Antonio Escohotado Espinosa

Antonio Escohotado Espinosa (Madrid, 5 de juliol de 1941 - Eivissa, 21 de novembre de 2021) va ser un filòsof, assagista i professor universitari espanyol, els treballs del qual es varen dirigir principalment als camps del dret, la filosofia i la sociologia.^[1] Va obtenir certa notorietat pública a Espanya a causa de la seva posició antiprohibicionista de les drogues.^[2]

Antonio Escohotado Espinosa

(2014)
Biografia
Naixement	5 juliol 1941 Madrid
Mort	21 novembre 2021 (80 anys) Eivissa (Balears)
Sepultura	Santa Agnès de Corona
Activitat
Camp de treball	Filosofia i dret
Ocupació	traductor, filòsof, assagista, professor d'universitat, jurista
Ocupador	Universitat Nacional d'Educació a Distància
Participà en
14 març 2018	Manifest per la Història i la Llibertat
Obra
Obres destacables (1989) Historia general de las drogas
Estudiant doctoral	Joan Carles Usó Arnal
Premis
(2019)  Juan de Mariana Award (en)  Conferit per Instituto Juan de Mariana (en) (1999)  Premi Espasa d'assaig (1991)  Premi Anagrama d'Assaig
Signatura
Lloc web	laemboscadura.com

Biografia

Nascut a Madrid, va passar els primers deu anys de la seva vida a Rio de Janeiro, al Brasil, on el seu pare va ser agregat de premsa de l'ambaixada espanyola. Després d'aquesta estada a l'estranger, va passar «del tròpic pagà al nacionalcatolicisme dels nostres anys cinquanta».^[3]

Ja a Madrid, va iniciar estudis de dret i de filosofia, però va acabar solament la llicenciatura jurídica, i es va doctorar amb una tesi sobre Friedrich Hegel, posteriorment editada amb el títol de La conciencia infeliz. Ensayo sobre la filosofía de la religión de Hegel per a la Revista de Occidente. Aquest va ser el seu segon llibre, després de Marcuse, utopía y razón (1969). El 1970 va abandonar el seu lloc a l'Institut de Crèdit Oficial, on treballava, i va passar a residir a Eivissa, on es va dedicar a l'estudi i la traducció fins al 1983, any en què va ingressar a la presó de Conca per possessió de cocaïna, uns fets que ell sempre va denunciar com un parany muntat per la policia. Va continuar treballant a la presó, on va redactar entre 1989 i 1999 la seva obra magna: Historia general de las drogas.^[4]

Després de la seva estada a la presó, es va incorporar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) on va treballar, des de llavors, com a professor de dret, filosofia, sociologia i filosofia i metodologia de la ciència.

Trajectòria intel·lectual

A més de l'activitat docent, es va dedicar a la traducció, l'assaig i la recerca. Va traduir al castellà Thomas Hobbes, Isaac Newton i Thomas Jefferson, i va divulgar l'obra de Thomas Szasz i Ernst Jünger.

Com a pensador i assagista, va ocupar-se d'una gran varietat d'àmbits. Com a filòsof, va ser un especialista en Aristòtil, filosofia presocràtica i filosofia de la ciència (Caos y orden, 1999). Va escriure també sobre sociologia del poder polític (Majestades, crímenes y víctimas, 1987) i pensament econòmic (Sesenta semanas en el trópico, 2003).

Políticament va ser un pensador singular en el panorama estatal, i no sempre ben comprès, ja que no s'inscrivia en el tradicional eix esquerra-dreta, sinó que es va centrar en la dicotomia entre llibertat i autoritarisme. Es va definir com un liberal clàssic, hereu per tant de David Hume, Adam Smith, John Stuart Mill i Thomas Jefferson, i va rebutjar l'utopisme i l'autoritarisme des de posicions pragmàtiques i racionalistes. Sovint va col·laborar en publicacions periòdiques, sobretot a El País i El Mundo.

Va morir el 21 de novembre de 2021 a Eivissa, a l'edat de vuitanta anys.^[2][5]

Obres

• Marcuse, utopía y razón (1968, Alianza Editorial)
• La conciencia infeliz. Ensayo sobre la filosofía de la religión de Hegel (1971, Revista de Occidente)
• De physis a polis (1982, Anagrama)
• Realidad y substancia (1986, Taurus)
• Filosofía y metodología de las ciencias (1987)
• Majestades, crímenes y víctimas (1987, Anagrama)
• Historia general de las drogas (3 volums, 1989, Alianza)
• El espíritu de la comedia (1991, Premi Anagrama d'Assaig)
• Aprendiendo de las drogas: usos y abusos, prejuicios y desafíos (1995, Anagrama; publicat primer amb el títol El libro de los venenos el 1990, i el 1992 com Para una fenomenología de las drogas)
• Rameras y esposas: cuatro mitos sobre el sexo y deber (1993, Anagrama)
• Las drogas: de ayer a mañana (1994, Talasa)
• Historia elemental de las drogas (1996, Anagrama)
• La cuestión del cáñamo: una propuesta constructiva sobre hachís y marihuana (1997, Anagrama)
• Retrato del libertino (1997, Espasa-Calpe)
• Historia general de las drogas (amb l'apèndix «Fenomenología de las drogas», 1999, Espasa-Calpe)
• Caos y orden (1999, Premi Espasa d'assaig)
• Sesenta semanas en el trópico (2003, Anagrama)
• Los enemigos del comercio (2008, Espasa-Calpe)
• Los enemigos del comercio II (2013, Espasa-Calpe)
• Frente al miedo (2015, Página Indómita)
• Los enemigos del comercio III (2017, Espasa-Calpe)
• Mi Ibiza privada (2019, Espasa-Calpe)
• Hitos del sentido (2020, Espasa-Calpe).
• La forja de la gloria (2021, Espasa Libros)