Atrapeu el lladre

Atrapeu el lladre (títol original: Amos & Andrew) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per E. Max Frye, estrenada el 1993 i doblada al català.^[1]

Atrapeu el lladre

Amos & Andrew
Fitxa
Direcció	E. Max Frye
Protagonistes	Nicolas Cage Samuel L. Jackson Dabney Coleman Brad Dourif Chelcie Ross Margaret Colin Michael Lerner Giancarlo Esposito Loretta Devine Bob Balaban Aimee Graham Tracey Walter
Producció	Gary Goetzman
Dissenyador de producció	Patricia Norris
Guió	E. Max Frye
Música	Richard Gibbs
Fotografia	Walt Lloyd
Muntatge	Jane Kurson
Productora	New Line Cinema - Castle Rock Entertainment i Columbia
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1993
Durada	96 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Carolina del Nord
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal, buddy film, comèdia i cinema d'acció

Argument

Andrew Sterling, escriptor negre, lloga una casa per tal d'escriure en calma. Un veí el veu per la seva finestra i crida de seguida la policia. Hi ha un malentès, pensant que Andrew és un lladre, amb l'únic argument que és negre. Per tal d'evitar cap error, el cap de policia decideix enviar Amos Odell, un dels seus presoners, perquè faci creure en una presa d'ostatges.^[2]

Repartiment

• Samuel L. Jackson: Andrew Sterling
• Michael Lerner: Phil Gillman
• Margaret Colin: Judy Gillman
• Nicolas Cage: Amos Odell
• Dabney Coleman: Cap de policia Cecil Tolliver
• Brad Dourif: Oficial Donnie Donaldson
• Chelcie Ross: Diputat Earl
• I.M. Hobson: Waldo Lake
• Todd Weeks: Diputat Stan
• Jordà Lund: Diputat Riley
• Jodi Long: Wendy Wong

Rebuda

• "Atrapeu al lladre", la primera pel·lícula dirigida i escrita per E. Max Frye, és menys que enfisèmica, una coixa farsa satírica, les arrels del qual no estan en la vida sinó en altres pel·lícules i serials.^[3]
• Aquest film no és un exemple de les fortaleses de la pel·lícula tradicional, que utilitza l'humor per al desenvolupament de dos personatges simpàtics, i que a continuació, utilitza el contrast entre ells per emfatitzar el seu missatge antiracista. Evitant l'obvi parany de trivialitzar els temes que defensa, "Atrapeu al lladre" no és un èxit rotund. El final desordenat deixa l'espectador amb un mal gust a la boca. Però, com a mínim, almenys la pel·lícula fa riure sense ofendre.^[4]