From Wikipedia, the free encyclopedia
Els assiniboines (əˈsɪnɨbɔɪn en singular, əˈsɪnɨbɔɪnz en plural; ojibwa: Asinaan, 'sioux de la pedra', també coneguts com a hohe i per l'endònim nakota (o nakoda o nakona), són una de les primeres nacions canadenca i ameríndia dels Estats Units que parlaven una llengua de la família de les llengües sioux occidentals. Vivien a l'àrea de les Grans Planes ocupant part d'Alberta, sud-oest de Manitoba, nord de Montana i oest de Dakota del Nord. Eren ben coneguts a finals dels XVIII i principis del segle xx. Artistes del segle xix com Karl Bodmer i George Catlin van pintar retrats dels assiniboine.
Full Moon, assiniboine | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | Estats Units 8.141 (2010)[1] Canadà 6.283 (2003)[2] |
Llengua | assiniboine, anglès |
Religió | Sun Dance, Native American Church |
Part de | Fort Belknap Indian Community of the Fort Belknap Reservation of Montana (en) |
Grups relacionats | Crows, Stoneys, hidatses |
Regions amb poblacions significatives | |
Montana) Saskatchewan |
Els europeus i els estatunidencs adoptaren els noms que les altres tribus utilitzaren per als assiniboine; només més tard aprengueren l'autodenominació d'aquesta tribu, o autònim. En sioux es feien anomenar tradicionalment els hohe nakota. Amb l'adopció generalitzada de l'anglès, tanmateix, molts ara usen el nom anglès. El préstec anglès assiniboine prové dels antics colons francesos, que havien adaptat d'haver-lo sentit als ojibwe. Els anomenaven al poble en ojibwe asinii-bwaan ('sioux de la pedra'). Els cree els anomenaven asinîpwâta (asinîpwâta ᐊᓯᓃᐹᐧᑕ NA sg, asinîpwâtak ᐊᓯᓃᐹᐧᑕᐠ NA pl). De la mateixa manera, assnipwan ve de la paraula asinîpwâta en dialectes del cree occidental, d'asiniy ᐊᓯᓂᐩ NA –'roca, pedra'– i pwâta ᐹᐧᑕ NA –'enemic, sioux'. Als primers comerciants francesos a l'oest els eren més familiars les llengües algonquines. Van transliterar molts exònims cree o ojibwe d'altres pobles indígenes del Canadà occidental durant l'era colonial. Els anglesos es referien als assiniboines adoptant termes del francès escrit utilitzant la fonètica anglesa.
Altres tribus associaren pedra amb els assiniboine perquè cuinen amb pedres calentes. Deixaven caure pedres calentes a l'aigua per escalfar a punt ebullició i cuinar la carn. Alguns escriptors van veure això com l'associació del terme ojibway assin, 'pedra', i bouillir francès, però aquesta etimologia és molt poc probable.[3]
Eren alts i forts, i es dividien en dos grups: els de la muntanya, que eren inofensius i vivien miserablement, i els de les planures, que eren vigorosos i vivien del pillatge i del comerç de pells amb la Hudson Bay Co. Llurs cabdills rebien instruccions de batalla mitjançant somnis o visions, i sovint duien amulets sagrats. Ballaven la dansa del Sol (en què apareixien les dues formes del gran esperit, el Déu Sol i el Déu Tro) i la dansa de la Tenda de la Medicina.
Es dividien en bandes separades, cadascuna amb cabdill propi i amb consell. Les bandes movien llurs campaments amb freqüència per la cacera del búfal. Amb la introducció dels cavalls en el segle xviii, deixaren de moure's a peu emprant travois tirats per gossos.
Les dones realitzaven tota la feina relativa al tipi, inclosa la construcció i el desmantellament. Les principals proeses guerreres consistien a prendre cabelleres i cavalls, i a tocar l'enemic durant la batalla.
Eren alts i forts, amics dels cree i enemics dels sioux. Cap al 1600 es van escindir dels yanktonai, i abandonaren els marges de Hudson i llac Superior pels marges del llac Winnipeg, on passen a ser nòmades que viuen en tipis. Comerciaven pemmican als europeus a canvi d'armes. Foren vistos per primer cop el 1640 i el 1679 pels exploradors francesos, que ja els consideraven aliats dels cree. Per l'enfrontament d'interessos francesos i anglesos a la zona es van moure cap a l'oest, a les planures del Canadà, Montana i Dakota del Nord, raó per la qual entraren en conflicte amb els blackfoot pel control de les planures.
El 1830 s'expandiren per les planures del Canadà, junt a la frontera amb els EUA, on van fer amistat amb cree i ojibway. Des del 1840 cediren poder guerrer als cree, ja que des del 1820 patiren diverses epidèmies.
El 1836, van patir una epidèmia de verola que els reduí en un 40%, i malgrat la seva tradició guerrera, foren molt amics dels blancs, amb qui signaren el primer tractat per dur-los a una reserva el 1851, cosa que reduí llurs moviments. El 1857 s'enfrontaren amb els sioux, i un dels seus guerrers, Jumping Bull, els deixà per unir-se a Bou Assegut. El 1887 es constituí la reserva de fort Belknap, que comparteixen amb els atsina, i el 1888 la de fort Peck, que comparteixen amb els yanktonai.
Pel que fa als del Canadà, el 1885, guerrers assiniboine ajudaren les forces canadenques a reprimir els rebels cree i métis. Fred Robinson (1861-1941), indi assiniboine casat amb una sioux de Saskatoon, fou aconvertit a la religió Ghostdance per Kicking Bear, i Wovoka el 1902 i va predicar la nova religió a la Sioux Wahpeton Reserve de Saskatchewan. El 1971, un dels seus membres, Hank Adams, membre de l'AIM, va rebre un tret a l'estómac per la policia de Tacoma quan treballava de pescador al riu Nisqually.
Avui un nombre considerable d'assiniboines viuen conjuntament amb altres tribus, com el cree de les planes, saulteaux, sioux i Gros Ventre, en diverses reserves al Canadà i als Estats Units. A Manitoba, els assiniboines actualment sobreviuen només com a individus, sense reserves separades.
Estan dividits en dues reserves que alhora són dues tribus reconegudes federalment: