Alfons d'Orleans i de Borbó (Madrid 1886 - Sanlúcar de Barrameda 1975). Príncep de sang de França de la casa dels Orleans i duc de Galliera que fou honrat amb el títol d'infant d'Espanya i el tractament d'altesa reial pel seu cosí el rei Alfons XIII d'Espanya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Alfonso de Orleans y Borbón 12 novembre 1886 Madrid |
| Mort | 6 agost 1975 (88 anys) Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis) |
| Sepultura | Convent dels Caputxins |
| Residència | Palace of the Infanta Eulalia of Spain (Calle Quintana) (en) Palace of the Infanta Eulalia of Spain (Calle Ferraz) (en) Palacio de los Infantes de Orleans y Borbón |
| Formació | Universitat de Heidelberg |
| Activitat | |
| Ocupació | aviador, militar |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Guerra del Rif |
| Altres | |
| Títol | Infant d'Espanya |
| Família | Casa d'Orleans |
| Cònjuge | Beatriu del Regne Unit (1909–1966), mort del cònjuge |
| Fills | Àlvar d'Orleans, Alfons d'Orleans i de Saxònia-Coburg-Gotha, Ataülf d'Orleans i de Saxònia-Coburg-Gotha |
| Pares | Antoni d'Orleans i Eulàlia de Borbó |
| Germans | Lluís Ferran d'Orleans i Borbó Roberta d'Orleans |
| Premis | |
Orígens familiars
Va néixer a Madrid el 12 de novembre de 1886, fill de l'infant Antoni d'Orleans, IV duc de Galliera, i de la infanta Eulàlia de Borbó. Van ser-ne avis paterns Antoni d'Orleans, duc de Montpensier, i la infanta Lluïsa Ferranda de Borbó, i materns la reina Isabel II d'Espanya i el seu consort, Francesc d'Assís de Borbó.[1]
Infància i formació
Era nebot del rei Alfons XII i cosí germà del rei Alfons XIII, amb qui es va criar i jugar durant la infància al Palau Reial.[1] El príncep desenvolupà interessos especials per l'aeronàutica.
Matrimoni
L'any 1909 es casà al castell de Rosenau a Coburg amb la princesa Beatriu del Regne Unit[1] filla del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia. La princesa Beatriu era neta del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Victòria I del Regne Unit. Beatriu havia estat enamorada i promesa amb el gran duc i tsar per un dia Miquel II de Rússia.
La parella s'instal·là al Palau Reial de Madrid i esdevingueren els amics més íntims dels reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg de la qual Beatriu era cosina en primer grau. La parella tingué tres fills:
- SAR el príncep Àlvar d'Orleans-Borbó, nat a Coburg el 1910 i mort el 1997 a Montecarlo. Es casà amb l'aristòcrata italiana Carla Parodi-Delfino el 1937 a Roma.
- SAR el príncep Alfons d'Orleans-Borbó, nat a Madrid el 1911 i mort a Madrid el 1936 en mans de milicians republicans.
- SAR el príncep Ataulf d'Orleans-Borbó, nat a Madrid el 1913 i mort a Màlaga el 1974. Romangué solter.
Malgrat que aviat s'instal·laren a Madrid, la casa reial espanyola es mostrà en contra del matrimoni a conseqüència de la religió que professava la princesa Beatriu; com a conseqüència, durant els primers mesos, el matrimoni hagué de viure a Coburg.
Exilis i retorns
Aviat començaren a aparèixer rumors sobre possibles infidelitat de la princesa Beatriu amb el rei Alfons XIII d'Espanya i els ducs de Galliera i la seva família hagueren de partir a un exili daurat imposat pel mateix rei. Traslladats en un primer moment a Anglaterra, on els seus fills assistiren al Winchester College. Posteriorment es traslladaren a viure a Suïssa, on compartiren exili amb el rei Constantí I de Grècia.
A la dècada dels anys 1920, la família Orleans pogué tornar a Espanya i s'instal·là a Sanlúcar de Barrameda on posseïen una important finca rural i magnífic palau. L'esclat de la Guerra civil espanyola feu que la família hagués d'abandonar de nou el país i el duc de Galliera entrà a treballar a la Ford als Estats Units.
Dictadura franquista
Amb l'acabament de la guerra, els prínceps d'Orleans i els seus dos fills pogueren retornar a Sanlúcar de Barrameda. Durant la dictadura franquista, va ser un dels defensors de la monarquia constitucional i democràtica, fet que va provocar l'ostracisme del règim envers la seva persona.[2]
La seva defensa de la causa de Joan de Borbó, va fer que fos cessat dels seus càrrecs militars el 1945, li fou retirat el passaport i confinat a la localitat de Sanlúcar, si bé l'excusa oficial va ser la trobada de propaganda comunista en un escorcoll al seu domicili. Privat de llibertat per viatjar lliurement, l'infant va dedicar-se d'ençà aleshores a l'aviació, volant regularment a la base de Jerez de la Frontera.[3] Amb tot, sí que va poder viatjar a Atenes per assistir a la boda del seu renebot Joan Carles,[1] amb qui sempre va mantenir una relació d'amistat i afecte, amb Sofia de Grècia el 14 de maig de 1962.[3]
Va morir a Sanlúcar de Barrameda el 6 d'agost de 1975.[1]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
