arxiu municipal del municipi de Girona From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arxiu Municipal de Girona (AMGi) és l'arxiu de l'administració local de la ciutat de Girona, i s'ocupa de recollir, organitzar, conservar i difondre tota la documentació que genera l'Ajuntament, els seus patronats i les empreses municipals, així com gestionar, conservar i fer accessible la documentació històrica generada a la ciutat. Aquest servei, forma part del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l'Ajuntament de Girona, juntament amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), el Servei Municipal de Publicacions (SMP) i la Biblioteca/Hemeroteca de l'Arxiu Municipal.
 Arxiu Municipal de Girona, a la placeta de l'Institut Vell  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | arxiu municipal |
| Història | |
| Creació | 1498 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | girona.cat… |
Localització geogràfica  | |
A través del seu web es pot consultar l'hemeroteca digital amb més de 20 capçaleres gironines i alguns dels documents digitalitzats.[1]
La història de l'Arxiu Municipal de Girona és gairebé tan antiga com l'administració local del municipi. Ja en els primers inventaris del segle xv, es fa esment d'un indret de l'edifici on s'allotja la institució, on es guardaven els llibres de privilegis, les cartes reials, la correspondència, els comptes del clavari o els cartorals verd i vermell, i que tota aquesta documentació, era tancada en arcs de màxima seguretat, ja que es consideraven d'un gran interès. L'any 1498, ja es fa esment de l'arxiu com una dependència amb personalitat pròpia, on es guardaven llibres antics, a més d'altres peces antigues com vestits i armes, i l'any 1716, també el trobem citat en el "Libro General de Catastros".[2]
A partir del segle xviii, trobem els primers intents d'organitzar la informació que es conserva a l'arxiu: sabem que el 1744 l'Ajuntament fa un inventari de documents amb què compta, i el 1755 es planteja la necessitat de contractar un arxiver i reorganitzar l'arxiu, ja que es tronava humitejat i ple d'insectes. Però la contractació d'un arxiver no es farà efectiva fins al gener de 1803, quan F. Burchsorís començà a tractar la informació que es conservava a l'arxiu, i malgrat les interrupcions de l'ocupació francesa, dedicarà certs esforços a procurar per la conservació de la documentació antiga. A mitjans de segle xix, l'arxiver Julián de Chía, realitzarà una gran tasca de conservació, ordenació i inventarització dels fons documentals. A partir del 1913, es té constància que Fernandeo Vez i Joan Tarré s'ocupaven de l'arxiu.[2]
Però no serà fins al 1930, quan es proposarà dotar l'arxiu d'un edifici propi, a la Pujada de Sant Martí, per tal de poder–hi encabir tota la documentació antiga del municipi. Però les turbulències polítiques de la guerra, i els posteriors esdeveniments bèl·lics, dificultaren les tasques de l'arxiu, i aquest restà en descuit.[2]
El 1974, l'alcalde Ignasi de Ribot i de Balle va agençar els pisos 3 i 4 de l'Ajuntament per a encabir–hi l'arxiu històric, i dotar–lo així d'un espai adequat. A finals dels anys 80, l'historiador i alcalde Joaquim Nadal va iniciar un procés per a dignificar l'arxiu, i va comprar armaris compactes i arxivadors per plànols, a més d'adequar un espai al costat del Museu d'Història de la Ciutat de Girona, on hi havia hagut l'institut de Girona durant les últimes dècades.[2]
L'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Girona es troba en l'interior mateix de l'ajuntament, a la Plaça del Vi número 1. L'edifici on està ubicat actualment l'Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, situat a la Placeta de l'Institut Vell número 1, és l'antic Convent de Sant Antoni que va ser construït durant el segle xviii, per convertir-se durant el segle xix en l'Institut de Girona. Actualment, l'arxiu comparteix aquest edifici amb el Museu d'Història de la Ciutat de Girona, i altres serveis del Servei de Gestió Documental de l'Ajuntament de Girona.[3]
Hermanos Bech de Careda (1872 – 1966), Bech de Careda, SL (1943 – 1966), Empreses Clota (1869 – 1998), Compañía de Ferrocarril de Olot a Gerona (1879 – 1984), Ferrocarril Económico de Olot a Gerona (1909 – 1939), Ferrocarril Olot-Girona (1883 – 1984), Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE) (1963 – 1969), Foto Lux (1915 – 1988), Fotografía Unal (1867 – 1983), Immobiliària Clota (1869 – 1998), Impremta Masó (1901 – 1991), Mercería Vídua d'Albert Pla (1920 ca. – 1971), The Olot and Gerona Railway Company Limited (1891 – 1909), Pizzeria el Caprici (1984 – 1994), Promotora Olot, S.A. (Proolot) (1960 – 1996), Pub Nou Novecent (1977 – 1990), Radio Cadena (Girona) (1988 – 1991), Renta Garrotxa, SA (1959 – 1987), Rimbaud i Blanch, Arquitectes (1939 – 1988), Salvatella advocats (1971 – 1987), Taxis Feliciano Clota (1931 – 1961), Televisió de Girona (1986 – 2005) i La Voz de Gerona (1965 – 1988).
Fins a l'any 1983, l'Arxiu Històric Municipal de Girona no havia comptat mai amb un instrument de descripció que mostrés l'important fons de caràcter històric que conté, encara que al llarg del temps, s'havien iniciat diversos intents, que en cap cas reeixiren, bàsicament per la gran quantitat de documentació, que dificultava l'elaboració d'un inventari exhaustiu fet per una sola persona. En aquest sentit, cal fer esment d'un índex per matèries que començà l'Arxiver-Secretari Julián de Chía, que conté nombroses remarques de fets puntuals de la història de la ciutat, i que eren les notes que ell extreia del Manual d'Acords, mentre duia a terme la seva tasca personal d'investigació.
Per altra banda, també convé esmentar que el Dr. Lluís Batlle feu una breu relació de les principals sèries de l'arxiu, que ens permeté tenir una idea força clara de la mena de documentació històrica que hi havia a l'Ajuntament. També cal destacar, que durat el segle xx, el fons original de l'Ajuntament es va veure incrementat enormement per l'adquisició d'un important fons d'obres públiques de les comarques gironines, de diversos llibres editats a Girona en els segles xviii i xix, de fotografies de la ciutat procedents de particulars, i de nombroses donacions.
Així doncs, el 1983 Ramon Alberch i Fugueras va realitzar una guia-inventari, on s'especifiquen tots els fons i documents que trobem a l'arxiu.
De forma anual, l'arxiu organitza cicles de conferències temàtiques sobre la història de la ciutat. Aquí tenim alguns exemples de les últimes edicions:[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
