Avidi Cassi

Gai Avidi Cassi (llatí: Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175. El seu nom de naixement era 'Gaius Avidius Cassius (de naixement) i Imperator Caesar Gaius Avidius Cassius Augustus (com a emperador)^[1]

Avidi Cassi

Biografia
Naixement	130 (Gregorià) Cirros (Síria)
Mort	175 (Gregorià) (44/45 anys) Egipte
Cònsol romà
Senador romà
Activitat
Ocupació	militar, polític
Període	Alt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Era de l'Egipte romà i Principat
Carrera militar
Rang militar	legat soldat
Família
Cònjuge	Volusia Maeciana
Fills	Mecià, Avidius Heliodorus, Avidia Volusia Laodicea, Avidia Alexandra
Pares	Gai Avidi Heliodor   i Julia Cassia Alexandra
Germans	Avidia Laodicea

Orígens i família

Era nascut a Cirrus, a Síria, fill de Júlia Càssia Alexandria i Heliodor, un gran orador que va ser nomenat prefecte d'Egipte,^[2] va tenir tres fills amb la seva dona Volúsia Meciana que foren Avidi Heliodor, Mecià i Avídia Alexandra.^[3]

Carrera militar i política

La seva carrera inicial és poc coneguda. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selèucia de Piera i Ctesifont (165), com a Llegat de la Legió III Gallica.

Va entrar a formar part del Senat romà i va ser Cònsol el 160 i entre el 161-163. Després va ser nomenat Governador romà de Síria el 166 i el 172 va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses, anomenats en grec boukoloi. Llavors l'emperador el va nomenar governador de totes les províncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.

Emperador

El 175 va rebre falsos rumors de la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les províncies orientals. Aparentment, també tenia el suport de l'esposa de Marc Aureli, Faustina Menor, sabedora de la mala salut de l'emperador. Marc Aureli, però, es va recuperar i va intentar mantenir la revolta de Cassi en secret, fins que els rumors van ser massa forts per ser ocultats. Llavors es va dirigir a les seves tropes, lamentant la traïció del seu "amic estimat". El senat romà va declarar Cassi enemic públic.^[4] La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadòcia, va salvar l'emperador, ja que, gràcies a la seva resistència, Marc Aureli va poder reunir les legions que havien estat lluitant contra els quades i els marcomans i marxar contra Cassi. Avidi Cassi va ser coronat emperador el 3 de maig del 175 i després de només tres mesos i sis dies, va caure assassinat pels seus propis soldats.^[5] El seu cap el van enviar a l'emperador, que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.