Aeronautica Militare Italiana

L'Aeronautica Militare Italiana^[1] (de vegades abreujada com AMI), és l'actual força aèria d'Itàlia, un dels quatre components de les Forces Armades d'Itàlia. Encara que existent anteriorment amb alguns noms com Servizio Aeronautico (1913 - 1915)^[2] o Arma Azzurra ('Cos blau'), va ser fundada com a arma independent el 28 de març de 1923 per decret real del rei Víctor Manuel III amb el nom de Regia Aeronautica ('Aeronàutica Reial'). El nom actual, Aeronautica Militare, va ser donat després de la Segona Guerra Mundial, el 1946, quan Itàlia es va establir com a república.^[3]

Aeronautica Militare Italiana

(it) Aeronautica Militare
Lema	Virtute Siderum Tenus
Dades
Tipus	força aèria
Història
Creació	28 març 1923:  Regia Aeronautica 18 juny 1946:  Aeronautica Militare Italiana
Activitat
Membre de	European Air Group (en)
Element explotat :   Italian Armed Forces active aircraft
Governança corporativa
Treballadors	43.000
Filial	Centro Sportivo Aeronautica Militare Servizio Meteorologico (en)
Part de	Forces Armades Italianes
Denominació anterior	Regia Aeronautica (1923–1946) Aeronautica Militare (1946–cap valor)
Altres
Premis  Medalla al Valor Militar
Lloc web	aeronautica.difesa.it

Història

L'ús bèl·lic de les aeronaus per part d'Itàlia va començar molt primerenc: durant la guerra d'Etiòpia (1887?1888) van ser utilitzats globus aerostàtics com a mètode d'observació. Ja en la guerra de Líbia (1911?1912) es van utilitzar dirigibles i avions com a recursos ofensius.

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) l'aviació militar italiana, igual que totes les dels països bel·ligerants, va experimentar un gran creixement i modernització malgrat que encara es trobava sota comandament directe de l'exèrcit italià. Van executar múltiples missions de bombardeig en la costa del mar Adriàtic.

La importància que van adquirir les forces aèries de tot el món com a arma poderosa i temible va fer que, el rei Víctor Manuel III, un any després de l'ascens del feixisme, considerés oportú separar el comandament de l'exèrcit del de l'aviació en 1923, creant-se a més la figura del ministre de l'aviació.

Regia Aeronautica (1923 - 1943)

Article principal: Regia Aeronautica

La Regia Aeronautica (denominada així entre 1923 i 1943) va participar activament en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), donant suport al bàndol revoltat del General Franco.

Però segurament el moment àlgid de la Regia Aeronautica es va viure durant la Segona Guerra Mundial. Van ser milers d'avions els empleats per Mussolini com a integrant del Eix (Alemanya-Japó-Itàlia) en diverses campanyes: Nord d'Àfrica, front rus, campanya d'Etiòpia i assalt aliat a Itàlia. Al final del conflicte mundial la Regia Aeronautica va perdre gran part del seu arsenal.

Aeronautica Nazionale Repubblicana (1943 - 1945)

Amb l'arribada de la República Social d'Itàlia en 1943, la Regia Aeronautica va ser rebatejada (el 10 d'octubre) com l'efímera Aeronautica Nazionale Repubblicana (en català literalment: Aeronàutica Nacional Republicana) ja que només viuria 2 anys més. Amb Ernesto Botto en el Ministeri de l'Aire, aquesta força aèria va lluitar i va estar organitzada estretament amb la Luftwaffe, especialment en el nord d'Itàlia.

Les últimes accions d'aquesta força aèria es van donar a l'abril de 1945, pràcticament fins a la mateixa data de la insurrecció partisana en el nord d'Itàlia, i el final de la República de Va salar. Després del cessament de les hostilitats al juny, va començar un període de reestructuració de la força aèria que va culminar amb el referèndum del 2 de juny de 1946 fruit del qual va obtenir el seu actual nom de Aeronautica Militare.

Postguerra, Guerra Freda i finals del segle XX

Durant la segona meitat del segle xx, amb el món dividit en dos per la Guerra Freda, l'Aeronautica Militare va ser modernitzada perquè servís d'oposició als països de l'Est europeu i perquè pogués complir les comeses assignades per l'OTAN. Així, van ser nombrosos els avions nord-americans rebuts en les dècades 1940-50 sota el marc d'acords bilaterals de cooperació i desenvolupament: P-51 Mustang, P-47 Thunderbolt, F-84G, F-86I.

En dècades posteriors la indústria aeronàutica italiana va ser l'encarregada de modernitzar a l'Aeronautica Militare amb nombrosos projectes, molts d'ells conjunts amb països europeus: Fiat G91, Aermacchi MB326, Aeritalia G222; i més recentment els avions Panavia Tornat, AMX International AMX i Eurofighter Typhoon.

En l'actualitat

Es pot considerar a l'Aeronautica Militare com una de les més potents del mediterrani des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu. Les seves aeronaus més modernes inclouen caces Eurofighters EF-2000, caces bombarders Tornado IDS/ECR i entrenador avançat M-346. El nombre d'efectius en servei ronda els 50.000.

EF-2000, projecte conjunt de diversos països europeus.

Lockheed Martin F-35 Lightning II.

Aermacchi M-346 d'entrenament avançat.

General Atomics MQ-1 Predator.

Aeronau	Nombre en servei[4]	Estatus	Comès
Aermacchi MB-339A	70	Actiu	Entrenament, atac lleuger
Aermacchi MB-339PA	15	Actiu	Acrobàtic, entrenament
Aermacchi MB-339CD-1	15	Actiu	Entrenament, atac lleuger
Aermacchi MB-339CD-2	15	Actiu	Entrenament, atac lleuger
Siai Marchetti SF-260AM	45	En substitució	Entrenament
Aermacchi SF-260EM	30	Rebent-se	Entrenament
Siai Marchetti S.208M	45	En substitució	Transporti
Eurofighter Typhoon T2	21	Rebent-se	Caça
Eurofighter Typhoon T1	75	En servei	Caça, entrenament
Lockheed Martin F-35 Lightning II	0	75 esperats: 60(F-35A) + 15(F-35B)	Caça polivalent furtiu
AMX International AMX	65	Actiu	Atac a terra (CAS)
Panavia Tornado IDS / IT - ECR	94	Actiu	Caça bombarder
Alenia C-27J Spartan	12	Actiu	Transport
Lockheed Martin C-130J Super Hercules	12	Actiu	Transport
Lockheed Martin C-130J-30 Super Hercules	10	Actiu	Transport
Boeing KC-767A	4	Actiu	Transport, reabastecimiento en vol
General Atomics RQ-1A Predator	5	Actiu	Vigilància
Sikorsky HH-3F	35	Actiu	Rescat aeri
Sikorsky SH-3D/TS	2	Actiu	Transport VIP
Piaggio Aero P.180 Avanti	18	Actiu	Transport VIP, entrenament
Piaggio Aero P-166 DL3	6	Actiu	Transport
Breguet Br.1150 Atlantique	18	Actiu	Lluita antisubmarina (ASW)
Dassault Falcon 50	4	Actiu	Transport VIP
Dassault Falcon 900EX	5	Actiu	Transport VIP
Airbus A.319 CJ	3	Actiu	Transport VIP
Agusta Bell AB212AM	35	Actiu	Rescat aeri
Hughes NH500I	50	Actiu	Entrenament, rescat aeri.

Vegeu també

• Equip acrobàtic Frecce Tricolori
• Regia Aeronautica

Referències

1. Aeronautica Militare. «Operazioni Internazionali» (en anglès). aeronautica.difesa.it. [Consulta: 25 maig 2011].
2. Catalanotto & Pratt 1993
3. Ministerio della Difesa, Ministeri de Defensa (Itàlia). «AERONAUTICA MILITARE E 150° DELL'UNITA’ D'ITALIA» (en italià). Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 11 juny 2016]. «E’ il 28 marzo 1923. Nel decreto di costituzione della nuova Arma, firmato da Vittorio Emanuele III, Re d'Italia, si legge: "E’ costituita la Regia Aeronautica che comprende tutte le forze aeree del Regno e delle Colonie. Essa avrà una propria uniforme e propri distintivi di specialità".»
4. «Italian military aviation OrBat». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 10 juny 2016].

Bibliografia

• Catalanotto, Baldassare; Pratt, Hugo. Lizard editore. In un cielo lontano: 70 anni di aeronautica militare, 1993. ISBN 8886456018.

Enllaços externs

• Sito istituzionale dell'Aeronautica Militare.
• Rivista Aeronautica Arxivat 2010-01-15 a Wayback Machine., periodico dello Stato maggiore dell'Aeronautica Militare.
• ic5540-3.pdf, ic5540-5.pdf Norme relative all'uso degli indumenti da volo e da lavoro e norme relative all'applicazione dei vari distintivi e accessori.
• dell'Aeronautica Militare.
• dell'Aeronautica Militare.