From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna Quirentia Nilsson, més coneguda com a Anna Q. Nilsson (Ystad, Suècia, 30 de març de 1888 – Sun City, Califòrnia, 11 de febrer de 1974), va ser una actriu d’origen suec que desenvolupà tota la seva carrera als Estats Units. Va ser la primera actriu del seu país a aconseguir un èxit notable a Hollywood, abans de l’aparició de Greta Garbo o Ingrid Bergman.[1]
(1925) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 març 1888 Ystad (Suècia) |
Mort | 11 febrer 1974 (85 anys) Hemet (Califòrnia) |
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
Sepultura | cap valor, cremated |
Grup ètnic | Suecs americans |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de teatre, escenògrafa, ballarina, actriu de cinema, model, intèrpret |
Partit | Partit Republicà de Califòrnia |
Família | |
Cònjuge | Guy Coombs |
Premis | |
|
Anna Quirentia Nilsson (el seu nom artístic era Anna Q. Nilsson) va néixer el 1888 a Ystad,[2] un poble de Comtat d'Escània a Suècia. Als 8 anys la seva família es traslladà a Hasslarp per motius laborals i feu allà els seus estudis. Treballant en una fleca, la filla del propietari que vivia als Estats Units va venir de visita i li encomanà la “febre americana”.[3] El 1905 va emigrar als Estats Units i va començar a treballar com a mainadera. Poc després va esdevenir la primera model de l’il·lustrador Penrhyn Stanlaws i una de les més pagades.[3] Com a alternativa a la feina de model, i sense cap experiència teatral[2] intentar fer el salt al cinema de la mà de la Kalem que la contractà per fer d’extra en una pel·lícula d'Alice Joyce i després li donà l’alternativa a “Molly Pitcher” (1911) durant el rodatge de la qual patí el primer dels seus molts accidents en caure del cavall.[3]
Amb la Kalem, una de les primers companyies a donar publicitat al nom dels actors, arribà a ser la principal actriu[4] amb pel·lícules com el serial “The Hazards of Helen” (1914) o en la primera pel·lícula de por “The Haunted House of Wild Isle” (1915). A finals del 1915 Nilsson abandonà la Kalem per actuar com a freelance. Aprofitant la seva versatilitat, comença a aparèixer en comèdies i esdevingué coneguda pel seu instint en escollir bons papers malgrat que fossin petits.[3] El 1916 es va casar amb Guy Coombs de qui es divorcià l’any següent.
Entre les pel·lícules més memorables en el cinema mut com a freelance cal destacar “The Spoilers” (1923) i “Inez from Hollywood” (1924). El 1922, l’actriu va patir cremades durant el rodatge d’una escena de la pel·lícula “Hearts Aflame” (1923) en que dalt d’una locomotora havia de creuar un bosc en flames, però sortosament va poder continuar la seva carrera.[5] El 1923 es va casar amb John M. Gunnerson, de Los Angeles[6] de qui també es divorciaria el 1925.
El 1926 era la dona més popular de Hollywood. Després de treballar sense parar durant molts anys, Nilsson va decidir prendre’s un temps sabàtic i comprà una casa a Malibú. El 1928 es va retirar en trencar-se el maluc com a conseqüència d’una caiguda d’un cavall.[3] Les cures efectuades foren defectuoses i hagués de passar pel quiròfan per reparar el mal fet cosa que la va confinar durant tres anys primer en un hospital i després a Suècia de convalescència on visqué amb la seva família.[1] Això acabà definitivament amb la seva carrera com a estrella però no suposà que abandonés el món del cinema.[3] Amb l’arribada del sonor la carrera de Nilsson va entrar en un fort declivi tot i que va continuar interpretant petits papers, sovint sense sortir als crèdits fins a mitjans de la dècada de 1950. Entre 1930 i 1950, va participar en 39 pel·lícules sonores en papers menors. Morí d’un atac de cor l’onze de febrer de 1974.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.