personatge mitològic que recull les dents de llet caigudes From Wikipedia, the free encyclopedia
L'angelet de les dents o simplement els angelets és un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet.[1] Igual que en altres països occidentals, a Catalunya hi ha la tradició que quan a un nen li cau una dent de llet, l'ha de posar sota el coixí quan se'n va a dormir, durant la nit l'angelet de les dents la prendrà i deixarà confits o algun dineret per als nens.[2][3][4][5]
  | |
| Tipus | fada personatge del folklore personatge de teatre |
|---|---|
| Data de creació | valor desconegut |
| Context | |
| Present a l'obra | Cosmopolitan |
| Altres | |
| Domini | dentadura temporal |
La tradició del personatge que recull les dents de llet dels infants quan cauen és pràcticament universal. A Espanya i als països llatinoamericans existeix la tradició del ratoncito Pérez, també conegut simplement com el ratón Pérez o el ratón de los dientes (Mèxic). La tradició espanyola neix d'un conte escrit per Luis Coloma Roldán (1851-1915) per al rei Alfons XIII quan tenia 8 anys.[6]
A França l'encarregat de recollir les dents també és un ratolinet, La petite souris. Aquesta tradició sembla, igual que l'espanyola, provenir d'un conte del segle xvii escrit per Madame d'Aulnoy: La bonne petite souris, on una fada transformada en ratolí ajuda una reina a vèncer un rei malvat amagant-se sota el coixí i fent-li caure totes les dents.
Als països anglosaxons l'encarregada és una fada, la Tooth Fairy (fada de les dents). El seu origen sembla, talment com a França, el conte escrit per Madame d'Aulnoy. Al Canadà també se l'anomena Tooth Fairy, i al francòfon Quebec coexisteixen els noms de la Fée des dents i la Petite souris.[7]
A Alemanya existeix el Zahnfee, a Noruega el Tannfe, i a Itàlia conviuen la tradició de la fada anomenada Fatina i la del ratolí Topino. Al País Basc, existeix la tradició de Maritxu Teilatukoa (Maria de la teulada).[8]
Tradició que enllaçaria amb les tradicions de països asiàtics com Corea, l'Índia, la Xina, les Filipines o Vietnam on els nens llencen les dents a les teulades, si les dents provenen de la mandíbula inferior o sota el terra si són de la superior i d'aquesta manera canvien la dent per la d'un ratolí, que creix i no cau.
Al Japó, hi ha una petita variació, ja que les dents de la mandíbula superior es llencen en línia recta cap a terra i les de la superior cap a l'aire, la idea és que la nova dent creixe recta.[9]
Als països de l'orient mitjà com Iraq, Jordània, Palestina. Egipte i Sudan, hi ha la tradició de llençar les dents dels infants cap al Sol o cap Al·là. Aquesta tradició podria haver-se originat d'ofrenes pre-islàmiques, i es remuntaria al segle xiii com menciona el lingüista i escriptor Izz bin Hibat Allah Al Hadid al mateix segle xiii.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
