Alemany suabi
dialecte de l'alemany parlat a Suàbia From Wikipedia, the free encyclopedia
El suabi[1][2] (
Schwäbisch (?·pàg.))[3] és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment a Suàbia, situada a la part central i sud-est de la regió de Baden-Württemberg (incloent-hi la capital, Stuttgart i al Jura Suabi, així com al sud-oest de Bavària (la Bavària suàbia). A més, l'alemany suabi també és parlat pels alemanys del càucas a Transcaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa del danubi suabi són normalment denominats suabis, i es remunten no només al suabi, sinó que també als dialectes franconis, bavaresos i de l'àrea de Hesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.[4]
Schwäbisch  | |
|---|---|
| Tipus | llengua, dialecte i llengua viva |
| Dialecte de | alemany |
| Ús | |
| Parlants nadius | 820.000 (2006 ) |
| Autòcton de | Suàbia, Baden-Württemberg i Baviera |
| Estat | Alemanya |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany alt alemany superior alamànic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | swg |
| Glottolog | swab1242 |
| Ethnologue | swg |
| IETF | swg |
El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuen Bräschdlingsgsälz.[5]
- El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen.
- Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé [ʃ]; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd.
- El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:
| «t» a «d» | «p» a «b» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Alemany | Suabi | Català | Alemany | Suabi | Català |
| Tasche | Dasch | Bossa | putzen | butza | Netejar |
| Tag | Dag | Dia | Papa | Baba | Papà |
- Una altra característica és l'addició del sufix diminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia /lə/), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» suabi és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat suàbia és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en suabi. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.
| Alemany | Suabi | Català |
|---|---|---|
| Zug | Zigle | Tren |
| Haus | Heisle | Casa |
| Kerl | Kerle | Xicot |
| Mädchen | Mädle | Noia |
| Baum | Baimle | Arbre |
| Alemany | Suabi | Exemple
(Alemany = Suabi) |
|---|---|---|
| a curta [a] | [a] | machen = macha |
| [ɔː] | schlafen = schlofa | |
| e curta [ɛ] | [e] | Mensch, fest = Mentsch, fescht |
| [ɛ] | Fest = Fäscht | |
| e llarga [eː] | [ɛa̯] | leben = läaba |
| o curta [ɔ] | [ɔ] | Kopf = Kopf |
| o llarga [oː] | [aʊ̯] | hoch, schon = hau, schau |
| ö curta [œ] | [e] | können, Köpfe = kenna, Kepf |
| ö llarga [øː] | [eː] | schön = schee |
| i curta [ɪ] | [e] | in = en |
| i (ie) llarga [iː] | [ia̯] | nie = nia |
| ü curta [ʏ] | [ɪ] | über = iber |
| ü llarga [yː] | [ia̯] | müde = miad |
| u curta[ʊ] | [ɔ] | und = ond |
| u llarga [uː] | [ua̯] | gut = guat |
| ei [aɪ̯] | [ɔa̯], [ɔɪ̯] | Stein = Schdoa/Schdoi |
| [a̯i] | mein = mei | |
| au [aʊ̯] | [aʊ̯] | laufen = laofa |
| [a̯u] | Haus = Hous | |
| eu [ɔʏ̯] | [a̯i], [ui̯] | Feuer = Feijer/Fuijer |
En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.
Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.
El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel suabi és swg.
El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.[6]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
