Alfara de la Baronia
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | Camp de Morvedre | ||||
Capital | Alfara de la Baronía (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 611 (2023) (52,22 hab./km²) | ||||
Gentilici | alfarenca, alfarenc | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 11,7 km² | ||||
Altitud | 70 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sagunt | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Agustí d'Hipona | ||||
Festa patronal | Darreries d'agost i principis de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jose Carlos Herrera Martí (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46594 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46024 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46024 | ||||
Lloc web | alfaradelabaronia.es |
Està situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu travessa el terme municipal i el nucli urbà en queda a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme són el Picaio (388 m), la Costera (261 m) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. Té un clima mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 ha) està coberta de pins, de propietat municipal; i abuden també el timonet, el romaní i l'espart.
S'arriba a Alfara des de València per l'A-23 o autovia Mudèjar; cal prendre l'eixida número 14 i, tot seguit, la CV-327, la qual travessa primerament la localitat veïna d'Algímia d'Alfara per a arribar un quilòmetre després a Alfara. El poble està a 37,5 km de la ciutat de València.
La zona ja estava poblada durant l'època ibera, perquè s'han trobat en el seu terme restes arqueològiques de forns ibers i també gran quantitat de ceràmica.
En època romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia a l'Ager Saguntinus. La zona no va patir, en el segle v, ni la invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual es considera que la seua estructura poblacional es va mantindre inalterada des de la crisi del segle iii, moment en què la població de l'Ager Saguntum es va recloure a les viles rurals, fins a la invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I va arribar –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Després de la conquesta cristiana, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algímia, passà a formar part de la baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I en va fer donació a Gauteri Romà, donació que no va poder ser efectiva perquè el baró no residia a Torres Torres, de manera que va continuar subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es va fer efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia va passar a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i els Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
En 1609, Alfara va quedar despoblada arran de l'expulsió dels moriscs. En 1611 li va ser atorgada nova carta pobla, essent baró de Torres Torres Miquel Vallterra. Els nous pobladors hi arribaren des de Torres Torres i Almàssera, principalment.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
548 | 534 | 522 | 509 | 499 | 502 | 488 | 487 | 498 | 520 | 562 |
Tradicionalment estava basada en l'agricultura. Les terres de secà produïen garrofes, ametles i olives, sobretot. Les de regadiu, taronges, cireres, nespres i algunes llimes. Actualment, a pesar d'haver augmentat la superfície dedicada al cultiu de la taronja perquè s'hi han fet algunes modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, la indústria ja no és tampoc el motor de l'economia local, ja que les dues fàbriques que hi havia, una dedicada a la producció de materials de construcció, i l'altra de paper, han estat tancades. En l'actualitat s'hi manté un magatzem de taronja, i la major part de la població en edat activa treballa en diverses activitats en altres poblacions.
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) i 3 de Junts per Alfara (JxA).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | José Carlos Herrera Martí | 220 | 59,14% | 4 () | ||
Junts per Alfara | José Palacios Sáez | 136 | 36,56% | 3 (+3) | ||
Altres candidatures[a][b] | 15 | 4,03% | 0 ( -3) | |||
Vots en blanc | 1 | 0,27% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 372 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 5 | 1,33% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 377 | 83,2%** | ||||
Abstenció | 76* | 16,8%** | ||||
Total cens electoral | 453* | 100 %** | ||||
Alcalde: José Carlos Herrera Martí (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV[1]) | ||||||
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcalde d'Alfara de la Baronia és José Carlos Herrera Martí del PSPV.[6][7]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Armando Fito Serra | CI | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Armando Fito Serra | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Armando Fito Serra | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Armando Fito Serra | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Pérez Martínez | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Miquel Enric Coret Herrera Josefa Serra Molina |
PP UV |
03/07/1999 14/06/2001 |
Pacte de Govern PP+UV |
2003–2007 | José E. Terrádez Navarro | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José E. Terrádez Navarro | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José E. Terrádez Navarro | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | José Carlos Herrera Martí | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | José Carlos Herrera Martí | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última setmana d'agost i la primera de setembre.
El nom d'Alfara d'Algimia fou canviat pel d'Alfara de la Baronia mitjançant un referèndum celebra el març de 2009 entre els veïns del municipi. El canvi es degué a les tradicionals confusions amb el municipi veí d'Algímia d'Alfara, de manera que els alfarers varen decidir entre el triat Alfara de la Baronia o el d'Alfara del Palància.[9] Amb el 51% de participació, més del 80% del cens es decantà pel nom que finalment l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va ratificar.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.