Adolf von Harnack

Adolf Von Harnack (Dorpat, Livònia, 1851 - Heidelberg, 10 de juny de 1930) fou un teòleg luterà alemany.

Adolf von Harnack

Biografia
Naixement	7 maig 1851 Tartu (Estònia)
Mort	10 juny 1930 (79 anys) Heidelberg (Alemanya)
Sepultura	antic cementiri de sant Mateu
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Imperial de Dorpat Universitat de Leipzig
Director de tesi	Moritz Wilhelm Drobisch i Adolf Ebert
Activitat
Lloc de treball	Leipzig Marburg
Ocupació	teòleg, professor d'universitat, escriptor, historiador de l'Església, bibliotecari, historiador de la religió
Ocupador	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1888–1924) Universitat de Marburg (1886–) Universitat de Giessen (1879–) Universitat de Leipzig (1876–) Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (membre estranger) (1894–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Berliner Wingolf (en) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Institut Arqueològic Alemany Reial Acadèmia Sueca de Ciències Corporation Livonia (en)
Alumnes	Otto Schmiedel (en)
Obra
Estudiant doctoral	Heinrich Scholz i George Robert Olshausen (en)
Família
Cònjuge	Amalie von Harnack
Fills	Ernst von Harnack
Pares	Theodosius Harnack   i Marie Harnack
Germans	Carl Gustav Axel Harnack Otto Harnack
Premis
(7 maig 1926)  Adlerschild des Deutschen Reiches (1925)  Medalla Harnack (1909)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Estudià a les universitats de Dorpat i Leipzig. Fou posteriorment professor de les Universitats de Leipzig, Giessen i Berlín. També fou director de la Theologische Literaturzeitung i de la Biblioteca Real de Berlín. Criticà el mètode de la mitologia comparativa “que troba una vinculació causal entre tot i tot lo demés...” Fou un autor de l'Escola liberal, des del racionalisme. Contribuí a la recerca del Jesús històric.

D'acord amb l'esperit racionalista-positivista de la seva època, Harnack presumir de conèixer l'evangeli original de Jesús emprant el mètode históric-crític.^[1]

Segons Harnack, els teòlegs del segle ii van cometre l'error d'intentar racionalitzar l'evangeli de Jesús. Per ell, l'evangeli es redueix a l'anunci de l'arribada del regna, de la paternitat de Déu, la dignitat del ser humà, i del manament de l'amor. Qualsevol altra afirmació té el seu origen en infiltracions gregues. Segons Harnack, el dogma seria "una construcció de l'esperit grec sobre el fonament de l'evangeli".

A partir de Harnack, les seves tesis han suposat una gran influencia, i han estès una idea de la "hel·lenització del cristianisme" de connotacions profundament negatives.

Obres

• Lehrbuch der Dogmengeschichte (1885)
• Grundriss der Dogmengeschichte (1889)
• Das Apostolische Glaubensbekenntnis. Ein geschichtlicher Bericht nebst einer Einleitung und einem Nachwort (1892)
• Geschichte der altkirchlichen Literatur bis Eusebius (1893)
• Das Wesen des Christentums (1900)
• Die Mission und Ausbreitung des Christentums in den ersten drei Jahrhunderten (1902)
• Beitrage zur Einleitung in das neue Testament (1906)
• “Les dites de Jesús” (1908)

Referències

1. Benet XVI, Trobada amb el món de la cultura en la Universitat de Ratisbona, 12 setembre de 2006

Bibliografia

• «Adolf von Harnack» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»
• Adolf von Harnack. Christentum, Wissenschaft und Gesellschaft, Kurt Nowak i cols., eds., Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2003

Enllaços externs

• Treball d'Adolf Harnack at CCEL (anglès)
• «Bibliografia relacionada amb Adolf von Harnack» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
• Obres de Adolf von Harnack al Projecte Gutenberg.