professor universitari i polític colombià From Wikipedia, the free encyclopedia
Antanas Mockus (castellà: Aurelijus Rutenis Antanas Mockus Šivickas) (Bogotà, 25 de març de 1952) és un matemàtic, polític i filòsof colombià d'ascendència lituana.
_(cropped).jpg) (2012)  | |
| Nom original | (es) Aurelijus Rutenis Antanas Mockus Šivickas |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 març 1952 (72 anys) Bogotà (Colòmbia) |
 794è Alcalde de Bogotà | |
| 1r gener 2001 – 31 desembre 2003 ← Enrique Peñalosa – Luis Eduardo Garzón → | |
| Alcalde de Bogotà | |
| 1r gener 1995 – 10 abril 1997 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Colòmbia Universitat de París Universitat de Borgonya Lycée français Louis Pasteur (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, periodista, professor d'universitat, filòsof, polític |
| Partit | Aliança Verda |
| Família | |
| Mare | Nijolė Šivickas |
| Premis | |
 
| |
Va ser alcalde de Bogotà en dues ocasions, candidat a la vicepresidència (1998) i a la presidència de Colòmbia (2010-2014). També va ser senador de la República de Colòmbia del 2018 al 2020, després d'obtenir el segon resultat més gran en les eleccions legislatives d'aquell any.[1]
És fill d'Alfonsas Mockus i l'escultora i ceramista Nijolė Šivickas, immigrants originaris de Lituània,[2] Antanas Mockus es va graduar al Liceu Francès de Bogotà el 1969. Després es va traslladar a Mèxic i a França, on va estudiar matemàtiques. El 1972 es va graduar de la Universitat de Borgonya i va obtenir un màster en filosofia de la Universitat Nacional de Colòmbia el 1988.[3]
Mockus va ser designat rector de la Universitat Nacional el 1991, després d'haver-ne estat vicerector acadèmic. Aquell mateix any va ser un dels membres fundadors de la societat Colombiana d'Epistemologia. Durant la seva administració[4] és recordat per l'acte de baixar-se els pantalons a l'auditori León de Greiff de la universitat i mostrar el seu darrere davant d'un grup de més de 1.000 estudiants que protestaven i li impedien de fer una al·locució.[5] Després d'aquesta intervenció inesperada va haver de renunciar al càrrec de rector.
Antanas Mockus es va presentar com a candidat independent a l'alcaldia a les eleccions locals de Bogotà de 1994.[5] Amb una campanya atípica i sense publicitat va derrotar el seu principal opositor, Enrique Peñalosa.[6]
Durant el seu mandat va reduir la despesa de l'administració central i va capitalitzar l'Empresa d'Energia de Bogotà (EEB).[7] Va prendre mesures impopulars com la sobretaxa a la benzina i va aconseguir reduir les morts violentes prohibint l'ús d'artefactes pirotècnics per a particulars i sobretot implantant la seva mesura més coneguda, l'Hora zanahoria, que va prohibir la venda de begudes alcohòliques a la ciutat entre l'1 i les 6 de la matinada, mesura que va comportar una reducció dels accidents de trànsit.[8] Altres mesures conegudes en la seva gestió va ser el «desarmament total de la ciutat», criticat pel llavors comandant de les Forces Militars General Harold Bedoya,[9] i va utilitzar mims que ensenyaven educació cívica.
Va renunciar al seu càrrec d'alcalde a principis de 1997, poc abans d'acabar oficialment el període d'alcalde, per a poder presentar-se a les eleccions presidencials de 1998. Al principi es va presentar com a candidat a president, però després va acceptar ser candidat a la vicepresidència en coordinació amb Noemí Sanín, representant de la classe política tradicional encara que dissident del Partit Conservador Colombià.
En les eleccions locals de Bogotà de 2000, Mockus va tornar a l'escenari polític com a candidat a l'alcaldia, encara que avalat en aquesta ocasió per l'Aliança Social Independent (ASI).[10][11] En pocs mesos es va convertir en l'únic rival de l'exministra María Emma Mejía, a qui va acabar derrotant per més de 100.000 vots.
Un segon mandat (gener del 2001 – gener del 2004) li va permetre recuperar la imatge de polític independent i eficient davant l'opinió pública i el va impulsar a buscar la presidència de la República. Va continuar desenvolupant i eixamplant el sistema de transport TransMilenio per mitjà de busos articulats alhora que va continuar altres obres inconcluses.
A les eleccions presidencials de maig del 2006 Mockus va quedar quart, darrere d'Álvaro Uribe (president que, llavors, aspirava a la reelecció), Carlos Gaviria Díaz i Horacio Serpa.[12]
Des de setembre de 2009, Mockus es va adherir al Partit Verd colombià juntament amb els també exalcaldes de Bogotà Luis Eduardo Garzón i Enrique Peñalosa. Per escollir el seu candidat a la presidència, es van presentar els tres exalcaldes per fer una consulta popular durant les eleccions legislatives de 2010.[13] Mockus va resultar guanyador en les primàries dutes a terme el 14 de març de 2010, deixant en el segon lloc a Peñalosa i en el tercer lloc a Garzón.[14]
El 30 de maig del 2010, Mockus va obtenir la segona votació més alta amb el 21,49% dels vots vàlids, però pel fet que el candidat més votat, Juan Manuel Santos no va obtenir la meitat més un del total de vots, ambdós van concórrer a una segona volta el 20 de juny. En aquesta volta Mockus no va assolir la presidència, però va obtenir 3.588.819 vots, és a dir el 27,5% dels sufragis.[15]
Mockus és el protagonista del documental La vida es sagrada de Katherine Miranda, que retrata el que va passar durant el 2010 i perquè posteriorment es va adherir a la campanya de Juan Manuel Santos per la pau.[16] El 2010 durant la campanya presidencial, Mockus va revelar que patia la malaltia de Parkinson.[17] El 2019 va ser sotmès a una intervenció quirúrgica que li va ser practicada per a tractar la seva malaltia.[18]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
