Apis (gènere)
gènere d'insectes From Wikipedia, the free encyclopedia
gènere d'insectes From Wikipedia, the free encyclopedia
Apis és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels àpids que inclou les abelles amb agulló productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines (tribu Meliponini) també produeixen mel, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.
 Abella de la mel | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | mel i apitoxina  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Apidae |
| Subfamília | Apinae |
| Gènere | Apis Linnaeus, 1758 |
Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:
Les abelles mel·líferes del gènere Apis comprenen 7-8 espècies:[1][2]
El gènere Apis sens dubte té el seu centre d'origen evolutiu a l'Àsia i és la Línia de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflecteix històries evolutives separades. La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que queda a l'oest, i les Cèlebes i passa al sud de les Filipines. Al nord-oest de la línia la fauna és la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est és l'austroasiàtica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud occidental. Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulíndia (els arxipèlags del Sud-est Asiàtic) recollint espècimens. Wallace va recollir les seves experiències en el llibre "L'arxipèlag malai", publicat l'any 1869. Una aportació senyalada i duradora d'aquest període és un límit biogeogràfic molt precís que separa regions florístques i faunístiques molt diferents. En aquests viatges Wallace va tenir l'oportunitat de col·lectar una Megachile pluto, que és l'abella més gran del món. Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos amb diferències de fins a 160 metres, durant el Plistocè, la causa de l'especiació. D'allà es va dispersar pel continent ocupant primer Àsia, Àfrica i després Europa.
L'abella ha estat usada per l'ésser humà com a símbol degut a la seva vida en comunitat. Per això en diversos tractats sobre sociologia o política s'ha comparat la societat amb un rusc on cadascú té assignada una funció.[3] El seu vol ha estat estudiat com a exemple de sistema de comunicació no verbal, per contraposar-lo al llenguatge humà o els sons emesos per altres animals.
La dinastia merovíngia va usar l'abella com a emblema, símbol que va ser recuperat per Napoleó per atorgar-se legitimitat històrica. Aquest emblema feia al·lusió a la resurrecció o vida eterna, creença hereva de la mitologia micènica i oriental, on l'abella feia de pont entre el món terrestre i l'altre.
Les abelles s'associen sobretot amb la mel, per tant envolten tot allò relacionat amb la dolçor. En aquest sentit han aparegut com a metàfora per referir-se als poetes, envoltant donzelles en l'art o com a marca publicitària. Igualment s'associen a la primavera, per això sovint estan presents a representacions gràfiques de flors. Com a atribut iconogràfic, acompanyen els sants Joan Crisòstom i Ambròs de Milà.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
