Anton Florian de Liechtenstein

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Anton Florian

Retrat d'Anton Florian de Liechtenstein
Biografia
Naixement	28 maig 1656 Wilfersdorf Castle (Àustria) (en)
Mort	11 octubre 1721 (65 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	cripta de la família Liechtenstein
Altres noms	'
Activitat
Ocupació	diplomàtic
Altres
Títol	Príncep de Liechtenstein, duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg
Família	Casa de Liechtenstein
Cònjuge	Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein (1679–)
Fills	Josef Johann Adam de Liechtenstein, Marie Anna Karoline Prinzessin von und zu Liechtenstein, Anne Marie de Liechtenstein, Princess Marie Eleonore of Liechtenstein
Pares	Prince Hartmann III of Liechtenstein   i Countess Sidonie Elisabeth von Salm-Reifferscheidt
Germans	Philippe-Érasme de Liechtenstein Maximilian II Prinz von und zu Liechtenstein
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Vida

Anton Florian havia nascut el 28 de maig de 1656 al castell Wilfersdorf fill de Hartman III de Liechtenstein i de la comtessa Sidònia Isabel de Salm-Reiffer. Des de petit es van preocupar que tingués una educació que l'habilités en el futur per a tenir un càrrec polític a la cort imperial. El 1676 va ser nomenat camarlenc imperial a la cort dels Habsburg i el 1687 primer intendent hongarès. Dos anys més tard va ser admès al consell privat de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic que, el va enviar com ambaixador seu a la cort papal a Roma.^[1]

Arxiduc Carles d'Àustria, del quan Anton Florian va ser preceptor i després ministre.

Per ser un home culte, el 1693 se li va encomanar l'educació de l'arxiduc Carles, el qui seria més endavant emperador Carles VI. El 1697 va ser guardonat amb l'Orde del Toisó d'Or. Entre 1703 i 1711 va viatjar a Espanya per negociar la candidatura com a futur rei. Va rebre el reconeixement i suport del Principat de Catalunya, les corones d'Aragó, València, Sicília i Nàpols. En tots aquests territoris va aconseguir que el reconeguessin amb el nom de Carles III. El 1708 el nou rei Carles III es va instal·lar a Barcelona, amb Anton Florian fent de primer ministre. Per aquesta tasca, Anton Florian va rebre el títol de Grande de España.^[2] Però l'altre candidat al tron, Felip de Borbó, no va renunciar i la guerra va ser inevitable.

Amb la mort inesperada el 1711 del germà de l'arxiduc, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles i Anton Florian, tornen a Viena. El 23 de gener de 1719, l'emperador Carles decretà crear un nou estat amb la unió dels comtats de Schellenberg i Vaduz, al qual anomenarà Principat de Liechtenstein, posant com a governant a Anton Florian, ja que la família Liechtenstein eren els propietaris d'aquelles terres des de 1699,^[3] i aleshores Anton Florian era el membre masculí de més edat de la família Liechtenstein.

Liechtenstein, el nou estat creat en reconeixement a Anton Florian

Matrimoni i descendència

Anton Florian es va casar el 15 d'octubre de 1679 amb la comtessa Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein (1661 - 1723). La parella van tenir la següent descendència:

• Francesc Agustí (1680 – 1681).
• Eleonora (1681 – 1682).
• Antònia Maria (1683 - 1715), casada en primeres núpcies amb el comte Johann Adam de Lamberg (1677 - 1708), i en segones núpcies amb el comte Maximilian Ehrgott de Kuefstein (1676 - 1728).
• Karl Josef (1685).
• Antoni Ignaci (1689 – 1690).
• Josef Johann Adam (1690 - 1732).
• Inocenci Francesc (1693 – 1707).
• Maria Carolina (1694 - 1735), casada amb el comte Francesc Guillem de Salm-Reifferscheidt (1670 – 1734).
• Karl Josef (1697 – 1704).
• Ana María (1699 – 1753), casada en primeres núpcies amb el comte Johann Ernest de Thun-Hohenstein, i en segones núpcies amb el seu cosí, el príncep Josef Wenzel I de Liechtenstein (1696 - 1772).
• Maria Eleonora (1703 - 1757), casada amb el comte Frederic August de Harrach-Rohrau (1696 - 1749).

Mort i successió

Va morir l'onze d'octubre de 1721 a Viena i va ser sepultat a la cripta familiar de l'església de la Nativitat a Vranov u Brna (Moràvia). El títol de príncep de Liechtenstein va passar al seu fill Josef Johann Adam.

Ancestres

16. Baró Jordi Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice

8. Baró Hartmann II de Liechtenstein, Senyor de Valtice, Lednice y Steyregg

17. Sussanna de Liechtenstein

4. Gundaker de Liechtenstein

18. Comte Carles I de Ortenburg

9. Comtessa Ana Maria de Ortenburg

19. Comtessa Maximiliana de Fraunberg-Haag

2. Hartmann III de Liechtenstein

20. Comte Edzard II de Frisia Oriental

10. Comte Einardo III de Frisia Oriental

21. Princesa Catalina de Suècia

5. Comtessa Agnès de Frisia Oriental

22. Comte Jouan II de Rietberg

11. Comtessa Walburga de Rietberg

23. Comtessa Agnès de Bentheim

1. Príncep Sobirà Anton Florian de Liechtenstein

24. Comte Joan IX de Salm-Reifferscheidt

12. Comte Werner de Salm-Reifferscheidt-Dyck

25. Comtessa Isabel de Rennenberg

6. Comte Ernest Frederic de Salm-Reifferscheidt

26. Comte Jodi de Limburg-Stirum

13. Comtessa Maria de Limburg-Stirum

27. Ermengarda de Wisch, Condesa de Bronckhorst

3. Comtessa Sidònia Isabel de Salm-Reifferscheidt

28. Comte Enoc X de Leinigen-Hartenburg

14. Comte Enoc IX de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg

29. Comtessa Catalina de Nassau-Saarbrücken

7. Comtessa Maria Úrsula de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg

30. Baró Jordi I de Flenckenstein

15. Baronessa Úrsula de Fleckenstein

31. Comtessa Joana de Salm-Kyrburg

Referències

1. Evelin Oberhammer (Hg), "Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit", Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag, Wien / München 1990, S. 218, ISBN 3-7028-0300-9 i ISBN 3-486-55731-9
2. León Sanz, Virginia. «Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708)» (en castellà). Estudis, n.33, 2007. pàg. 93
3. Pàgina oficial de la Casa Principesca de Liechtenstein

Bibliografia

• Evelin Oberhammer "Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit",editorial Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag,Viena 1990, ISBN=3-7028-0300-9