From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna Maria dal Violí (1696, Venècia - 1782, Venècia) va ser una violinista italiana i mestre de violí. Va ser alumne d'Antonio Vivaldi a l'Ospedale della Pietà. Fou l'alumna preferida de Vivaldi que va compondre per a ella més de 30 concerts, tant per a violí solista com per la viola d'amore. Altres compositors com Brusa, Mauro D'Alay (o Alai) i Giuseppe Tartini també van compondre obres per a ella.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1696  Venècia (Itàlia) |
| Mort | 1782 (85/86 anys) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositora |
| Alumnes | Chiara della Pietà (en)  i Santa della Pietà |
| Instrument | Violí |
Ella no només va ser "Anna Maria dal Violin" sinó "Anna Maria della Pietá". Johann Mattheson (1681-1764), probablement uns de pioners de la crítica musical, la va conèixer a Itàlia i l'esmenta en la seva "Critica Musica" (Hamburg-1722-1725).[1] "Primo violino d'Itàlia", aquesta brillant violinista veneciana és la que apareix més citada en els tractats i cròniques del segle xviii.[2] En un poema anònim escrit cap a fins de 1730, titulat "Sopra le putte della Pieta di coro", s'esmenta que la cèlebre "Anna Maria" sonava (tocava) a més del violí, la tiorba, la viola d'amore, el clavecí, el llaüt, el violoncel i la mandolina.[1]
Anna Maria dal Violin[3] apareix en els arxius de la Pio Ospedale della Pietà de Venècia, i sense un cognom familiar, ja que la majoria de les alumnes eren orfes. L'internat era un conservatori de música per a les nenes afiliades, famós en la seva època per la tasca musical del virtuós violinista i compositor Antonio Vivaldi i per músics brillants con la seva alumna Anna Maria. Segons Michael Talbot, Anna Maria apareix tres vegades en les actes de la Pietà esmentades: 1712, 1720 i 1722.[4] El 22 de setembre de 1712, amb només 16 anys, obtenia permís per acompanyar a altres quatre alumnes, a tocar a San Francesco della Vigna, l'església per a la qual Andrea Palladio, el mes famós arquitecte de l'època, va construir la façana en 1562.[1] El 1720, a l'edat de 24, ella és anomenada ja "Maestra".[4] Això significava que les noies més grans podien arribar a ensenyar a noies més joves i guanyar alguns diners.
No només va ser una violinista, sinó que també tocava el violoncel, al tiorba, el llaüt, la mandolina, el clavecí i la la Viola d'amore.[5] Vivaldi va compondre 31 concerts per a violí[6] i, almenys, dos concerts per a la viola d'amore.[7] Aquests darrers concerts apareix la referència en el títol, ja que es llegeixen les inicials "AMore" ("AM" majúscules), que són les corresponents a Anna Maria.[8] Alguns d'aquests concerts formen part de la Quaderno musicale di Anna Maria del Violin, un llibre de mitjans de la dècada de 1720 que conté les principals parts per a violí de 31 concerts.[2]
Des de 1703, sota el mestratge d'Antonio Vivaldi, professor de violí, compositor i mestre di concerto de l'Ospedale della Pietà, i amb intèrprets com Anna Maria, els concerts d'aquesta institució foren molt atractius per al públic, i un referent cultural de Venècia.[9] Com a violí solista, Anna Maria complia amb les seves tasques els dissabtes i els diumenges a la coneguda església de concerts d'aquest ospedale de Venècia. En la primera de les grans enciclopèdia alemanyes de la música elaborada per Johann Gottfried Walther a Leipzig (1732) apareix el nom d'Anna Maria, juntament amb Dorothea de la Ried, Élisabeth Jacquet de La Guerre ("Jaquier"), Vittoria Raffaella Aleotti ("Vittoria Aleotti") i Barbara Strozzi ("Stroud"), que tenen una entrada com a instrumentistes i compositores.
| « | Anna Maria <, una italiana a l'Hospital alla Pietà a Venècia, que interpreta al "violí" immensament bé, tan complet, com "delicat". | » |
Walther dona com a font per del seu article el testimoni ocular d'un viatge per Itàlia: Des Hofraths Nemeitzens Nachlese besonderer Nachrichten von Italien, p. 61“,[10] mentre que, com un altre exemple, per l'article de la compositora Jacquet de La Guerre, un informe basat en el Mercure Galant de París.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
