel, Alfonso de Zamora i Alfonso de Alcalá;[14] i Juan de Vergara realitzà la traducció interlineal del text grec d'alguns llibres.[15]
Potser és l'any 1513 quan comença el procés d'impressió, ja que el 10 de gener de 1514 surt de les premses el primer volum de l'obra, el volum cinquè, seguit del sisè que apareix el 1515, i de la resta de volums,[16] per acabar el 10 de juliol de 1517, quan es completa la publicació de l'obra.[17][18] Tot i estar acabada, la mort del Cardenal Cisneros, el 8 de novembre de 1517, i el retard en rebre l'aprovació de Lleó X, aconseguida el 22 de març de 1520, provocaren que no es posés a la venda fins al mateix 1520.[19]
Arnao Guillén fa una edició molt cuidada, amb uns tipus nets i elegants, una maquetació excel·lent, una extraordinària correcció tipogràfica, una pulcra estampació, i una tinta negra de gran qualitat.[1] Els tipus grecs utilitzats en el Nou Testament, creat per Brocar, són de gran bellesa i claredat, sense abreviatures, i amb una mida major que els de l'Antic Testament. Aquests darrers tipus són cursius i inspirats en els d'Aldo Manuzio, presenten accents i bastants abreviatures.[15][20]
Les despeses necessàries per a executar l'obra —els salaris dels col·laboradors i dels seus ajudants, l'adquisició de llibres, els viatges i la impressió— foren de més de 50.000 ducats d'or.[21] I l'obra, amb una tirada en paper de 600 exemplars, es va posar a la venda per 6 ducats i mig, i a més es publicaven 6 exemplars no venals en vitel·la.[19][22]
Primera de les Bíblies Poliglotes impreses, les poliglotes posteriors foren deutores del treball intel·lectual dels editors d'aquesta bíblia. Així ocorre amb les poliglotes clàssiques dels segles xvi i xvii: Anvers (1569-1572), París (1628-1645) i Londres (1654-1657); les quals aprofitaren molts dels materials, alguns de manera literal, i altres com a base per a realitzar les seves versions.[23]
La Bíblia Complutense, junt amb la segona edició de la Bíblia de Bomberg (1525-1526), foren durant els tres segles següents, el model que utilitzaren els editors de les bíblies hebrees.[24]
L'obra està estructurada en sis volums en foli major, tots amb una portada a dues tintes amb l'escut d'armes del cardenal Cisneros rodejat d'una orla renaixentista. La disposició de cada idioma en la pàgina i les traduccions, són en cada volum, diferents. Els quatre primers volums formen l'Antic Testament, el cinquè volum inclou el Nou Testament, i el sisè volum, inclou materials complementaris de l'edició.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
