matemàtic i enginyer venecià From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del segle xviii promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.
Pintat per Pietro Rotari (1707-1762) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 octubre 1735 Cerea (Itàlia) |
Mort | 28 juny 1796 (60 anys) Verona (Itàlia) |
Formació | Universitat de Pàdua |
Es coneix per | Fundador de l'Accademia Nazionale delle Scienze |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, física, astronomia, hidràulica i meteorologia |
Lloc de treball | Verona Venècia Roma |
Ocupació | Matemàtiques Enginyeria |
Membre de | |
Descrit per la font | Biblioteca Digital BEIC Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich Dizionario biografico degli uomini illustri della Dalmazia (en) |
Lorgna era fill d'un oficial de cavalleria de l'exèrcit de la Sereníssima República. El origen de la seva família potser fos croat, bohemi o alemany, ja que en alguns escrits de la universitat se l'anomena el tedesco. Tot i no existir gaire documentació sobre la seva infància i joventut, se'l situa a Dalmàcia el 1757, probablement seguint alguna missió militar de seu pare. El governador general de Dalmàcia (en aquella època de sobirania veneciana), Alvise Contarini, coneixent les seves capacitats el va prendre com a secretari e intèrpret.
El 1759 retorna a Venècia i inicia estudis a la universitat de Pàdua, però no arriba a graduar-se.
Després d'incorporar-se a l'exèrcit de la Sereníssima i estar un temps novament a Croàcia, el 1763 és nomenat professor de matemàtiques del col·legi militar de Castelvecchio a Verona, institució en la que romandrà fins a la seva mort, arribant a ser governador del col·legi el 1784.
Lorgna és conegut, sobretot, per haver estat el impulsor i fundador el 1782 de la Società Italiana delle Scienze detta dei XL,[1] avui Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL. El XL és pel nombre dels seus acadèmics: quaranta.
Entre les vuitantena d'obres i articles que va escriure, es poden ressenyar els següents com a més importants:[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.