Aikinita

L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor d'Arthur Aikin, geòleg anglès.^[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.

Aikinita
Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània
Fórmula química	PbCuBiS₃
Epònim	Arthur Aikin
Localitat tipus	dipòsit d'or de Beriózovskoie
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.04b
Dana	3.4.5.1
Propietats
Hàbit cristal·lí	acicular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm
Massa molar	575.92 g
Color	gris plom, negre grisenc, marró vermellós
Exfoliació	{010}
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre grisenc
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	6,1 a 6,8, mitjana = 6,44
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Aik
Referències	[1][2]

Característiques

És una sulfosal de coure, plom i bismut A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa la plata. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bismutinita (Bi₂S₃), en la qual la substitució gradual del coure i el plom per bismut va donant els diferents minerals de la sèrie.^[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aikinita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments

És un mineral inusual que es forma en vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: l'or, la pirita, la galena, la tennantita, la bismutinita, l'enargita, la calcopirita o el quars.

Referències

1. Aikinite. Webmineral
2. Aikinite. Mindat.org
3. Chapman, E.J. «Aikenite» (en anglès). Practical Mineralogy, Hippolyte Bailliere, Publisher (London), 1843, pàg. 127-127.
4. Mumme, W.G. «Crystal chemistry and proposed nomenclature for sulfosalts intermediate in the system bismuthinite-aikinite (Bi₂S₃-CuPbBiS₃)» (en anglès). American Mineralogist, 61, 1976, pàg. 15-20.