Arthur James Balfour (25 de juliol de 1848- 19 de març de 1930) va ser un polític britànic. Va ser primer ministre del Regne Unit des de juliol de 1902 a desembre de 1905 i més tard va ser secretari d'estat d'afers exteriors de 1916 a 1919. Era membre del partit conservador. Amb la Declaració Balfour de 1917, va donar suport a l'establiment de jueus a Palestina.
Arthur Balfour nasqué a Whittingehame, East Lothian, Escòcia, essent el fill gran de James Maitland Balfour (1820–1856) i Lady Blanche Gascoyne-Cecil (que morí als 47 anys, el 1872). La seva mare pertanyia a la noblesa .[1] Arthur Balfour va estudiar primer a Hoddesdon, Hertfordshire (1859–1861), i Eton (1861–1866), on tingué com a mestre William Johnson Cory. Després anà aestudiar al Trinity College de Cambridge (1866–1869),[2] L'embriòleg Francis Maitland Balfour (1851–1882) era germà seu.
Defence of Philosophic Doubt (1879)
The Humours of Golf, un capítol del volum de la Badminton Library sobre el golf (1890)
Essays and Addresses (1893).
The Foundations of Belief, being Notes introductory to the Study of Theology (1895).
Questionings on Criticism and Beauty (Oxford, Clarendon Press, 1909)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
