From Wikipedia, the free encyclopedia
Arquelau (grec antic: Ἀρχέλαος, llatí: Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC. Era, segons Plató un fill il·legítim de Perdicas II, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legítim), i al seu cosí i un mig germà. Després, per reforçar el seu poder, es va casar amb la reina Cleòpatra, vídua de Perdicas II.
Per a altres significats, vegeu «Arquelau I de Comana». |
Nom original | (grc) Ἀρχέλαος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle V aC regne de Macedònia (Regne de Macedònia) |
Mort | 399 aC regne de Macedònia (Regne de Macedònia) |
Religió | Religió a l'antiga Grècia |
Activitat | |
Ocupació | rei, esportista |
Família | |
Família | Dinastia argèada |
Cònjuge | valor desconegut |
Fills | Orestes de Macedònia, Arquelau II de Macedònia |
Pares | Perdicas II i Simicha |
Premis | |
El 410 aC Pidna es va revoltar contra el rei, però va ser reduïda amb l'ajut d'un esquadró atenès dirigit per Teràmenes d'Atenes. A continuació, va lluitar contra uns personatges anomenats Sirres, príncep de la Lincèstida, i Arrabeu, el rei, amb els quals va fer la pau donant a Sirres una filla seva en matrimoni.
Per a millorar la seguretat interna del país, va fundar fortaleses, millorà camins i augmentà l'exèrcit com mai cap altre rei ho havia fet, segons Tucídides. Va establir a Eges o a Díon uns Jocs públics musicals i esportius, dedicats a Zeus i a les Muses. S'interessava per la literatura, la ciència i les belles arts, i va convidar al regne grans savis com el pintor Zeuxis d'Heraclea que li va decorar el palau, Eurípides, Agató segons Claudi Elià. Fins i tot va convidar Sòcrates, però no hi va anar, com diu Aristòtil, segurament perquè el filòsof sabia que tots aquests esforços culturals no impedien la gran corrupció existent a la cort.
Va morir, segons Diodor de Sicília, accidentalment en una cacera a mans del seu favorit Cràter, i segons Aristòtil, assassinat per aquest Cràter en revenja perquè el rei no havia complert la promesa de donar-li una de les seves filles en matrimoni.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.