Andrea Dovizioso

Andrea Dovizioso (Forlimpopoli, 23 de març de 1986) és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar el campionat del món de 125cc el 2004. Més tard va ser dues vegades subcampió de 250cc darrere de Jorge Lorenzo (2006-2007) i, un cop passat a la categoria de MotoGP, va esdevenir un dels màxims rivals de Marc Márquez i va quedar subcampió del món darrere seu durant tres temporades consecutives amb l'equip Ducati (2017-2019).^[1]

Andrea Dovizioso

(2018)
Biografia
Naixement	23 març 1986 (38 anys) Forlimpopoli (Itàlia)
Altres noms	The Professor
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	4
Trajectòria   Equip Vehicle utilitzat 2002-2007 Scot Racing Team 2008-2008 JiR 2009-2011 Repsol Honda 2012-2012 Tech 3 2013-2020 Ducati MotoGP Team 2021-2021 Sepang Racing Team 2022-2022 RNF MotoGP Racing
Premis
(2023)  MotoGP Legend (2004)  Collar d'or al Mèrit Esportiu
Lloc web	andreadovizioso.com

Amb un total de 15 victòries i 62 podis a MotoGP al llarg de la seva carrera i havent acabat entre els cinc primers en deu de les seves quinze temporades a MotoGP,^[2] Dovizioso ha estat considerat un dels millors pilots entre els que no n'han guanyat mai el Campionat del Món. És l'únic pilot de la història que ha guanyat curses de MotoGP en tres dècades diferents: 2000, 2010 i 2020. A causa del seu estil de pilotatge calculador, se'l coneix com a 'the Professor'.^[3][4]

Durant la temporada del 2022, mentre corria amb l'equip WithU Yamaha RNF, Dovizioso va anunciar la seva retirada per al setembre, un cop disputada la ronda de Misano.^[5] El 2023 va ser incorporat al Saló de la Fama de MotoGP.^[6]

Carrera en el motociclisme

Primers anys

Fill d'Antonio Dovizioso, un pilot de motociclisme sicilià,^[7][8] Andrea va guanyar el campionat italià "Aprilia Challenge" de 125 cc l'any 2000. El 2001 va guanyar el Campionat d'Europa de la mateixa cilindrada i va disputar la seva primera cursa del Campionat del Món a Mugello, en què es va retirar. Durant aquell any va treballar amb Guido Mancini, un antic pilot i mecànic que, uns anys abans, havia treballat amb Valentino Rossi i Loris Capirossi. El 2016 es va estrenar un documental dirigit per Jeffrey Zani sobre la carrera de Mancini en què s'explica la història d'aquella temporada del 2001.

125cc

El 2002, Dovizioso va competir al Campionat del Món de 125cc amb el Team Scot Honda i va quedar setzè a la classificació final. Va continuar amb aquest equip el 2003 i va acabar cinquè a la classificació final, aconseguint quatre podis. La temporada 2004 va obtenir cinc victòries i sis podis més que li van permetre guanyar el campionat.

250cc

El 2005 Dovizioso va passar a la categoria de 250cc, continuant amb el Team Scot Honda. Al llarg de la temporada va obtenir cinc podis i va acabar tercer a la classificació general. També va guanyar el premi Rookie of the Year. El 2006 va romandre amb l'equip, ara rebatejat com a Humangest Racing. Va guanyar dues curses (Montmeló i Estoril) i va pujar al podi en onze ocasions. Va lluitar pel campionat fins a la darrera cursa de la temporada, però es va haver de conformar amb el segon lloc darrere de Jorge Lorenzo. La temporada del 2007 va guanyar dues curses (Istanbul i Donington Park) i va optar una vegada més al títol, però va acabar de nou subcampió darrere de Lorenzo.

MotoGP

Scot Racing Team (2008)

Al GP de Gran Bretanya del 2008

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	2001 - 2022
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc	1 (2004)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 346 24 103 20 22 3.796
C. d'Europa	1 125cc (2001)

El 15 de setembre de 2007, Dovizioso va anunciar que passaria a competir a la categoria de MotoGP amb el seu equip a partir del 2008.^[9] En el seu debut en la categoria reina, al Gran Premi de Qatar, va aconseguir un quart lloc després d'avançar a Valentino Rossi a la darrera volta. Durant tota la temporada va ser un dels pilots d'Honda més regulars i va acabar el mundial en la cinquena posició final.

Repsol Honda Team (2009-2011)

Dovizioso al Gran Premi d'Itàlia de 2009

De cara a la temporada del 2009, Dovizioso va esdevenir pilot oficial de de l'equip Repsol Honda en substitució de Nicky Hayden i com a company de Dani Pedrosa.^[10] Al juliol va guanyar la seva primera cursa de MotoGP, el Gran Premi de Gran Bretanya, celebrat amb pista humida a Donington Park.^[11] Malgrat els seus resultats consistents, va baixar una posició a la classificació final del mundial i va acabar-hi sisè.

Dovizioso (dreta), Jorge Lorenzo (esquerra) i el guanyador Dani Pedrosa al podi del GP d'Itàlia de 2010

Dovizioso va començar amb força la seva segona temporada amb l'equip Repsol Honda el 2010, pujant al podi a la cursa inaugural de Qatar. Després de diversos podis i d'aconseguir la seva primera pole position a MotoGP al Gran Premi del Japó,^[12] on acabà segon, va acabar cinquè a la classificació final del campionat.

Dovizioso al Gran Premi de Portugal de 2011

El 2011 va romandre amb Repsol Honda per tercera temporada consecutiva, ara amb dos companys d'equip: Casey Stoner i Dani Pedrosa. Després d'una reeixida temporada, en què obtingué diversos podis, va acabar tercer a la classificació final, darrere de Jorge Lorenzo i Casey Stoner.^[13][14] Tot i així, Dovizioso va decidir de passar a l'equip Tech3 Yamaha per a la temporada del 2012, on hauria de córrer amb Cal Crutchlow de company amb un contracte d'un any. Va fer aquest pas després de rebutjar l'oferta d'una Honda satèl·lit en tornar Repsol Honda a disposar només de dues motos (una per a Stoner i l'altra per a Pedrosa) per a aquella temporada.

Monster Yamaha Tech3 (2012)

El 2012, amb la Yamaha, Dovizioso va obtenir diversos podis i va acabar el mundial en quarta posició, per davant del seu company d'equip Crutchlow.

Aquell any, a més, formant parella amb Mauno Hermunen va guanyar la Supermoto-Race al SIC Supermoto Day, una cursa celebrada en honor del seu compatriota Marco Simoncelli, que s'havia mort en un accident al Gran Premi de Malàisia el 2011.

Ducati (2013-2020)

La Ducati Desmosedici que pilotà la temporada del 2013

Després de la tornada de Valentino Rossi a l'equip de fàbrica de Yamaha, Dovizioso va fitxar per Ducati per a substituir el campió.^[15] Amb una Ducati Desmosedici de baix rendiment, Dovizioso va tenir una temporada difícil el 2013 i va acabar la temporada vuitè, per darrere de Stefan Bradl i just per davant del seu company d'equip Nicky Hayden.

De cara al 2014, el seu antic company de Tech3 Cal Crutchlow va fitxar també per Ducati, l'equip del qual reunia així els dos pilots que havien corregut amb Tech3 el 2012. Aquella temporada, Dovizioso va aconseguir la seva primera pole position amb Ducati al Japó (la seva primera pole position des del 2010). Va acabar la temporada cinquè.

Dovizioso al Gran Premi de Catalunya del 2015

El 2015 va romandre a Ducati per tercera temporada consecutiva, ara amb un nou company provinent del Pramac Racing, Andrea Iannone. Dovizioso va protagonitzar una temporada amb força contrastos, alternant podis^[16] amb problemes mecànics i accidents i finalment va acabar setè al campionat.

Dovizioso a Le Mans el 2016

El 2016 va tornar a començar la temporada amb força a Qatar, on fou segon, però després va encadenar alguns mals resultats. En aquesta època es va anunciar que Jorge Lorenzo entraria a Ducati el 2017. Unes setmanes més tard Ducati va anunciar que Dovizioso es quedaria a l'equip com a company de Lorenzo, mentre que Iannone va signar un contracte amb Suzuki. Dovizioso va acabar la temporada del 2016 amb força i va poder aconseguir la seva segona victòria a MotoGP al Gran Premi de Malàisia, per davant de Valentino Rossi i Jorge Lorenzo (la seva primera victòria en set anys).^[17] Va acabar la temporada cinquè al campionat.

El 2017, un cop més, Dovizioso va començar la temporada acabant segon a Qatar, aquesta vegada davant el nou pilot de fàbrica de Yamaha Maverick Viñales. Més tard, al Gran Premi d'Itàlia, va controlar el ritme de la cursa sense deixar escapar Viñales i finalment el va superar i se'n va distanciar fins que va guanyar la cursa, esdevenint així el primer italià a guanyar el Gran Premi d'Itàlia amb una Ducati. També va ser la seva primera victòria en cursa seca a MotoGP. Una setmana després, a Catalunya, va tornar a guanyar de manera sorprenent, després d'haver començat setè, per davant de Marc Márquez, Dani Pedrosa i el seu company d'equip Jorge Lorenzo. Les dues victòries consecutives de Dovizioso el van situar a només set punts de Viñales al capdavant de la classificació.

Després que Viñales caigués a Assen, Dovizioso va ocupar el lideratge del campionat. malgrat tot, una sèrie de resultats mediocres el van fer baixar al tercer lloc de la classificació. Va tornar a obtenir dues victòries consecutives a Àustria i Gran Bretanya, recuperant el lideratge quan Márquez es va retirar a causa d'una avaria de motor. Al Gran Premi de San Marino va acabar tercer i una setena posició a l'Aragó li va fer perdre el lideratge en favor de Marc Márquez una vegada més. Al Japó, però, va aconseguir la seva cinquena victòria de la temporada després d'avançar a Márquez a l'última volta, reduint la diferència a onze punts. A l'última ronda, a Xest, va caure quan anava quart a manca de 5 voltes. Va acabar la temporada com a subcampió darrere de Marc Márquez, amb un total de sis victòries.

Dovizioso a Sachsenring el 2018

El 2018, Dovizioso es va endur la victòria en l'inici de la temporada a Qatar, superant Marc Márquez a la línia d'arribada.^[18][19] En total, va guanyar quatre curses i va obtenir un total de nou podis, però finalment va tornar a acabar el campionat com a subcampió darrere de Márquez.

El 2019 va guanyar a Qatar per segon any consecutiu i a Àustria amb un darrer avançament en un revolt a Marc Márquez. Al Gran Premi de Gran Bretanya hi va tenir una topada que el va fer sortir disparat cap enlaire i caure de cap a terra amb força.^[20] L'accident li va provocar pèrdua temporal de memòria, de la qual es va recuperar més tard completament. Durant la temporada va aconseguir nou podis i va acabar el campionat en segon lloc darrere de Márquez per tercera temporada consecutiva.

Al GP d'Europa de Xest el 2020

El 2020 va continuar amb Ducati, però el deteriorament de la relació laboral entre ell i l'equip, especialment amb el director, Gigi Dall'Igna, i la manca de compromís de la marca de cara a la renovació del contracte, van fer que abans de la classificació per al Gran Premi d'Àustria anunciés per sorpresa que deixaria Ducati en acabar la temporada.^[21][22] L'endemà va guanyar la cursa,^[23] en la que seria la seva catorzena i darrera victòria amb el fabricant italià. Va acabar la temporada al quart lloc de la general, com al millor pilot de Ducati per cinquena temporada consecutiva.

A finals del 2020, sense cap perspectiva immediata, Dovizioso va optar per prendre's un any sabàtic el 2021, amb la mirada posada en tornar a les competicions el 2022.^[24] A principis del 2021 va ser anunciat com a pilot de proves de l'Aprilia Racing Team Gresini, amb l'esperança d'aconseguir un potencial lloc a l'equip de curses del fabricant per a la temporada següent.^[25][26] Finalment, però, el lloc va ser per a Maverick Viñales, que va entrar a Aprilia a principis de setembre de 2021 i va tancar així la porta al fitxatge de Dovizioso amb el fabricant italià.^[27][28]

Petronas Yamaha SRT (2021)

El cap de setmana del Gran Premi de Gran Bretanya del 2021 es va anunciar que Dovizioso havia entrat a l'equip Petronas Yamaha, on tingué Valentino Rossi com a company, en substitució de Franco Morbidelli, que passà a l'equip de fàbrica de Yamaha.

WithU Yamaha RNF MotoGP (2022)

De cara al 2022, Dovizioso va tornar a l'equip satèl·lit WithU Yamaha RNF MotoGP, ara amb Darryn Binder de company. Després de retirar-se de les competicions de MotoGP en acabar-se el Gran Premi de San Marino, l'italià va ser substituït a l'equip per Cal Crutchlow.

Carrera en l'automobilisme

Andrea Dovizioso va debutar a les curses d'automobilisme tot participant a la ronda del Circuit Ricardo Tormo del Lamborghini Super Trofeo 2016 amb un Lamborghini Huracán. Va acabar quart en la primera cursa de la classe Pro-Am i en va guanyar la segona.^[29]

El maig de 2019 es va anunciar que Dovizioso participaria en la ronda de Misano del campionat DTM del 2019 conduint un Audi RS5 Turbo DTM per al W Racing Team (WRT).^[30] Va córrer com a pilot substitut de Pietro Fittipaldi, que havia estat cedit breument a l'equip Rosberg del WRT a causa de l'absència de Jamie Green, que es recuperava d'una apendicitis. Dovizioso es va classificar quinzè per a la primera cursa i va acabar-hi dotzè, mentre que a la segona va ser quinzè.^[31]

Resultats al Mundial de motociclisme

Per temporada

Temporada	Categoria	Moto	Equip	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Pts	Posició	Títols
2001	125cc	Aprilia RS125R	RCGM Rubicone Corse	1	0	0	0	0	0	NC	–
2002	125cc	Honda RS125R	Scot Racing Team	16	0	0	0	0	42	16è	–
2003	125cc	Honda RS125R	Team Scot	16	0	4	1	0	157	5è	–
2004	125cc	Honda RS125R	Kopron Team Scot	16	5	11	8	3	293	1r	1
2005	250cc	Honda RS250RW	Team Scot	16	0	5	0	1	189	3r	–
2006	250cc	Honda RS250RW	Humangest Racing Team	16	2	11	2	4	272	2n	–
2007	250cc	Honda RS250RW	Kopron Team Scot	17	2	10	2	3	260	2n	–
2008	MotoGP	Honda RC212V	JiR Team Scot MotoGP	18	0	1	0	0	174	5è	–
2009	MotoGP	Honda RC212V	Repsol Honda Team	17	1	1	0	0	160	6è	–
2010	MotoGP	Honda RC212V	Repsol Honda Team	18	0	7	1	1	206	5è	–
2011	MotoGP	Honda RC212V	Repsol Honda Team	17	0	7	0	1	228	3r	–
2012	MotoGP	Yamaha YZR-M1	Monster Yamaha Tech 3	18	0	6	0	0	218	4t	–
2013	MotoGP	Ducati Desmosedici GP13	Ducati Team	18	0	0	0	0	140	8è	–
2014	MotoGP	Ducati Desmosedici GP14	Ducati Team	18	0	2	1	0	187	5è	–
2015	MotoGP	Ducati Desmosedici GP15	Ducati Team	18	0	5	1	0	162	7è	–
2016	MotoGP	Ducati Desmosedici GP16	Ducati Team	18	1	5	2	1	171	5è	–
2017	MotoGP	Ducati Desmosedici GP17	Ducati Team	18	6	8	0	2	261	2n	–
2018	MotoGP	Ducati Desmosedici GP18	Ducati Team	18	4	9	2	5	245	2n	–
2019	MotoGP	Ducati Desmosedici GP19	Ducati Team	19	2	9	0	1	269	2n	–
2020	MotoGP	Ducati Desmosedici GP20	Ducati Team	14	1	2	0	0	135	4t	–
2021	MotoGP	Yamaha YZR-M1	Petronas Yamaha SRT	5	0	0	0	0	12	24è	–
2022	MotoGP	Yamaha YZR-M1	WièU Yamaha RNF MotoGP Team	14	0	0	0	0	15	21è	–
Total				346	24	103	20	22	3796		1

Per categoria

Categoria	Temporada	1a Cursa	1r Podi	1a Victòria	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Pts	Títols
125cc	2001–2004	2001 Itàlia	2003 Sud-àfrica	2004 Sud-àfrica	49	5	15	9	3	492	1
250cc	2005–2007	2005 Espanya	2005 Portugal	2006 Catalunya	49	4	26	4	8	721	0
MotoGP	2008–2022	2008 Qatar	2008 Malàisia	2009 Gran Bretanya	248	15	62	7	11	2583	0
Total	2001–2022				346	24	103	20	22	3796	1

Curses per any

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	Pos	Pts
2001	125cc	Aprilia	JPN	RSA	ESP	FRA	ITA Ret	CAT	NED	GBR	GER	CZE	POR	VAL	PAC	AUS	MAL	RIO					NC	0
2002	125cc	Honda	JPN Ret	RSA 10	ESP Ret	FRA 9	ITA 12	CAT Ret	NED 11	GBR 9	GER 13	CZE 21	POR Ret	RIO 13	PAC Ret	MAL 15	AUS 10	VAL 17					16è	42
2003	125cc	Honda	JPN 5	RSA 2	ESP 9	FRA 3	ITA 4	CAT Ret	NED 10	GBR 2	GER 7	CZE 6	POR 8	RIO 6	PAC 3	MAL 13	AUS Ret	VAL 8					5è	157
2004	125cc	Honda	RSA 1	ESP 4	FRA 1	ITA 4	CAT 2	NED 4	RIO 3	GER 4	GBR 1	CZE 2	POR Ret	JPN 1	QAT 2	MAL 2	AUS 1	VAL 2					1r	293
2005	250cc	Honda	ESP 4	POR 2	CHN 2	FRA 3	ITA 8	CAT 3	NED 7	GBR 7	GER 4	CZE 6	JPN 6	MAL Ret	QAT 3	AUS 5	TUR 5	VAL 9					3r	189
2006	250cc	Honda	ESP 3	QAT 2	TUR 3	CHN 2	FRA 2	ITA 3	CAT 1	NED 3	GBR 6	GER 4	CZE 2	MAL 2	AUS 4	JPN 4	POR 1	VAL 7					2n	272
2007	250cc	Honda	QAT 5	ESP 3	TUR 1	CHN 3	FRA 2	ITA 4	CAT 3	GBR 1	NED 4	GER 5	CZE 2	SM Ret	POR 2	JPN 2	AUS 3	MAL 11	VAL 4				2n	260
2008	MotoGP	Honda	QAT 4	ESP 8	POR Ret	CHN 11	FRA 6	ITA 8	CAT 4	GBR 5	NED 5	GER 5	USA 4	CZE 9	SM 8	INP 5	JPN 9	AUS 7	MAL 3	VAL 4			5è	174
2009	MotoGP	Honda	QAT 5	JPN 5	ESP 8	FRA 4	ITA 4	CAT 4	NED Ret	USA Ret	GER Ret	GBR 1	CZE 4	INP 4	SM 4	POR 7	AUS 6	MAL Ret	VAL 8				6è	160
2010	MotoGP	Honda	QAT 3	ESP 6	FRA 3	ITA 3	GBR 2	NED 5	CAT 14	GER 5	USA 4	CZE Ret	INP 5	SM 4	ARA Ret	JPN 2	MAL 2	AUS Ret	POR 3	VAL 5			5è	206
2011	MotoGP	Honda	QAT 4	ESP 12	POR 4	FRA 2	CAT 4	GBR 2	NED 3	ITA 2	GER 4	USA 5	CZE 2	INP 5	SM 5	ARA Ret	JPN 5	AUS 3	MAL C	VAL 3			3r	228
2012	MotoGP	Yamaha	QAT 5	ESP 5	POR 4	FRA 7	CAT 3	GBR 19	NED 3	GER 3	ITA 3	USA 4	INP 3	CZE 4	SM 4	ARA 3	JPN 4	MAL 13	AUS 4	VAL 6			4t	218
2013	MotoGP	Ducati	QAT 7	AME 7	ESP 8	FRA 4	ITA 5	CAT 7	NED 10	GER 7	USA 9	INP 10	CZE 7	GBR Ret	SM 8	ARA 8	MAL 8	AUS 9	JPN 10	VAL 9			8è	140
2014	MotoGP	Ducati	QAT 5	AME 3	ARG 9	ESP 5	FRA 8	ITA 6	CAT 8	NED 2	GER 8	INP 7	CZE 6	GBR 5	SM 4	ARA Ret	JPN 5	AUS 4	MAL 8	VAL 4			5è	187
2015	MotoGP	Ducati	QAT 2	AME 2	ARG 2	ESP 9	FRA 3	ITA Ret	CAT Ret	NED 12	GER Ret	INP 9	CZE 6	GBR 3	SM 8	ARA 5	JPN 5	AUS 13	MAL Ret	VAL 7			7è	162
2016	MotoGP	Ducati	QAT 2	ARG 13	AME Ret	ESP Ret	FRA Ret	ITA 5	CAT 7	NED Ret	GER 3	AUT 2	CZE Ret	GBR 6	SM 6	ARA 11	JPN 2	AUS 4	MAL 1	VAL 7			5è	171
2017	MotoGP	Ducati	QAT 2	ARG Ret	AME 6	ESP 5	FRA 4	ITA 1	CAT 1	NED 5	GER 8	CZE 6	AUT 1	GBR 1	SM 3	ARA 7	JPN 1	AUS 13	MAL 1	VAL Ret			2n	261
2018	MotoGP	Ducati	QAT 1	ARG 6	AME 5	ESP Ret	FRA Ret	ITA 2	CAT Ret	NED 4	GER 7	CZE 1	AUT 3	GBR C	SM 1	ARA 2	THA 2	JPN 18	AUS 3	MAL 6	VAL 1		2n	245
2019	MotoGP	Ducati	QAT 1	ARG 3	AME 4	ESP 4	FRA 2	ITA 3	CAT Ret	NED 4	GER 5	CZE 2	AUT 1	GBR Ret	SM 6	ARA 2	THA 4	JPN 3	AUS 7	MAL 3	VAL 4		2n	269
2020	MotoGP	Ducati	ESP 3	ANC 6	CZE 11	AUT 1	STY 5	SM 7	EMI 8	CAT Ret	FRA 4	ARA 7	TER 13	EUR 8	VAL 8	POR 6							4t	135
2021	MotoGP	Yamaha	QAT	DOH	POR	ESP	FRA	ITA	CAT	GER	NED	STY	AUT	GBR	ARA	SM 21	AME 13	EMI 13	ALR 14	VAL 12			24è	12
2022	MotoGP	Yamaha	QAT 14	INA Ret	ARG 20	AME 15	POR 11	ESP 17	FRA 16	ITA 20	CAT Ret	GER 14	NED 16	GBR 16	AUT 15	SM 12	ARA	JPN	THA	AUS	MAL	VAL	21è	15

Referències

1. «MotoGP, The Curious Case of Andrea Dovizioso» (en anglès). GPOne.com, 09-11-2020.
2. Newman, Luke. «The Top 5 MotoGP Riders to never win a MotoGP World Championship» (en anglès). DriveTribe, 23-12-2020. Arxivat de l'original el 18/12/2020. [Consulta: 11 març 2021].
3. «we can call him Professor Dovi» (en anglès). MCN.com. [Consulta: 17 agost 2017].
4. «The Professor does it again» (en anglès). BT Sport.com. [Consulta: 18 novembre 2018].
5. «Dovizioso quits MotoGP after Misano, Crutchlow replaces him at RNF» (en anglès). motorsport.com, 04-08-2022. [Consulta: 5 agost 2022].
6. «Andrea Dovizioso becomes a MotoGP Legend!» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 08-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023].
7. Longhi, Lorenzo. «Andrea Dovizioso «ha già vinto». Parola del padre,» (en italià). cinquantamila.it, 09-11-2017. [Consulta: 15 març 2024].
8. «Calascibetta; proposta di Cittadinanza Onoraria per il pilota di MotoGP Andrea Dovizioso» (en italià). Ennapress, 28-04-2015. Arxivat de l'original el 21/6/2018. [Consulta: 6 març 2018].
9. «Dovizioso confirms MotoGP move» (en anglès). Crash.net. Crash Media Group, 15-09-2007. [Consulta: 2 gener 2015].
10. «Official: Dovizioso to Repsol Honda» (en anglès). Crash.net. Crash Media Group, 26-09-2008. [Consulta: 2 gener 2015].
11. «Shock Donington win for Dovizioso» (en anglès). BBC Sport, 26-07-2009. Arxivat de l'original el 27/7/2009 [Consulta: 27 juliol 2009].
12. «Andrea Dovizioso takes maiden pole at Japanese MotoGP» (en anglès). BBC Sport. BBC, 02-10-2010. Arxivat de l'original el 3/10/2010 [Consulta: 2 octubre 2010].
13. «Dovizioso Scores Maiden MotoGP Win at Donington» (en anglès). autoevolution.com, 26-07-2009.
14. Birt, Matthew «Andrea Dovizioso shuns Honda for Tech 3 Yamaha» (en anglès). Motor Cycle News. Bauer Media Group, 08-10-2011 [Consulta: 1r gener 2012].
15. «Andrea Dovizioso and Ducati together beginning in 2013» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 22-08-2012. Arxivat de l'original el 9/11/2014. [Consulta: 28 agost 2012].
16. «Valentino Rossi wins season opener in Qatar» (en anglès). BBC Sport. BBC, 29-03-2015 [Consulta: 6 abril 2015].
17. «#DoviOnCloud9: Dovizioso storms Sepang as 9th winner of 2016» (en anglès). motogp.com, 30-10-2016.
18. «Ducati protest rejected, Dovizioso keeps Qatar win» (en anglès). motorsport.com. Arxivat de l'original el 2021-04-17. [Consulta: 2 gener 2020].
19. «Dovizioso: Austrian GP win manner will rejuvenate Ducati» (en anglès). motorsport.com, 15-08-2019. [Consulta: 2 gener 2020].
20. «Dovizioso hospitalised after temporary memory loss in crash» (en anglès). motorsport.com, 25-08-2019. [Consulta: 2 gener 2020].
21. Emmett, David. «Andrea Dovizioso To Leave Ducati At The End Of 2020 - What Next In The MotoGP Rider Market?» (en anglès). MotoMatters.com, 15-08-2020. Arxivat de l'original el 19/9/2020. [Consulta: 29 agost 2021].
22. Duncan, Lewis. «Dovizioso opens up on Ducati MotoGP exit and strained Dall'Igna relationship» (en anglès). Autosport.com, 09-01-2021. Arxivat de l'original el 13/4/2021. [Consulta: 29 agost 2021].
23. «Motorcycling: Ducati's Dovizioso wins Austrian GP after horror crash halts race» (en anglès). Reuters, 16-08-2020 [Consulta: 29 agost 2021].
24. Williams-Smith, Jake. «Andrea Dovizioso announces sabbatical from MotoGP» (en anglès). Motor Sport Magazine-GB, 11-11-2020. Arxivat de l'original el 11/11/2020. [Consulta: 29 agost 2021].
25. Duncan, Lewis. «Dovizioso explains "smart" decision to test Aprilia» (en anglès). Motorsport.com, 14-04-2021. Arxivat de l'original el 14/4/2021. [Consulta: 29 agost 2021].
26. «Dovizioso "such a clever rider" – Aprilia's Albesiano» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 04-08-2021. Arxivat de l'original el 3/8/2021. [Consulta: 29 agost 2021].
27. «Vinales stepped out of "my comfort zone" in Aprilia MotoGP debut» (en anglès). Autosport, 13-09-2021. [Consulta: 16 setembre 2021].
28. Duncan, Lewis. «Vinales joins Aprilia for 2022 MotoGP season» (en anglès). Motorsport.com, 16-08-2021. Arxivat de l'original el 16/8/2021. [Consulta: 29 agost 2021].
29. «Lamborghini Super Trofeo - Valencia circuit» (en anglès). Andrea Dovizioso-US, 05-12-2016. [Consulta: 10 maig 2019].
30. Samarth, Kanal «Moto GP's Dovizioso to race in DTM» (en anglès). Motor Sport Magazine [Consulta: 8 maig 2019].
31. «Dovizioso: Audi happier than me about Misano showing» (en anglès). motorsport.com, 11-06-2019. [Consulta: 2 gener 2020].

Enllaços externs

• Andrea Dovizioso - Lloc web oficial (anglès) (italià)