Albert Trifol i Verdú (Barcelona, 8 de març de 1944 - Barcelona, 16 de maig de 2005) fou un actor i director teatral i de doblatge català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1944 Barcelona |
| Mort | 16 maig 2005 (61 anys) Barcelona |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de doblatge, director de doblatge, actor de cinema, director de teatre, actor de teatre, actor de televisió |
| Família | |
| Fills | Albert Trifol i Segarra, Núria Trifol i Segarra |
Va començar al món del teatre amb 8 anys, es va formar com a actor a l'Institut del Teatre de Barcelona al costat de Pepe Mediavilla i va fer radioteatre a Ràdio Barcelona.[2] Trifol va debutar en el doblatge a la dècada del 1960, feina que va anar compaginant amb papers en obres teatrals i dramàtics i sèries per a televisió, i posteriorment també al cinema.
Va ser en el camp del doblatge on va aconseguir major reconeixement, d'una banda, especialitzant-se en actors secundaris, destacant especialment en la sèrie Mazinger Z de 1978, encara que són destacables així mateix els seus doblatges dels protagonistes de Carros de foc i L'home elefant.[2] A Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi, va doblar al mestre Yoda.[2] A més, va posar la veu al personatge de François Pignon de la pel·lícula El sopar dels idiotes, interpretat per l'actor francès Jacques Villeret, a qui ha doblat diverses vegades.[2]
El 1982 va fundar l'estudi de sincronització Q. T. Lever, primer una productora dins dels estudis Seimar i a partir de 1989 amb local propi a la plaça Lesseps de Barcelona.[2] En aquest estudi, va dirigir i va realitzar molts dels doblatges de cinema d'animació japonès de la dècada següent, a més de les adaptacions d'A la recerca de l'arca perduda, la primera aventura d'Indiana Jones, on interpretava el major Eaton de la CIA.[2] També va ser un dels primers representants sindicals de l'àmbit del doblatge a Barcelona, a la dècada del 1970.[3]
A més de com a actor, al cinema va dur a terme altres funcions, com a director d'extres a Gràcies per la propina (1997) o doblador de sons a Actrius (1997), Carícies (1998) i Anita no perd el tren (2001). I va actuar també a sèries com Temps de silenci, Plats bruts, Laberint d'ombres, La Lloll, Sitges, Rosa, Estació d'enllaç, i Poblenou, entre d'altres.
Va ser pare dels també actors de doblatge Núria i Albert Trifol.[2]
Filmografia seleccionada
Com a actor de doblatge (
Català)
- L'home elefant (1980) - John Merrick (Actor original: John Hurt)
- Carros de foc (1981) - Jackson Scholz (Actor original: Brad Davis) ("doblatge de cinema (1982)")
- La guerra de les galàxies: El retorn del Jedi (1983) - Yoda (Actor de veu original: Frank Oz)
- Porco Rosso (1992) - Sr. Piccolo (Actor de veu original: Sanshi Katsura)
- Gossos milionaris (1999) - Chuffie (Actor de veu original: Hans Hohlbein)
- Socors, sóc un peix! (2000) - Tibauró (Actor de veu original: David Bateson)
- La volta al món en 80 dies (2004) - Lord Kelvin (Actor original: Jim Broadbent)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.