bisbe catòlic From Wikipedia, the free encyclopedia
Albert de Buxhövden (alemany: Albert von Buxthoeven) (Bexhövede, 1165 - Riga, 17 de gener de 1229) (també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.[1]
  | |
| Nom original | (de) Albert von Buxthoeven |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1165 Bexhövede (Alemanya) |
| Mort | 17 gener 1229 (63/64 anys) Riga (Letònia) |
| Sepultura | Gran Cementiri de Riga |
| Bisbe diocesà | |
| 1198 – ← Meinhard de Holstein – Albert Suerbeer (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Riga | |
| Roman Catholic Bishop of Livonia (en) | |
| 1198 – 1229 ← Berthold of Hanover (en) – Nicolas de Nauen → | |
| Bisbe auxiliar | |
| Diòcesi: bisbat de Trèveris, bisbat d'Utrecht | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: arquebisbat de Riga | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1199 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, polític |
| Consagració | Innocenci III |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 30 de gener |
| Família | |
| Família | Buxhoeveden family (en) |
| Germans | Theodericus von Buxhoeveden Hermann of Dorpat Johannes von Appeldern |
Albert va encapçalar les forces armades que van convertir per la força la regió bàltica oriental a la fe catòlica, en el marc de la quarta croada que va permetre saquejar la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Constantinoble.[2]
Sorgit de la noblesa germànica, i destinat a seguir la carrera religiosa, és nomenat bisbe de Livònia pel seu oncle Hartwig II d'Utlede, arquebisbe de Bremen,[3] en 1198 després de la mort del seu predecessor Berthold Schulte. El seu predecessor Meinhard de Holstein només s'havia ocupat de l'evangelització. Albert es preocupa a més dels aspectes econòmics de la futura colònia. Abans d'endegar l'expedició, Innocenci III una butlla on es confia la croada als prínceps germànics, i atorga als béns dels croats de Livònia el mateix règim que els de Palestina.
Al capdavant d'una flota de vint-i-tres navilis, es presenta el 1199 a la seva diòcesi i funda el 1201 la vila de Riga, més propera a la desembocadura del Daugava que Uxhüll, fundada per Meinhard. Per garantir-se l'exclusivitat del comerç bàltic amb la Lliga Hanseàtica, emet un interdicte de comerç a tots els ports bàltics llevat de Riga. En efecte, aquesta mesura prohibeix tota relació entre els afectats per l'interdicte i els cristians, a qui no els resta altra possibilitat que els habitants de Riga per comerciar.
En 1202, funda l'orde del Germans Livonians de l'Espasa a Dünamünde, amb l'objectiu d'assegurar la defensa de la colònia contra els livonians i de donar suport a l'evangelització de Livònia. En 1204, el papa Innocenci III atorga a l'orde el mateix estatut que a l'Orde del Temple.[4] En 1207, l'emperador Felip de Suàbia reconeix Livònia com un principat de l'Imperi. A partir de 1219, entra en competència amb el rei Valdemar II, que s'instal·la a Estònia i contra el príncep rus de Polotsk, que vol fer valer els seus drets sobre el comerç al llarg del Daugava. Un relat de primera mà d'Albert es troba a la Crònica d'Enric de Livònia contemporània d'Enric de Livònia.[5]
Durant tot el seu bisbat, és secundat per Teodoric de Treyden[6] company de Meinhard de Holstein,[7] que és mort davant Revel en 1220. Albert mor el 1229, però la seva obra feta serà duradora i quan l'Orde dels Germanas Livonians de l'Espasa és derrotada en la batalla de Saule, l'existència de la colònia no és posada en qüestió i els cavallers teutònics prendran el relleu.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
