guionista francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Alain Ayroles és un guionista de còmics francès nascut el 26 de gener de 1968 a Saint-Céré (Òlt-Occitània).
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 de gener de 1968 Sant Seren (França)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Guionista de còmics |
| |
Ayroles va estudiar art seqüencial a l'escola Beaux Arts d'Angoulême, on hi troba els seus futurs col·legues, els dibuixants Bruno Maïorana i Jean-Luc Masbou. La seva passió comuna pels jocs de rol va establir les bases per a futures col·laboracions en una sèrie de projectes de còmic de gran èxit.[1] Com inventor de jocs va crear Contes et Racontars, un univers de fantasia que combinava aventures a partir de contes i llegendes tradicionals. Aquest univers es convertiria en la inspiració de dues sèries d'èxit en el futur: el conte de fades Garulfo i l'èpica De cape et de crocs.[2]
Una editorial de còmics incipient creada pel jove Guy Delcourt va contractar Ayroles i diversos dels seus companys per treballar a Les enfants du Nil.[3] Tot seguit, Ayroles va començar a escriure guions de còmics i a estudiar literatura i poesia franceses del segle XIII, així com el vocabulari. Mentrestant, va ocupar un lloc a l'estudi d'animació IDDH per treballar en els dissenys, la creació de personatges i els guions de sèries d'animació.
Amb la sèrie Garulfo (1995-2002) Ayroles va donar un nou gir al clàssic conte de fades. Amb dibuixos de Bruno Maïorana i publicat per Delcourt, va ser un èxit comercial i de crítica fins que va acabar després de sis àlbums. Paral·lelament, Ayroles i Masbou van llançar una segona sèrie a Delcourt, que tindria encara més èxit: De cape et de crocs (1995), hàbil barreja de còmic, novel·la, teatre i cinema dins d'una faula d’aventures del segle XVII. L'èxit va portar a publicar-ne 11 volums durant els següents vint-i-un anys. La recepció de la crítica va ser positiva, “una sèrie rica en mil i una referències, destil·lada amb habilitat per autors tan cultes com entremaliats”.[4]
L'any 2008 apareix Sept Missionaries, amb dibuixos de Luigi Critone. L'àlbum forma part de la sèrie Sept, que varia d'un àlbum a un altre (històric, fantasia heroica, ciència-ficció, etc.); el seu únic punt en comú és el nombre de personatges: set. El que correspon a Ayroles va obtenir bones crítiques: "especialment ben elaborat des del punt de vista de la història i condimentat amb humor provocador".[5] A partir del 2009 publica una nova sèrie amb Bruno Maïorana, D ("D, diario de un no muerto" en castellà) que s’endinsa i dona un nou enfocament a l'univers gòtic dels vampirs i de l’aventura colonial, en una trama ambientada a l'època victoriana.[6]
Col·laborant amb Juanjo Guarnido (dibuix), va escriure el guió del one-shot Les Indes fourbes (2019), sobre les aventures de Pablos de Segovia, personatge de la novel·la El Buscón, de Francisco de Quevedo. Va tenir de seguida gran èxit de crítica i públic.[7] Posteriorment va escriure la sèrie Les Chimères de Vénus (2021) amb Étienne Jung, un faula espacial en un segle XIX steampunk de sorprenent atmosfera verniana.[8] així com el guió L'Ennemi du genre humain (2023) de la sèrie L'ombre des lumieres amb Richard Guérineau al dibuix.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
