compositor i actor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Albert Pla i Álvarez (Sabadell, 22 de setembre de 1966) és un cantautor, actor i escriptor català. Les seves creacions musicals i els seus concerts barregen un to infantil, controvertit, provocador i de denúncia, cosa que el fa molt difícil de classificar en un corrent musical determinat.
(2020) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 setembre 1966 (58 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
Residència | Sabadell |
Activitat | |
Ocupació | compositor, guitarrista, artista d'estudi, cantant, novel·lista, cantautor, actor, músic |
Gènere | Rock i música de cantautor |
Instrument | Guitarra |
Lloc web | albertpla.com |
|
Va publicar el seu primer disc Ho sento molt el 1990. Després ha produït una desena d'àlbums, tant en solitari com en col·laboració amb altres músics i artistes com Manolo Kabezabolo, Roberto Iniesta, Estopa, Fermin Muguruza, Quimi Portet, Kase-O, Quico Pi de la Serra, Diego Cortés, Muchachito Bombo Infierno, Pascal Comelade i Joan Miquel Oliver entre altres, a més a més d'homenatjar a Pau Riba i Jaume Sisa en més d'una ocasió.
Les actuacions i gires d'Albert Pla sovint tenen un fort component teatral, no només en l'escenografia, sinó en la mateixa execució del cantant. Des del 2003, després de la gira-espectacle Canciones de Amor y Droga, que va rebre el premi Enderrock i el premi PEMOC al millor espectacle en viu del 2004, Pla compta regularment amb la col·laboració de l'artista Judit Farrés en les seves actuacions, amb la qual també ha dirigit el seu propi film i espectacle musicoteatral El malo de la película (2006).
Pla també ha col·laborat en diverses produccions cinematogràfiques tant en el pla musical com en el d'actor o director.
A més, Pla ha fet diverses incursions en el món del teatre, com en l'obra Caracuero (1996) de Helmut Krausser, amb més de 150 representacions, on fa el paper protagonista, o en l'espectacle Llits (2009) de Lluís Danés, on representa a l'acròbata El Gran Lectus.[2]
Al llarg dels anys Pla ha anat diluint la frontera entre el teatre i la música, estrenant espectacles com Rolf & Flor (2013) al costat del grup The Pinker Tones, o el que ell denomina irònicament «espectacles multimerda» (música, teatre i audiovisuals) com El malo de la película (2006), o Guerra (2015) amb Fermin Muguruza i Refree. També ha col·laborat programa de televisió Natura sàvia de TV3 amb Quimi Portet i Peyu.[3]
El 2015, Pla va publicar la seva primera novel·la titulada España de mierda, traduïda al català com Espanya de merda per l'escriptor Martí Sales, un viatge per carretera per una Espanya «apocalíptica i dantesca on l'humor i el drama fan equilibris per mostrar-nos la caricatura d'un país de cagar i no eixugar-se».[4]
L'any 2020 publicà la seva segona novel·la, Espanya en guerra, a partir de la idea d'uns «soldats estatunidencs que desembaquen a Catalunya perquè volen esclafar la rebel·lió catalana després d'haver declarat la independència».[5]
Albert Pla ha causat sovint polèmica en les seves lletres i declaracions i, a vegades ha topat amb la censura, com en la lletra de la cançó «La dejo o no la dejo», on narra la història d'amor amb una dona terrorista, que li va costar romandre un any allunyat dels escenaris, o «Carta al Rey», dirigida a Joan Carles I d'Espanya, a la qual va haver de canviar-ne el títol per «Carta al Rey Melchor».
També ha reconegut públicament que «li fa fàstic ser espanyol» i ha afirmat «no poder unir-me a la cadena humana de la Diada perquè estava fent un bolo en castellà al Poble Espanyol de Barcelona en una festa xarnega».[6]
L'agost de 2020, Pla estrenà la websèrie España de Borbón, estrenada directament al seu canal de Youtube, es tracta d'una «sèrie històrica», que fa un recorregut per la saga que va començar amb Felip V i que, de moment, arriba fins a Felip VI. Pla, novament amb un format casolà, juga amb els límits del sarcasme i la credulitat per qüestionar el paper de l'exèrcit, la política parlamentària i els mitjans de comunicació en la construcció del mite joancarlista.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.