gènere de plantes From Wikipedia, the free encyclopedia
Alstonia és un gènere de fanerògames de la família de les apocinàcies. Conté unes 60 espècies.[3] És un ampli gènere d'arbres i arbustos perennifolis. L'espècie tipus, Alstonia scholaris (L.) R.Br. originalment va ser anomenada Echites scholaris per Linné el 1767. El nom genèric Alstonia va ser anomenat per Robert Brown el 1811, en honor de Charles Alston (1685-1760), professor de botànica a Edimburg de 1716-1760. Alstonia consta d'uns 40-60 espècies (d'acord amb diferents autors), natives de zones tropicals i subtropicals de l'Àfrica, Amèrica Central, el sud-est asiàtic, Polinèsia i Austràlia, amb la majoria de les espècies a la regió de Malàisia.
 Alstonia scholaris | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | fol·licle  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Subfamília | Rauvolfioideae |
| Gènere | Alstonia R.Br. [1] |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Charles Alston |
| Sinònims |
|
Aquests arbres poden créixer molt grans, com ara Alstonia pneumatophora, que assoleix una altura de 60 metres i un diàmetre de més de 2 m; Alstonia longifolia és l'única espècie que creix a Amèrica Central (principalment arbustos, però també arbres d'20 m d'alt).
Les fulles són coriàcies, sèssils, simples, el·líptiques, ovals, lineals o lanceolades i en forma de falca a la base. El limbe de la fulla és dorsoventral, de grandària mitjana a gran i oposat o eliminat en un verticil i amb tot el marge. La venació de la fulla és pinnada, amb nombroses venes que acaben en una vena marginal.
La inflorescència és terminal o axil·lar, i consisteix en cimes o compostes umbel·les. Les petites, més o menys fragants flors són de color blanc, groc, rosa o verd i en forma d'embut, que creixen en un pedicel i subestès per bràctees. Es componen de 5 pètals i 5 sèpals, disposats en quatre verticils. Són hermafrodites.
Alstonia macrophylla és normalment coneguda a Sri Lanka com a "Havari nuga o la perruca Banyan" a causa de la seva distintiva flor que s'assembla a una dona de llarga perruca.
Els arbres d’Alstonia s'utilitzen en la medicina tradicional. L'escorça d'Alstonia constricta i Alstonia scholaris és una font d'un remei contra el paludisme, mal de queixals, reumatisme o de mossegades de serp. El làtex s'utilitza en el tractament de la tos, nafres al coll i la febre.
Moltes espècies són fustes comercials, anomenades pule o Pulai a Indonèsia i Malàisia. Els arbres estan molt estesos i majoritàriament no estan en perill d'extinció. No obstant això, unes poques espècies són molt rares, com ara A. annamensis, A. beatricis, A. breviloba, A. stenophylla i A. guangxiensis.
Aquestes plantes són riques en alcaloides indòlics. L'escorça i arrels contenen venenatina, alstovenina, 3-deshidroalstovenina, reserpina, venoxidina, anhidroalstonatina, kopsinina, venalstonina, venalstonidina, equitovenina i veneserpina. Els fruits contenen equitovenidina, (+) - minovincinina, equitoserpidina, equitoserpina, equitovenilina, 11-metoxiequitovonidina, 11-metoxi - (-)-minovinicinina, equitoserpilina, (-) - vincadiformina, 11-metoxi (-)-vincadiformina and venoterpina. Les fulles contenen equitovenaldina, equitovenilina, alstolenina, desacetilakuammilina, polinuridina, dihidropolinuridina i raucafrininolina. A més, els fruits contenen triterpens tipus èsters d'amirina i lupeol.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
