matemàtic americà d'origen polonès From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfred Tarski (Varsòvia, 14 de gener de 1901 - Berkeley, 26 d'octubre de 1983) va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat. Va haver de deixar el seu país per l'avanç dels nazis (era de família jueva) i es va refugiar als Estats Units fins a la seva mort.
Tarski va néixer en una família jueva a Varsòvia quan encara la ciutat era sota sobirania russa. El cognom de la família era Tajtelbaum (en polonès) o Teitelbaum (en ídix, alemany), però el van convertir en Tarski en convertir-se al catolicisme el 1924.[1] Després de fer el estudis secundaris en un dels instituts més prestigiosos de Varsòvia,[2] va ingressar el 1918 a la universitat de Varsòvia[3] amb la intenció inicial de fer biologia, però influenciat per Leśniewski va canviar a les matemàtiques i es va doctorar el 1924 amb una tesi dirigida pel mateix Leśniewski.[4]
Tot i que va ser professor assistent a la universitat de Varsòvia a partir de 1924, els seus ingressos eren tan minsos que també era professor de matemàtiques de secundària al Institut Zeromski de Varsòvia,[5] on va conèixer la professora Maria Witkowski, qui es va convertir en la seva dona el 1929.[6] Durant els anys 20's i 30's va publicar diversos articles sobre lògica, teoria de conjunts, grans cardinals, teoria de la mesura i temes connexes de matemàtiques pures,[7] que el van donar a conèixer, concedint-li un prestigi internacional notable.
El setembre 1939, quan el règim nazi va envair Polònia, Tarski es trobava a Boston a invitació de Quine per participar en un congrès científic a la universitat Harvard.[8] Tot i que la seva esposa i els seus dos fills estaven a Polónia, va haver de prendre la dolorosa decisió de quedar-se als Estats Units, ja que com a jueu, el seu futur a Polònia estava compromès; de fet, els seus pares i el seu germà i la cunyada van morir durant l'holocaust. No es va tornar a reunir amb la seva dona i fills fins al 1946 a Berkeley.[9]
Durant els primers anys de la guerra va tenir llocs docents i de recerca temporals a diferents institucions com Harvard, City College de Nova York o Institut d'Estudis Avançats de Princeton, però el 1942 va rebre una oferta, també temporal, de la universitat de Califòrnia a Berkeley que es va convertir en fixa l'any 1945 i en la que va romandre fins al 1968, quan es va convertir en professor emèrit, continuant la seva activitat fins al 1973, en que es va retirar definitivament. Tot i així, va continuar en contacte i ajudant la universitat fins a la seva mort el 1983.[10]
Va escriure més de 2500 pàgines sobre matemàtiques, sobretot de teoria de grups i geometria. Posteriorment es va ocupar de l'àlgebra. En lògica va seguir Charles Sanders Peirce en la relació dels signes i va redefinir el concepte de deducció, cosa que va permetre formalitzar la metamatemàtica. Igualment va destacar pel seu concepte de veritat semàntica[11] (que va influir en els treballa de Donald Herbert Davidson i Karl Popper, entre d'altres). Segons el valor de veritat hi havia diversos tipus d'elements lògics: individus, funcions, predicats, quantificadors, conjunts i nocions de segon ordre.
Una prova de la importància del seu llegat és la quantitat de teoremes i conceptes que porten el seu nom, entre els quals destaquen:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpeg)
