Anis Fuleihan (2 d'abril de 1900 - Palo Alto, Califòrnia,[1] 11 d'octubre de 1970)[2] va ser un compositor, director d'orquestra i pianista nord-americà d'origen xipriota.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 abril 1900  Girne |
| Mort | 11 octubre 1970 (70 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
| Sepultura | Cementiri de Ferncliff |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, pianista, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat d'Indiana |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
| |
 
 | |
Natiu de Kyrenia, Fuleihan pertanyia a una família cristiana libanesa; va assistir a l'escola anglesa d'aquesta ciutat abans d'anar als Estats Units el 1915.[3] Es va establir a la ciutat de Nova York, prenent més classes de piano amb Alberto Jonás; també va ensenyar ell mateix composició en aquesta època. El seu debut de "Oriental Fantasies" al Aeolian Hall el 1919 va ser ben rebut.[4] Es va convertir en ciutadà dels Estats Units el 1925.[3]
Fuleihan va fer una gira pels Estats Units i l'Orient Mitjà des de 1919 fins a 1925, vivint un temps al Caire abans de tornar als Estats Units el 1928.[3] Reinstal·lat a Nova York, va començar a compondre música per a ballets muntats per diverses organitzacions de dansa contemporània; també va trobar feina com a director de ràdio en aquesta època. A partir de 1932 va treballar per a G. Schirmer, continuant en aquesta capacitat fins a 1939.[3] El 1945 va començar a ensenyar a la Universitat d'Indiana a Bloomington, Indiana,[3] on la compositora Mary McCarty Snow va ser un dels seus estudiants.[5] El 1953 va assumir la direcció del Conservatori de Beirut al Líban.[3] El 1962 va anar a Tunísia com a part d'un programa organitzat pel Departament d'Estat;[3] el 1963 va organitzar l'Orchestre Classique de Tunísia, on va romandre fins al 1965.[3]
Com a compositor, Fuleihan va cridar l'atenció d'Eugene Goossens, que va estrenar la seva Suite Mediterrània[3] i que va ajudar a rebre una beca Guggenheim. Va obtenir diverses comissions i llocs docents a l'Orient Mitjà.[3] La música de Fuleihan generalment evitava les estructures en sèrie, i va estar molt influenciada per la música popular de l'Orient Mitjà.[3] Una de les seves obres és un concert per a theremin, estrenat per la Filharmònica de Nova York amb Leopold Stokowski el 1945;[3] la solista va ser Clara Rockmore.[6]
- Òpera
- Vasco (1960)[2]
- Orquestral
- Suite mediterrània (1930; Cincinnati, març de 1935)
- Pròleg al llibre de contes d'un nen (1932)
- 2 simfonies: núm. 1 (Nova York, desembre de 1936) i núm. 2 (Nova York, febrer de 1967)
- 3 concerts per a piano: núm. 1 (Saratoga Springs, Nova York, setembre de 1937), núm. 2 (1938) i núm. 3 (1963)
- Fantasia per a viola i orquestra (1938)
- 3 concerts per a violí (1930, 1965, 1967)
- Fiesta (Indianapolis, desembre de 1939)
- Sympbonie concertante per a quartet de corda i orquestra (Nova York, abril de 1940)
- Concert per a 2 pianos i orquestra (Hempstead, Nova York, gener de 1941)
- Epitbalamium per a piano i cordes (Filadelphia, febrer de 1941)
- Concert per a theremin i orquestra (Nova York, febrer de 1945)
- Invocació a Isis (Indianapolis, febrer de 1941)
- Concert per a violí, piano i orquestra (1943)
- Concert d'Ondes Martenot (1944)
- 3 Serenades de Xipre (Filadelfia, desembre de 1946)
- Rapsodia per a violoncel i cordes (Saratoga Springs, setembre de 1946)
- Les piràmides de Gizeh, poema simfònic (1952)
- Toccata per a piano i orquestra (1960)
- Illes, suite simfònica (1961)
- Concert per a flauta (1962)
- Concert per a violoncel (1963)
- Concert per a viola (1963)
- Le Cor anglais s'amuse for English Horn and Strings (1969)[2]
- Cambra
- 5 quartets de corda' (1940-1967)
- 14 sonates per a piano (1940-1968)
- Obertura per a 5 vents (Nova York, 17 de maig de 1947)
- Quintet de trompes (1959)
- Quintet amb piano (1967)
- Trio amb piano (1969)
- Quintet de clarinet
- Sonata per a violí
- Sonata per viola
- Sonata per a violoncel[2]
- Vocal
- Peces corals
- Cançons[2]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
