Arthur Cravan

Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.^[2] Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.^[3]

De Maintenant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al Salon des indépendants, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, l'amant de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un apèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»^[4]

Maintenant núm. 1
Cravan, ca. 1916
cartell de Barcelona

El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'afroamericà Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà Frank Crocier, després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a la Monumental de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans.^[5]

L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la Ciutat de Mèxic: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per Enrique Ugartechea Ursus, el primer lluitador de lluita lliure mexicana, que feu d'àrbitre; el seu adversari, Jim Smith, arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del Cuatazón Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil pesos mexicans per al guanyador i el finaliste. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà KO als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.^[6]

El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;^[7]

Influència pòstuma

El 1942, André Breton publicà un article sobre Cravan en la revista VVV, on el qualifica de «geni en brut»:

«	En ell s'acomplix sense compromís la voluntat de Rimbaud: "Cal ser absolutament modern…" La seua activitat durant alguns anys es desenvolupa en una atmosfera d'absoluta irreverència, de provocació i d'escàndol que anuncia el Dadà.	»
— ^[8]

Abans de la dècada de 1960, durant la qual va ser mitificat per la generació Beat, se l'havia situat traficant marfil a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del Rio Bravo.^[5] El grup de música alcoià Arthur Caravan va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge. El poeta Eduard Escoffet i el músic Pope el 2021 l'homenatgen amb la cançó Cravan en el projecte Barba Corsini.

Vegeu texts en francés sobre Arthur Cravan a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Més informació Autoria, Títol ...

Autoria	Títol	Editorial	A.	ISBN	Detalls
BORRÀS, Maria Lluïsa	Arthur Cravan: une stratégie du scandale	J.-M. Place	1996	ISBN 9782858931941	biografia
CRAVAN, Arthur	Maintenant 1912-1915	J.-M. Place	1977	ISBN 9782858930098	facsímil
CRAVAN, Arthur	Maintenant^[9]	El Olivo Azul	2009	ISBN 9788493663797	en castellà
CRAVAN, Arthur	Maintenant: seguido de crónicas y testimonios	Caja Negra	2010	ISBN 9789871622054	en castellà
CRAVAN, Arthur	Œuvres	G. Lebovici	1987	ISBN 9782851841793 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida	antologia
CRAVAN, Arthur	Pas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie Treadwell	Cent Pages	2014	ISBN 9782916390376	correspondència
GEARY/RICHARDSON	Cravan (anglès)	Dark Horse Comics	2005	ISBN 9781593072919	novel·la gràfica
LOGUE, Antonia	Shadow-Box	Grove Press	1999	ISBN 9780802116475	novel·la
div. autors	Itinerari. Humour Nero (italià)	Barbieri Editore	2005	ISBN 978875330239 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13	assaig
MANINI, Jack	Arthur Cravan (francès)	Bamboo Édition	2018	ISBN 9782818944821 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida	novel·la gràfica
SQUARZONI, Philippe	Portrait inédit d'Arthur Cravan	Le 9e Monde	2003
div. autors	Arthur Cravan. Maintenant? (català)	Museu Picasso	2017	ISBN 9788494645075	catàleg
div. autors	Arthur Cravan. Maintenant? (castellà)	Museu Picasso	2017	ISBN 9788494645082	catàleg
div. autors	Arthur Cravan. Maintenant? (francès)	Museu Picasso	2017	ISBN 9788494645099	catàleg
div. autors	Arthur Cravan. Maintenant? (anglès)	Silvana Ed.	2017	ISBN 9788836637355	catàleg

Tanca

A.	Direcció	Títol	Gènere
1916	^[10]	Cravan entrenant a Barcelona	metratge
2002	Isaki Lacuesta	Cravan vs. Cravan	documental

Biografia

Influència pòstuma

Bibliografia

Filmografia

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on