raça de gos From Wikipedia, the free encyclopedia
L'American Staffordshire Terrier o Amstaff és una raça de gos del grup dels terriers originària d'Anglaterra, molt estesa als Estats Units i a tot el món.
 | |
| Generalitats | |
|---|---|
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica  |
| Esperança de vida | 10 anys i 14 anys |
| Característiques físques | |
| Alçada | 46 cm, 48 cm, 43 cm i 46 cm |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| Codi de Catàleg | 286 (Federació Cinològica Internacional ) |
![Thumb](#/media/Fitxer:It's_said_that_Colby's_Pincher_was_"The_greatest_fighting_dog_that_ever_lived".jpg)
L'Staffordshire Terrier es va criar per primera vegada al segle xix a la regió anglesa d'Staffordshire. Els primers avantpassats d'aquesta raça van arribar des d'Anglaterra, on fins a la primera part del segle xix es criava el buldog anglès. En imatges de Buldogs de finals del segle xix, aquests semblen contemporanis dels American Staffordshire Terriers en major grau que els Buldogs actuals. Alguns autors sostenen que va ser el terrier anglès blanc, fox terrier, o el terrier negre i foc el que es va creuar amb el buldog per desenvolupar l'Staffordshire Terrier, ja que les tres races comparteixen molts trets essent les majors diferències de color i caràcter. L'encreuament de Buldog i Terrier ha tingut diversos noms, entre ells el gos bull-i-terrier, pit bull, o meitat i meitat. Posteriorment, es va assumir el nom de Staffordshire Bull Terrier a Anglaterra. Aquests gossos van arribar a Amèrica cap al 1870, on es coneixia amb el nom de Gos Pit, aleshores el Bull Terrier americà, i més endavant com a Yankee Terrier.
L'American Staffordshire Terrier s'accepta el 1936 al registre genealògic de l'American Kennel Club (AKC) com Staffordshire Terriers, pertanyent al grup dels terriers i al grup dels gossos molosos. El nom de la raça es va modificar l'1 de gener de 1972 a American Staffordshire Terrier. Criadors dels Estats Units en van desenvolupar una varietat que era més pesant que l'Staffordshire Bull Terrier d'Anglaterra. El canvi de nom va ser per distingir-los com a races separades. La popularitat de la raça va començar a declinar als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial.
Fa l'efecte de gran força a causa de la seva grandària i musculatura desenvolupada, el cap ha de ser ample en el front i descendir fins a dues terceres parts en arribar al musell amb una configuració de «cullera» i una mossegada de «tisora». Les potes han de ser separades i mai ajuntar-se quan l'animal camina, però sempre en relació a l'amplària de les espatlles, que han de correspondre a la mateixa longitud que la que es mesura en la vuitena costella. Així mateix, les potes no han de ser massa allargades, i l'animal no ha de fer l'efecte de tenir una figura de gran velocitat. El pit ha de ser ample per donar possibilitat al desenvolupament pectoral de l'animal. La cua ha de ser curta i inserir-se a dalt en el maluc. No ha d'existir angulació a les potes davanteres i ser mínima a les posteriors.
Té una gran semblança amb el pitbull terrier americà, tot i que no s'han de confondre. En ser parents propers que s'han acabat diferenciant fa poc, les diferències principals radiquen en què els Amstaff no han de tenir ulls clars, ni el nas i la tòfona rosada, característiques que sí que estan permeses en el pitbull.
Esperança de vida: 10-12 anys
Coloració general: s'admet qualsevol color, únic, parcial o amb taques, però no s'ha d'estimular més del 80% en blanc, negre, canyella o fetge.
Cap: de longitud mitjana, crani ample i de galtes pronunciades. La depressió naso-frontal (stop) ha d'estar ben marcada.
Regió facial:
Grandària: ha d'existir una correlació proporcional entre la grandària i el pes. L'altura des del sòl fins a la creu (entre l'omòplat i la columna vertebral) ha de ser d'entre 46–48 cm. en mascles i en femelles entre 43–46 cm., amb un pes d'entre 25–35 kg. i 20-30 respectivament.
Coll: pesant, lleugerament arquejat. Disminueix gradualment des de les espatlles fins a la inserció en el cap. És de longitud mitjana, sense papada. La pell no ha d'estar arrugada.
Cos:
Cua: curta, en comparació de la grandària del gos. D'implantació baixa, disminueix gradualment fins a acabar en una punta fina. No es presenta ni enroscada, ni portada per sobre de l'esquena i mai gaire grossa. Tampoc ha de ser amputada.
Extremitats: la marxa de l'animal ha de ser flexible però sense balanceig.
Moviment: elàstic, sense balanceig ni ambladura.
Pelatge:
FALTES: qualsevol desviació dels criteris esmentats abans es considera com a falta i la gravetat d'aquesta és proporcional al grau de la desviació de l'estàndard. Entre les més comunes es troben la manca de pigmentació de la tòfona en forma de petites taques blanques, o la tòfona dudley (de color carn o rosat). També ho són els ulls clars o rosats, la falta de pigmentació a les parpelles i una cua massa llarga o que està portada de manera inadequada. També la mossegada massa avançada o endarrerida (prognatisme).
Qualsevol gos mostrant senyals clars d'anormalitats físiques o de comportament s'ha de desqualificar. Els mascles han de tenir dos testicles d'aparença normal completament descendits en l'escrot.
És una raça sociable per naturalesa i que gaudeix de la companyia humana. Són protectors, especialment d'infants, i no constitueixen una amenaça per als nens d'una llar, sabent distingir el seu límit en jugar amb ells. En no ser una raça que bordi innecessàriament, també són benvolguts com a guardians. És possible que aquests gossos convisquin tranquil·lament amb altres animals si la seva presentació es fa amb tacte i a primerenca edat, arribant fins i tot a mostrar-se amigables i protectors amb altres mascotes.
No obstant això, un american stafforshire terrier no rebutjarà el desafiament d'un altre gos, i en sentir-se amenaçat, ja sigui per un individu o un altre animal, no dubtarà a respondre. És altament recomanable que en sortir amb el gos s'utilitzin les mesures de seguretat adequades: collarets lleugers per a cadells i més pesants, si el propietari ho considera, per a exemplars adults. No es recomana portar-lo sense corretja. Cal tenir en compte que en alguns països és obligatori l'ús del morrió en gossos d'aquestes races en sortir en llocs públics. A Catalunya hi ha normativa específica que regula la tinença d'aquestes races de gos considerades de risc,[1] i cal complir-la i efectuar les gestions necessàries a l'ajuntament que pertoqui, tant per l'animal com pel seu propietari.
És una raça que s'adapta fàcilment a tot tipus d'ambients, tant urbans com rurals. A les granges són capaços de mantenir ordenat al bestiar i, per la seva naturalesa de terrier, controlaran la població de feristeles.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
