Arres

Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus. Limita amb els municipis de Bossost al N i NW, de Vilamós a l'Est i S i amb el francès de Luishon a l'W. L'eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona. de la qual surt, fora del terme, un brancal prop d'Arròs que puja vers Vilamòs i els dos nuclis d'Arres.

Aquest article tracta sobre el municipi aranès. Vegeu-ne altres significats a «Arres (Dret)».

Arres

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 45′ 25″ N, 0° 42′ 44″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Entitat territorial singular	Vall d'Aran
Capital	Arres de Jos
Població humana
Població	71 (2023) (6,12 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Idioma oficial	occità català
Geografia
Superfície	11,6 km²
Banyat per	Garona
Altitud	1.224 m
Limita amb	Bossòst Es Bòrdes Vilamòs Banhèras de Luishon
Organització política
• Alcalde	Pere Castet Farré (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25551
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25031
Codi IDESCAT	250313
Lloc web	arres.cat

Geografia

• Llista de topònims d'Arres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l'extrem de llevant, prop dels forats d'Eth Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s'alça el tuc d'Ulishèra (2.236 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a la frontera francesa, on es destaquen Eth Pas d'Arró (2.116 m) i més al N, el tuc de Montagut (2.151 m), Eth pas d'Arres (2.114 m), el tuc d'Arres (2.161 m), la la Pala Barrada (2.062 m) i Era Trona d'Arres (2054 m); es dirigeix vers l'E fins a la Borda de Troi, agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins mig km passat el pont d'Eth Lop; es dirigeix vers NE fins al Colhau de Miei Bòsc, passat el prat de Barbèr; continua vers llevant, més al N, passant pel mall d'Era Creu i pel sector de Palagrana i Valinas tornà arribar als forats d'Eth Margalida.

El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenada Montagut (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d'Era Barèsta i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'avet i de faig (uns 28,262 m³ de fusta). La muntanya 252, anomenada de Sasseuva, Pales e Paletes, al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pel barranc d'Arres, té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet (bosc d'Er Avedau), faig i pi negre (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida de Regodèr (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la de Sassolans (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments de blenda i plom més importants de la vall, la 'Mina Victòria, jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.

La superfície conreada no ha variat gaire en els darrers anys. A mitjan segle xix, s'hi conreaven uns 500 jornals i es produïen patates, blat, ordi, llegums i hi havia bestiar boví, mular i llanar, i cabrum. El 1950 hi havia unes 180 ha conreades; amb un 76,8% de prats i a la resta (23,1%) de terra campa (ordi, blat moro, sègol i patates), xifres que el 1980 havien passat a 107 ha conreades, amb un 76.6% de prats i la resta de terra campa. L'activitat ramadera és donada per 50 caps de vacum el 1982 (61 el 1979), repartits en vuit petites explotacions (nomes dues superaven els 8 caps i no arribaven a 14).

Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la forma Arres i Darres, i ja apareixien els dos nuclis d'Arres Sobiràs i Arres sotiràs.

Arres de Sus es troba a 1,267 m d'altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d'Arres de jos que després es continua per una pista forestal de 8 km vers Bossost. L'Esglesia parroquial de Sant Joan es troba aïllada enter aquest nucli i el d'Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos pobles; és una obra del segle xviii, (segons els experts fou edificada entre 1816/17 i la torre tenia un rellotge. L'antiga parròquia de Sant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d'un carrer molt costerut; obra del segle xii, d'una nau i amb la volta substituïda per un empostissat; la façana de ponent, oposada a l'absis, té un campanaret d'espadanya.

Entitats de Població

Entitat de població	Habitants (2019)
Arres de Jos	22
Arres de Sus	37
Bordeta, era	6
Font: Idescat

El procés demogràfic ha seguit la tònica dels pobles més enlairats i apartats de l'eix principal.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 20 - 113 207 123 153 101 133

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 228 212 126 129 117 61 53 45 101 101

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 64 64 63 59 67 61 66 63 65 73

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 64 63 60 61 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Alcaldes

Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979^[1]

• Eduard Castet Monge (1979 - 1983)
• Juan Josep Cortes Abella (1983 - 1995)
• Pere Castet Farré (1995 - Act)

Resultats electorals

Resultats electorals - Arres, 2015^[2]

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA)	Pere Castet Farré	25	2	59,52%
	Partit Popular Català (PPC)	Eduardo Castet Castet	15	1	35,71%
	Unitat d'Aran (UA-PSC-CP)	Abel Pérez Salvador	0	0	0,00%
	Altres	-	2	-	4,76%
Total		40		3	100

Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015^[3]

Nom dels regidors		Partit polític
	Pere Castet Farré	CDA-PNA
	Antonio Rella Farré	CDA-PNA
	Eduardo Castet Castet	PPC

Llocs d'interès

• La Mina Victòria.^[4]

Referències

• "Gran Geografia Comarcal de Catalunya", v. XVI, pàg. 249/50. ISBN 84-85194-54-3

1. «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2020].
2. «Resultats Arres». Diari ARA, 24-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 18 setembre 2016].
3. «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».
4. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.72. ISBN 978-84-96779-45-7.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya