Anton-François Marmontel

Anton-François Marmontel (Clermont-Ferrand, Puy-de-Dôme, 16 de juliol de 1816 - París, 16 de gener de 1898) fou un pianista i compositor francès. Era descendent col·lateral (renebot) de l'escriptor Jean-François Marmontel.

Anton-François Marmontel

Nom original	(fr) Antoine-François Marmontel
Biografia
Naixement	18 juliol 1816 Clarmont d'Alvèrnia (França)
Mort	16 gener 1898 (81 anys) 9è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 63
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	pianista, musicòleg, compositor, pedagog musical
Ocupador	Conservatoire de Paris
Gènere	Música clàssica
Professors	Pierre Joseph Zimmermann, Victor Dourlen, Jacques Fromental Halévy i Jean-François Lesueur
Alumnes	Claude Debussy, Georges Bizet, Isaac Albéniz i Pascual, Théodore Dubois, Émile Paladilhe, Vincent d'Indy, Francis Planté, Ernest Guiraud, Louis Diémer, Albert Lavignac, Antoine Simon, Arthur Letondal, Paul Wachs, Camille Bellaigue, Hilda Thegerström i Gustave Gagnon
Instrument	Piano
Família
Fills	Antonin Marmontel
Pares	Jean Rodrigue Marmontel   i Gilberte Marmontel
Germans	Thérèse Marmontel
Parents	Jean-François Marmontel
Premis
(30 juliol 1894)  Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

En el Conservatori de París aconseguí els primers premis de solfeig i piano, i assolí en harmonia, fuga i contrapunt el segon premi; entre els seus professors i figuraren Halévy i Zimmermann, al qual substituí el 1848 com a professor de piano en el Conservatori.

En aquesta tessitura Marmontel assolí reputació universal, i entre el munt dels seus deixebles, que alguns més tard foren importants. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1889, en què, a causa de les xacres de la vellesa, sol·licita la jubilació.

Entre les seves obres i figuren:

• L'art de déchiffrer, (100 estudis), set col·leccions d'estudis, una gran Sonata, nocturns, serenates, minuets, peces característiques, Ecole de mécanisme, Enseignement progressif du piano, (1887), etc.. i com a musicògraf publicà:
• Petite grammaire populaire, tractat de música.
• Vade-mecum du professeur de piano,
• Les pianistes célebres, (1878)
• Conseils d'un professeur... du piano,
• Symphinistes et virtuoses, (1881)
• Virtuoses contemporains, (1882)
• Eléments d'esthétique musicale et considerations sur le beau dans les arts, (1884)
• Histoire du piano et ses origines, (1885)
• Enseignement progressif et rationnel du piano, (1887), etc.

El seu fill Antonin Marmontel (1850-1907), igual que el seu pare ocupà una plaça de professor en el Conservatori de París. I en les seves composicions revela molt de talent.

Llista d'alumnes

• Magda Tagliaferro,^[1]
• Paul Rougnon,
• Fabian de Furundarena Labat,^[2]
• Alfred Bachelet,^[3]
• Félix Desgranges,
• Ernest Guiraud,
• Eduardo Gariel,^[4]
• Gaston Salvayre,
• Émile Waldteufel,
• Émile Paladilhe,
• Paul Puget,
• Henryk Wieniawski,
• Théodore Dubois,
• Henri Libert,
• Gustav Louchet,
• Georges Bizet,
• Vincent d'Indy,
• Paul Wachs,
• Émile Paladilhe,
• Louis Diémer,
• Francis Planté,
• Antoine Simon,
• Arthur Letondal,
• Claude Debussy,
• Isaac Albéniz,
• Camille Bellaigue,
• Amigó,
• Iragó
• el cubà Jiménez Berroa,^[5]
• els canadencs Gustave Gagnon, Calixa Lavallée.^[6] i Berthe Roy.

Referències

1. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, s. 51. ISBN 978-2-3505-5192-0
2. Diversos autors, 1991, p. 260.
3. Diversos autors, 1999, p. 82.
4. Diversos autors, 1991, p. 865.
5. Diversos autors, 1980, p. 2379.
6. Diversos autors, 1999, p. 688.

Bibliografia

• Diversos autors «Enciclopèdia Espasa» (en castellà). Editorial Espasa, núm. 45, 1991.
• Diversos autors «Enciclopèdia Espasa» (en castellà). Editorial Espasa, núm. 2776, segona part, 1980.
• Diversos autors «Gran Enciclopedia de la Música Clásica». SARPE, II, 1999.