Polític indi, filòsof, mestre de ioga i guru From Wikipedia, the free encyclopedia
Sri Aurobindo (Calcuta, 1872 - Pondicherry, 1950). Figura polifacètica la vida del qual està a cavall entre al tombant del segle xix al segle xx, Sri Aurobindo fou polític i lluitador per la independència de l'Índia; filòsof, integrador de dues civilitzacions: Orient i Occident; vident, i descobridor d'una nova, misteriosa i ascendent geografia d'aquesta terra i d'aquest univers; mestre de ioga i de nous camins d'acostament a la divinitat; poeta de sonets i d'una extensa epopeia èpica, Savitri, compendi de la seva experiència.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nasqué a Calcuta el 15 d'agost de 1872. A l'edat de set anys fou enviat a Anglaterra, on passà els següents anys d'estudis. El 1889 va ingressar a Cambridge amb una beca d'estudis concedida per la St. Paul's School de Londres, on reeixí brillantment els seus estudis amb menció de «primera classe».
Després d'haver adquirit els títols necessaris per entrar en el servei civil de l'Índia, en el qual no va entrar per haver rebutjat presentar-se a l'examen d'equitació, va tornar al seu país i va integrar, el 1893, el servei administratiu del principat de Baroda (actual districte de l'estat indi de Gujarat). A part del seu treball administratiu, fou nomenat professor de francès del col·legi de Baroda i, posteriorment, d'anglès. En aquest període, va aprendre el sànscrit i altres llengües de l'Índia, i va seguir al mateix temps amb interès els esdeveniments polítics del seu país.
Amb motiu de la divisió de Bengala, el 1905, abandonà Baroda i va començar a participar obertament en política. Fou un dels grans líders del moviment nacionalista de Bengala, durant el tràgic període de 1906 a 1910. La seva influència en la transformació del pensament i opinió de tota l'Índia fou molt profunda, especialment mitjançant el diari Bande Mataram.
Detingut a causa de la seva activitat política, el 1908 fou empresonat durant un any a la presó d'Alipore (Calcuta).
La seva estada a la presó va significar un canvi decisiu en la seva vida. En un medi tan poc favorable, se submergia quasi contínuament en la meditació. La seva vida interior i les seves realitzacions espirituals aviat el duran a fixar-se en un objectiu més ampli i universal que l'alliberament del seu país: l'esdevenidor de la humanitat, la nova era de l'esperit i l'aparició d'una nova espècie humana.
En sortir de presó va fundar dos setmanaris, l'un en anglès, Karmayogin, i un altre en bengalí, Dharma. Va continuar durant algun temps les seves activitats polítiques, però una nit va rebre l'avís que la policia projectava realitzar un registre al seu despatx de Karmayogin i, per no ser detingut o deportat, anà a amagar-se a Chandemagore, a pocs quilòmetres de Calcuta. Allà va rebre, segons ell, "una ordre des de dalt" d'anar a Pondicherry, on arribà el 4 d'abril del 1910. Aquest fet significà la ruptura definitiva amb la seva vida anterior.
Després de quatre anys de practicar el ioga en el silenci va fundar, el 15 d'agost del 1914, una revista filosòfica mensual, Arya, en la qual expressava, en llenguatge intel·lectual, la seva visió de l'ésser humà i de la història, del destí diví de l'individu i del camí a seguir per assolir-lo, de la marxa de la societat humana cap a la unitat i l'harmonia, de la naturalesa i de l'evolució de la poesia, del sentit profund dels Vedes, dels Upanishad i de la Bhagavad-gita i de l'esperit i de la significació de la cultura índia.
Durant la Segona Guerra Mundial es va pronunciar obertament en suport de la causa aliada -en un escenari colonial on qualsevol tipus d'aliança amb els ocupants anglesos era més que qüestionada-, en percebre amb claredat el perill que les forces del nazisme representaven per a l'evolució futura de la humanitat.
Després de la independència va declinar l'oferiment de presidir el Congrés Nacional Indi.
Sri Aurobindo es morí el 5 de desembre del 1950.
La seva íntima col·laboradora, Mirra Alfassa, més coneguda com "La mare", nascuda a París de pare turc i mare egípcia, arribà a Pondicherry el 29 de març de 1914, i s'hi instal·là definitivament el 1920.
Sri Aurobindo la considerava la seva igual, i a causa de la seva capacitat per a l'organització, es feu càrrec de la vida diària de l'asram a partir del 24 de novembre del 1926, quan Sri Aurobindo es va recloure retirant-se de la vida pública. Des d'aquesta data, la supervisió dels assumptes de l'asram queda a càrrec de La mare, inclosos els seus instituts i Auroville, la ciutat internacional propera a Pondicherry, fundada el 1968.
Després de la desaparició de Sri Aurobindo, La mare va continuar el treball iogui emprès per aquest.
Els ensenyaments de La mare foren impartits principalment de forma oral, i foren recopilats en diversos volums amb els títols de Collected Works i de Mother's Agenda (L'agenda de La mare).
De la seva obra escrita destaca Prayers and Meditations (Precs i meditacions).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.