From Wikipedia, the free encyclopedia
Els antagonistes dels receptors H₂ (AR-H₂, sovint abreujat antagonista H₂) són una classe de fàrmacs usats per bloquejar l'acció de la histamina en les cèl·lules parietals de l'estómac, reduint la producció d'àcid per aquestes cèl·lules. Els AR-H s'utilitzen en el tractament de la dispèpsia, encara que en gran part han estat superats en popularitat pels inhibidors de la bomba de protons, més eficaços.
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | drugs for acid-related disorders (en) i antihistamínic |
Als Estats Units, la FDA té quatre fàrmacs del grup aprovats: cimetidina, ranitidina, famotidina, i nizatidina, i estan disponibles sense recepta en dosis relativament baixes. Al mercat espanyol només està comercialitzada la famotidina (EFG, Pepcid).[1]
El prototip d'AR-H₂ va ser la cimetidina, desenvolupat per Smith, Kline & French (ara GlaxoSmithKline) en la segona meitat de la dècada de 1960 i comercialitzats per primera vegada el 1976, venut sota la marca Tagamet. Posteriorment, va aparèixer la ranitidina, que es va començar a vendre com a Zantac; que tenia menors efectes adversos i interaccions entre medicaments, i era més potent.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.