Amarantàcies

Les amarantàcies (Amaranthaceae)^[1] són una família botànica de l'ordre dels cariofil·lals.^[2] Conté més de 180 gèneres^[3] i més de 2.500 espècies que inclouen als representants de l'antiga família de les quenopodiàcies.^[4]

Amarantàcies

Amaranthaceae
Achyranthes splendens var. rotundata
Planta
Tipus de fruit	càpsula i baia
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae Juss., 1789
Tipus taxonòmic	Amaranthus
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum
Sinònims	Chenopodiaceae
Subfamilies
Amaranthoideae Chenopodioideae Gomphrenoideae Salicornioideae Salsoloideae

Distribució

Té una distribució cosmopolita, però principalment es troben a les regions tropicals o subtropicals.

Descripció

La majoria d'espècies d'aquesta família són herbàcies o subarbustives; poques són arbres o lianes.

Les fulles són simples oposades o alternades amb estípules o sense.

Les flors són medudes, normalment agrupades en cima, raïm o panícula. Són generalment hermafrodites i actinomòrfiques. Tenen d'un a cinc estams i ovari hipogini, amb 3 a 5 tèpals units.

El fruit pot ser un utricle, una núcula o càpsula, rarament una baia.

Moltes són plantes conreades com la bleda, l'espinac i la quinoa Entre les amarantàcies hi ha espècies conreades força importants, com la la bledera, l'espinac, la remolatxa, la quinoa o els cordons de gitana,^[4] d'altres són considerades com a mala herba amb el nom col·lectiu de blets.

Podem diferenciar-ne quatre tipus força diferents : Chenopodium, Einadia, o Atriplex serien part del que hom vulgarment anomena "blets", males herbes dels camps amb fulles amples, de vegades un xic suculentes, on també podríem posar les bledes i els espinacs.

En canvi, a la Salicornia i altres gèneres propers com Halocnemum, Arthrocnemum o Microcnemum, en llenguatge comú els anomenaríem salicorns, espècies suculentes típiques d'indrets salats (halòfits) amb tiges inflades que acumulen aigua.

Suaeda, Salsola i altres gèneres afins, a mig camí entre els blets i les salicòrnies i amb adaptacions per a la sequera, són espècies estèpiques, sovint arbustives però també hi ha espècies anuals, pròpies d'ambients semidesèrtics, amb aspecte sec i fulles poc o molt reduïdes, que també poden suportar una certa salinitat.^[5]

Finalment, hi ha les espècies d'Amaranthus i altres gèneres propers majoritàriament d'origen tropical (encara que algunes espècies s'han naturalitzat en ambients ruderals i més o menys nitròfils de la resta del món). Aquestes espècies formaven part de la família de les amarantàcies tradicionals (sensu stricto) i es diferencien per que els tèpals tenen consistència membranosa i són més o menys translúcids, a l'igual que algunes bràctees que poden aparèixer a la base de les flors. A més, en la majoria dels casos, els estams d'aquest subgrup no són lliures i es troben soldats per la base fent una mena de coroneta.

Taxonomia

La família de les amarantàcies va ser descrita per primer cop l'any 1789 a la publicació Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu.^[3]

La majoria dels gèneres que contenia la família tradicional (amarantàcies sensu stricto) viuen en àrees tropicals d’Àfrica i Amèrica. De fet, segons la bibliografia existent, als Països Catalans només es descrivien 3 gèneres, dels quals només el que dóna nom a la família (Amaranthus) conté dos o tres espècies autòctones de la península Ibèrica. La resta de la dotzena de tàxons trobats a casa nostra són al·lòctons i viuen naturalitzats, la majoria com a males herbes dels camps. Achyranthes i Alternanthera són gèneres tropicals dels quals algunes espècies han estat introduïdes i s’han naturalitzat als Països Catalans com a plantes ruderals, en ambients més o menys nitròfils:

• Achyranthes sicula (L.) All.: és una espècie considerada invasora que fou introduïda a les Illes Canàries i sud de la península. Té també algunes poblacions a l’illa de Menorca.
• Alternanthera pungens Kunth: es pot trobar en ambients periurbans del litoral català, entre Barcelona i el delta de l’Ebre.
• Alternanthera caracasana: Kunth viu en ambients similars, entre el Maresme , el País Valencià fins al sud d’Andalusia.^[6]

La família de les quenopodiàcies^[7] fou descrita pel botànic francès Étienne Pierre Ventenat l'any 1799.^[8] Els treballs basats en característiques genètiques i moleculars, fets pel Grup per a la filogènia de les angiospermes, van posar en evidència el seu caràcter parafilètic i per això avui es troba integrada dins la família Amaranthaceae.^[9] De tots els gèneres que venen de les quenopodiàcies, a l'àmbit dels Països Catalans s'han descrit els següents, amb sinònims diversos segons la bibliografia consultada:^[10][11] Chenopodium, Einadia, Atriplex, Halimione, Beta (planta), Patellifolia, Spinacia, Camphorosma, Bassia, Kochia, Salsola, Caroxylon, Haloxylon, Suaeda, Halogeton, Hammada, Halocnemum, Anabasis, Arthrocnemum, Sarcocornia, Salicornia, Halopeplis, Microcnemum, Polycnemum.   

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen 184 gèneres:^[3]

• Achyranthes L.
• Achyropsis (Moq.) Hook.f.
• Acroglochin Schrad.
• Aerva Forssk.
• Agathophora (Fenzl) Bunge
• Agriophyllum M.Bieb. ex C.A.Mey.
• Allenrolfea Kuntze
• Allmania R.Br. ex Wight
• Allmaniopsis Suess.
• Alternanthera Forssk.
• Amaranthus L.
• Anabasis L.
• Anthochlamys Fenzl ex Endl.
• Aphanisma Nutt. ex Moq.
• Archiatriplex G.L.Chu
• Arthraerua (Kuntze) Schinz
• Arthrocaulon Piirainen & G.Kadereit
• Arthroceras Piirainen & G.Kadereit
• Arthrophytum Schrenk
• Atriplex L.
• Axyris L.
• Baolia H.W.Kung & G.L.Chu
• Bassia All.
• Beta L.
• Bienertia Bunge ex Boiss.
• Blitum L.
• Blutaparon Raf.
• Bosea L.
• Calicorema Hook.f.
• Camphorosma L.
• Caroxylon Thunb.
• Celosia L.
• Centema Hook.f.
• Centemopsis Schinz
• Centrostachys Wall.
• Ceratocarpus L.
• Chamissoa Kunth
• Charpentiera Gaudich.
• Chenolea Thunb.
• Chenopodiastrum S.Fuentes, Uotila & Borsch
• Chenopodium L.
• Chionothrix Hook.f.
• Climacoptera Botsch.
• Corispermum L.
• Cornulaca Delile
• Cyathobasis Aellen
• Cyathula Blume
• Cyphocarpa Lopr.
• Dasysphaera Volkens ex Gilg
• Deeringia R.Br.
• Didymanthus Endl.
• Digera Forssk.
• Dissocarpus F.Muell.
• Dysphania R.Br.
• Enchylaena R.Br.
• Eokochia Freitag & G.Kadereit
• Eremophea Paul G.Wilson
• Eriostylos C.C.Towns.
• Exomis Fenzl ex Moq.
• Extriplex E.H.Zacharias
• Fadenia Aellen & C.C.Towns.
• Froelichia Moench
• Froelichiella R.E.Fr.
• Gamanthus Bunge
• Girgensohnia Bunge ex Fenzl
• Gomphrena L.
• Grayia Hook. & Arn.
• Grubovia Freitag & G.Kadereit
• Guilleminea Kunth
• Hablitzia M.Bieb.
• Halanthium K.Koch
• Halarchon Bunge
• Halimocnemis C.A.Mey.
• Halocharis Moq.
• Halocnemum M.Bieb.
• Halogeton C.A.Mey. ex Ledeb.
• Halopeplis Bunge ex Ung.-Sternb.
• Halostachys C.A.Mey.
• Halothamnus Jaub. & Spach
• Haloxylon Bunge ex Fenzl
• Hammada Iljin
• Hebanthe Mart.
• Hebanthodes Pedersen
• Hemichroa R.Br.
• Henonia Moq.
• Herbstia Sohmer
• Hermbstaedtia Rchb.
• Heterostachys Ung.-Sternb.
• Holmbergia Hicken
• Horaninovia Fisch. & C.A.Mey.
• Iljinia Korovin ex Iljin
• Indobanalia A.N.Henry & B.Roy
• Iresine P.Browne
• Kalidium Moq.
• Kaviria Akhani & Roalson
• Krascheninnikovia Gueldenst.
• Lagenantha Chiov.
• Lagrezia Moq.
• Lecosia Pedersen
• Leucosphaera Gilg
• Lipandra Moq.
• × Lipastrum Mosyakin
• Lopriorea Schinz
• Maireana Moq.
• Malacocera R.H.Anderson
• Mangleticornia P.W.Ball, G.Kadereit & Cornejo
• Manochlamys Aellen
• Marcelliopsis Schinz
• Mechowia Schinz
• Microcnemum Ung.-Sternb.
• Microgynoecium Hook.f.
• Micromonolepis Ulbr.
• Nanophyton Less.
• Nelsia Schinz
• Neobassia A.J.Scott
• Neocentema Schinz
• Neokochia (Ulbr.) G.L.Chu & S.C.Sand.
• Neomonolepis Sukhor.
• Nitrophila S.Watson
• Noaea Moq.
• Nothosaerva Wight
• Nototrichium Hillebr.
• Nucularia Batt.
• Nyssanthes R.Br.
• Ofaiston Raf.
• Omegandra G.J.Leach & C.C.Towns.
• Oreobliton Durieu & Moq.
• Oreosalsola Akhani
• Osteocarpum F.Muell.
• Ouret Adans.
• Oxybasis Kar. & Kir.
• Pandiaka Benth. & Hook.f.
• Paraerva T.Hammer
• Patellifolia A.J.Scott, Ford-Lloyd & J.T.Williams
• Pedersenia Holub
• Petrosimonia Bunge
• Pfaffia Mart.
• Piptoptera Bunge
• Pleuropetalum Hook.f.
• Pleuropterantha Franch.
• Polycnemum L.
• Polyrhabda C.C.Towns.
• Proatriplex (W.A.Weber) Stutz & G.L.Chu
• Pseudoplantago Suess.
• Psilotrichopsis C.C.Towns.
• Psilotrichum Blume
• Ptilotus R.Br.
• Pupalia Juss.
• Pyankovia Akhani & Roalson
• Quaternella Pedersen
• Rhaphidophyton Iljin
• Rosifax C.C.Towns.
• Roycea C.A.Gardner
• Salicornia L.
• Salsola L.
• Saltia R.Br. ex Moq.
• Sclerolaena R.Br.
• Seidlitzia Bunge ex Boiss.
• Sericocoma Fenzl
• Sericocomopsis Schinz
• Sericorema Lopr.
• Sericostachys Gilg & Lopr.
• Sevada Moq.
• Siamosia K.Larsen & T.Myndel Pedersen
• Soda (Dumort.) Fourr.
• Spinacia L.
• Spirobassia Freitag & G.Kadereit
• Stilbanthus Hook.f.
• Stutzia E.H.Zacharias
• Suaeda Forssk. ex J.F.Gmel.
• Suckleya A.Gray
• Surreya R.Masson & G.Kadereit
• Sympegma Bunge
• Tecticornia Hook.f.
• Teloxys Moq.
• Threlkeldia R.Br.
• Tidestromia Standl.
• Traganopsis Maire & Wilczek
• Traganum Delile
• Trichuriella Bennet
• Turania Akhani & Roalson
• Volkensinia Schinz
• Wadithamnus T.Hammer & R.W.Davis
• Xerosiphon Turcz.
• Xylosalsola Tzvelev