Amiuk

Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.^[1][2]

Infotaula edifici Amiuk
Dades
Tipus	Edifici, fortalesa i ruïna
39° 06′ 23″ N, 43° 07′ 58″ E

Vers el 771 els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk i feien incursions de pillatge a Vaspurakan. Aixot Artsruní de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut del rei Aixot I el Gran van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Artsruní de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs).

Els othmanides (i l'emir qaisita de Manazkert i d'Apahuniq també objecte d'atacs dels armenis) van cridar en ajut seu al governador-emir àrab de Diyar Bakr Isa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia (871-882). Isa va marxar contra Aixot Artsruní que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurguèn, príncep de Mardastan, no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs n'eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un príncep Artsruní, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i, a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau.

El príncep Gagik de Vaspurakan va conquerir finalment als musulmans othmànides la fortalesa d'Amiuk en un atac sorpresa a la nit i els seus habitants van ser degollats. Això va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Artsruní. Amiuk fou confiada pel príncep al seu feudatari Abu Sakr Vahuni vers el 905, però aquest la va cedir al rei Sembat I el màrtir. El rei la va tornar al príncep Gagik però a canvi d'una forta compensació. Des de llavors va seguir unida a Vaspurakan.

Referències

1. Robert W. Thomson (Hrsg.), Thomas Artsruní, History of the House of the Artsruník. Detroit, Wayne State University Press 1985, 369
2. History of the House of the Artsruník. Detroit, Wayne State University Press 1985, 372