Albert de Buxhövden

Albert de Buxhövden (alemany: Albert von Buxthoeven) (Bexhövede, 1165 - Riga, 17 de gener de 1229) (també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.^[1]

Albert de Buxhövden

Nom original	(de) Albert von Buxthoeven
Biografia
Naixement	1165 Bexhövede (Alemanya)
Mort	17 gener 1229 (63/64 anys) Riga (Letònia)
Sepultura	Gran Cementiri de Riga
Bisbe diocesà
1198 – ← Meinhard de Holstein – Albert Suerbeer (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Riga
Roman Catholic Bishop of Livonia (en)
1198 – 1229 ← Berthold of Hanover (en) – Nicolas de Nauen →
Bisbe auxiliar
Diòcesi: bisbat de Trèveris, bisbat d'Utrecht
Bisbe
Diòcesi: arquebisbat de Riga
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1199 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, polític
Consagració	Innocenci III
Enaltiment
sant
Festivitat	30 de gener
Família
Família	Buxhoeveden family (en)
Pare	NN de Bekeshovede
Germans	Theodericus von Buxhoeveden Hermann of Dorpat Johannes von Appeldern

Albert va encapçalar les forces armades que van convertir per la força la regió bàltica oriental a la fe catòlica, en el marc de la quarta croada que va permetre saquejar la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Constantinoble.^[2]

Biografia

Sorgit de la noblesa germànica, i destinat a seguir la carrera religiosa, és nomenat bisbe de Livònia pel seu oncle Hartwig II d'Utlede, arquebisbe de Bremen,^[3] en 1198 després de la mort del seu predecessor Berthold Schulte. El seu predecessor Meinhard de Holstein només s'havia ocupat de l'evangelització. Albert es preocupa a més dels aspectes econòmics de la futura colònia. Abans d'endegar l'expedició, Innocenci III una butlla on es confia la croada als prínceps germànics, i atorga als béns dels croats de Livònia el mateix règim que els de Palestina.

Al capdavant d'una flota de vint-i-tres navilis, es presenta el 1199 a la seva diòcesi i funda el 1201 la vila de Riga, més propera a la desembocadura del Daugava que Uxhüll, fundada per Meinhard. Per garantir-se l'exclusivitat del comerç bàltic amb la Lliga Hanseàtica, emet un interdicte de comerç a tots els ports bàltics llevat de Riga. En efecte, aquesta mesura prohibeix tota relació entre els afectats per l'interdicte i els cristians, a qui no els resta altra possibilitat que els habitants de Riga per comerciar.

En 1202, funda l'orde del Germans Livonians de l'Espasa a Dünamünde, amb l'objectiu d'assegurar la defensa de la colònia contra els livonians i de donar suport a l'evangelització de Livònia. En 1204, el papa Innocenci III atorga a l'orde el mateix estatut que a l'Orde del Temple.^[4] En 1207, l'emperador Felip de Suàbia reconeix Livònia com un principat de l'Imperi. A partir de 1219, entra en competència amb el rei Valdemar II, que s'instal·la a Estònia i contra el príncep rus de Polotsk, que vol fer valer els seus drets sobre el comerç al llarg del Daugava. Un relat de primera mà d'Albert es troba a la Crònica d'Enric de Livònia contemporània d'Enric de Livònia.^[5]

Durant tot el seu bisbat, és secundat per Teodoric de Treyden^[6] company de Meinhard de Holstein,^[7] que és mort davant Revel en 1220. Albert mor el 1229, però la seva obra feta serà duradora i quan l'Orde dels Germanas Livonians de l'Espasa és derrotada en la batalla de Saule, l'existència de la colònia no és posada en qüestió i els cavallers teutònics prendran el relleu.

Referències

1. Ozola, Silvija «The Development of the Catholic Cathedral Building-type at Bishoprics’ Towns on the Baltic Sea Southern Coast during the 13th – 14th Centuries» (en anglès). Landscape architecture and art, 14, 16-07-2019, pàg. 24–44. DOI: 10.22616/j.landarchart.2019.14.03.
2. Cofman-Simhon, Sarit. «Missionary Theatre on the Baltic Frontier: Negotiating the Imagined Jew in the Riga Ludus Prophetarum». A: Cordelia Heß and Jonathan Adams. Fear and Loathing in the North: Jews and Muslims in Medieval Scandinavia and the Baltic Region. DE GRUYTER, 2015-04-17, p. 271-283. DOI 10.1515/9783110346473. ISBN 978-3-11-034646-6.
3. Mänd, Anu; Tamm, Marek. Making Livonia: Actors and Networks in the Medieval and Early Modern Baltic Sea Region (en anglès). Routledge, 2020-06-09. ISBN 978-1-000-07693-6.
4. Tyerman, Christopher. God's War: A New History of the Crusades (en anglès). Penguin UK, 2007-10-04, p. 689-691. ISBN 978-0-14-190431-3.
5. Tamm, Marek «How to justify a crusade? The conquest of Livonia and new crusade rhetoric in the early thirteenth century». Journal of Medieval History, 39, 4, 01-12-2013, pàg. 431–455. DOI: 10.1080/03044181.2013.833541. ISSN: 0304-4181.
6. Gąssowska, Maja «The Apostles of medieval Livonia (until the beginning of 13th Century)» (en anglès). Folia Historica Cracoviensia, 23, 1, 2017, pàg. 119–141. ISSN: 0867-8294.
7. Fonnesberg-Schmidt, Iben. The Popes and the Baltic Crusades: 1147-1254 (en anglès). BRILL, 2007, p. 66–68, 73-74. ISBN 978-90-04-15502-2.

Bibliografia

• Suzanne Champonnois i François de Labriolle. Estonniens, Lettons, Lituaniens, Histoire et Destins. Crozon: Armeline, 2004. ISBN 2-910878-26-0.

Vegeu també

• Croades Bàltiques
• Guillem de Mòdena
• Caupo de Turaida