Anortosita

L'anortosita és una roca fanerita, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldespat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%). El Piroxè, ilmenita, magnetita, i l'oliví són els minerals màfics més comunament presents.

Anortosita

Anortosita de Polònia
Tipus	anorthositoid (en)

L'anortosita del planeta terra es pot dividir en dos tipus: Anortosita del Proterozoic i anortosita de l'Arqueà. L'anorosita de la Lluna ha estat objecte de molta recerca científica.^[1]

Anortosita de la Lluna portada per l'Apollo 15

Anortosita del Proterozoic

Formada durant el Proterozoic (2.500-542 milers d'anys enrere). Pot mostrar iridescència.

Anortosita de l'Arqueà

Edat de 3.800-2,400 milers de milions d'anys o bé entre 3.200 i 2,800 milers de milions d'anys. Són diferents en la textura i en els minerals de la del Proterozoic. La seva característica principal és la presència de megacristalls de plagioclasa envoltats per una massa de gra fi màfica.

Valor econòmic

Presenten ilmenita (òxid de titani). Algunes anortosites del Proterozoic tenen grans quantitats de labradorita amb valor en joieria i com a material de construcció. Les anortosites de l'Arqueà són font d'alumini. Són útils per investigar els meteorits.

Referències

1. Norman, Mark «The Oldest Moon Rocks». Planetary Science Research Discoveries, 21-04-2004 [Consulta: 5 gener 2016].

Bibliografia

• Bédard, Jean H. «Parental magmas of the Nain Plutonic Suite anorthosites and mafic cumulates: a trace element modelling approach». Contributions to Mineralogy and Petrology, 141, 6, 2001, pàg. 747–771. DOI: 10.1007/s004100100268.
• Emslie, R. F. «Pyroxene megacrysts from anorthositic rocks: new clues to the sources and evolution of the parent magmas». Canadian Mineralalogist, 13, 2, 01-05-1975, pàg. 138–145. ISSN: 00084476.
• Emslie, R. F.; Stirling, J. A. R. «Rapakivi and related granitoids of the Nain Plutonic Suite: geochemistry, mineral assemblages and fluid equilibria». Canadian Mineralogist, 31, 4, 01-12-1993, pàg. 821–847. ISSN: 00084476.
• Emslie, R. F.; Hamilton, M. A.; Theriault, R. J. «Petrogenesis of a Mid-Proterozoic Anorthosite-Mangerite-Charnockite-Granite (AMCG) Complex: Isotopic and Chemical Evidence from the Nain Plutonic Suite». Journal of Geology, 102, 5, 1994, pàg. 539–558. Bibcode: 1994JG....102..539E. DOI: 10.1086/629697.
• Longhi, John; Fram, M. S.; Vander Auwera, J.; Montieth, J. N. «Pressure effects, kinetics, and rheology of anorthositic and related magmas». American Mineralogist, 78, 9–10, 01-10-1993, pàg. 1016–1030.
• Norman, M. D.; Borg, L. E.; Nyquist, L. E.; Bogard, D. D. «Chronology, geochemistry, and petrology of a ferroan noritic anorthosite clast from Descartes breccia 67215: Clues to the age, origin, structure, and impact history of the lunar crust». Meteoritics and Planetary Science, 38, 4, 2003, pàg. 645–661. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2003.tb00031.x.
• Wood, J. A.; Dickey, J. S. Jr.; Marvin, U. B.; Powell, B. N. «Lunar Anorthosites». Science, 167, 3918, 1970, pàg. 602–604. DOI: 10.1126/science.167.3918.602. PMID: 17781512.
• Xue, S.; Morse, S. A. «Geochemistry of the Nain massif anorthosite, Labrador: Magma diversity in five intrusions». Geochimica et Cosmochimica Acta, 57, 16, 1993, pàg. 3925–3948. DOI: 10.1016/0016-7037(93)90344-V.
• Xue, S.; Morse, S. A. «Chemical characteristics of plagioclase and pyroxene megacrysts and their significance to the petrogenesis of the Nain Anorthosites». Geochimica et Cosmochimica Acta, 58, 20, 1994, pàg. 4317–4331. DOI: 10.1016/0016-7037(94)90336-0.

Enllaços externs

• Lunar Anorthosite Specimen 60025 Photomicrographs
• Mercury – Evidence for Anorthosite and Basalt from mid-Infrared Spectroscopy