From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arxidiòcesi de Morelia (castellà: Archidiócesis de Morelia; llatí: Archidioecesis Moreliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco. El 2004 tenia 2.259.784 batejats sobre una població de 2.378.720 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Alberto Suárez Inda.
| Archidioecesis Moreliensis | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Mèxic | |||||
 Michoacán | |||||
| Parròquies | 218 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.185.000 (2019) (176,94 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Don Vasco | ||||
| Superfície | 18.000 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 8 d'agost de 1536 | ||||
| Patrocini | La Mare de Déu Immaculada de la Salut de Páztcuaro | ||||
| Catedral | Santíssim Salvador | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Alberto Suárez Inda | ||||
| Lloc web | arquimorelia.org.mx | ||||
L'arxidiòcesi comprèn part de l'estat mexicà de Michoacán.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Morelia; capital de l'estat, on es troba la catedral del Santíssim Salvador.
El territori s'estén sobre 17.710 km², i està dividit en 218 parròquies.
Durant els primers mesos de 1526 arribaren al regne de Michoacán els primers missioners, seguint els conquistadors castellans, inicialment es tractava de franciscans, i posteriorment agustins per encarregar-se de l'evangelització de la regió. Ja al febrer de 1534 l'emperador Carles V expressà la intenció de fer néixer noves diòcesis a Mèxic, entre les quals una al territori de Michoacán, de manera que la butlla d'erecció de la diòcesi emesa pel Papa Pau III es publicà el 8 d'agost de 1536, el nom de la qual era diòcesi de Michoacán. Era la quarta diòcesi creada a Mèxic en orde cronològic.
Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Sevilla, però el 1546 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Ciutat de Mèxic.
Inicialment la seu de la diòcesi era la ciutat de Michoacán, anomenada en aquella època Tzintzuntzan, però el 1554 va ser traslladada a Pátzcuaro i el 1580 a Valladolid, nom amb què era anomenada Morelia fins al 1828.
Posteriorment cedí no territoris per tal que s'erigissin noves diòcesis:
El primer bisbe de la diòcesi, don Vasco de Quiroga, va ser una personalitat molt forta que va deixar una gran empremta en la diòcesi. Llicenciat en dret, va ser enviat a Mèxic el 1531 en qualitat de jutge auditor, el contacte amb els pobles indígenes el va portar a abandonar la professió de jutge per esdevenir sacerdot i dedicar-se completament al seu creixement humà i cristià. Durant el seu episcopat va fer construir la Catedral del Diví Salvador, l'hospital de Santa Marta i moltes escoles per a proporcionar educació als pobles indígenes. També va fundar el seminari de la diòcesi on podia accedir només als que coneixien almenys un dels idiomes parlats pels pobles indígenes. Va morir a l'edat de 95 anys.
La catedral actual va ser construïda el 1660 per iniciativa del desè bisbe Marcos Ramírez de Prado y Ovando. Al bisbe Juan d'Ortega Cano Montañez y Patiño se li deuen en particular les "Ordenances" per les quals els sacerdots i jutges ecclesiasstici havien de prestar més atenció a les necessitats pastorals dels fidels. El mateix bisbe durant un temps, es va traslladar a la Ciutat de Mèxic i va esdevenir virrei de Nova Espanya.
Durant el segle xviii es distingí la figura del bisbe Francisco Antonio de San Miguel Iglesia Cajiga que va construir l'aqüeducte de la ciutat i es distribuí als ciutadans una gran quantitat d'almoines.
Al segle xix, enmig de les moltes lluites i revolucions que van travessar Mèxic, molts bisbes es van comprometre a reduir els efectes sobre la població d'aquestes lluites i per salvaguardar la independència de l'Església dels diferents líders revolucionaris. En aquest període Juan Cayetano José María Gómez de Portugal y Solis va ser el primer bisbe de Mèxic que va ser nomenat cardenal, però el nomenament va arribar un mes després de la seva mort.
El 26 de gener de 1863 la diòcesi va donar porcions del seu territori per a la creació de la diòcesi de Lleó (avui arxidiòcesi), de Querétaro i de Zamora i mentrestant va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb el nom d'arxidiòcesi de Michoacán.
El 16 de març d'aquest any, l'arxidiòcesi cedí fins i tot una porció de territori per a la creació de la diòcesi de Chilapa (avui diòcesi de Chilpancingo-Chilapa).
En 1897 va tenir lloc el primer sínode de la diòcesi.
El 26 de juliol de 1913, va l'arxidiòcesi va donar una altra porció del seu territori per a la creació de la diòcesis de Tacámbaro.
El 22 de novembre de 1924 l'arxidiòcesi assumí el seu nom actual.
El 13 de novembre de 1973 i el 3 de gener de 2004 va cedir noves parts del seu territori per a la creació, respectivament, de les diòcesis de Celaya i Irapuato.
A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 2.259.784 batejats sobre una població de 2.378.720 persones, equivalent al 95,0% del total.
| any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1966 | 1.835.000 | 1.850.000 | 99,2 | 509 | 394 | 115 | 3.605 | 143 | 1.185 | 105 | |
| 1970 | 1.800.000 | 1.825.000 | 98,6 | 507 | 392 | 115 | 3.550 | 125 | 1.272 | 141 | |
| 1976 | 1.660.000 | 1.700.000 | 97,6 | 503 | 404 | 99 | 3.300 | 122 | 825 | 177 | |
| 1980 | 1.819.000 | 1.860.000 | 97,8 | 468 | 358 | 110 | 3.886 | 132 | 820 | 195 | |
| 1990 | 2.295.000 | 2.342.000 | 98,0 | 523 | 403 | 120 | 4.388 | 151 | 1.070 | 205 | |
| 1999 | 2.850.000 | 3.000.000 | 95,0 | 580 | 468 | 112 | 4.913 | 245 | 1.100 | 242 | |
| 2000 | 2.850.000 | 3.000.000 | 95,0 | 616 | 484 | 132 | 4.626 | 245 | 1.100 | 247 | |
| 2001 | 2.948.000 | 3.100.000 | 95,1 | 611 | 479 | 132 | 4.824 | 245 | 1.107 | 251 | |
| 2002 | 2.825.654 | 3.006.014 | 94,0 | 609 | 482 | 127 | 4.639 | 245 | 1.107 | 253 | |
| 2003 | 2.836.719 | 3.006.014 | 94,4 | 589 | 461 | 128 | 4.816 | 202 | 1.121 | 255 | |
| 2004 | 2.259.784 | 2.378.720 | 95,0 | 513 | 395 | 118 | 4.405 | 8 | 187 | 1.067 | 218 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
