- Tenen un desenvolupament molt lent però poden atènyer 5 m de longitud i pesar 480 kg.
- Tenen el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis.
- El seu cap està envoltat per un sòlid escut d'ossos dèrmics i perllongat per la presència d'un rostre.
- La boca (petita, inferior i desproveïda de dents) té una forma de trompa que els permet escorcollar el llot per alimentar-se de mol·luscs, el seu aliment principal.[5]
Els esturions no es reprodueixen abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap als 15 anys en el cas de les femelles.
Són originaris d'Europa, Àsia i Nord-amèrica.
- Acipenser baerii (Brandt, 1869)[6]
- Acipenser brevirostrum (Lesueur, 1818)[7]
- Acipenser colchicus (Marty, 1940)[8]
- Acipenser dabryanus (Duméril, 1869)[9]
- Esturió groc (Acipenser fulvescens) (Rafinesque, 1817)[10]
- Esturió oscietra (Acipenser gueldenstaedtii) (Brandt i Ratzeburg, 1833)[11]
- Acipenser medirostris (Ayres, 1854)[12]
- Acipenser mikadoi (Hilgendorf, 1892)[13]
- Acipenser multiscutatus (Tanaka, 1908)[14]
- Acipenser naccarii (Bonaparte, 1836)[15]
- Acipenser nudiventris (Lovetsky, 1828)[16]
- Acipenser oxyrinchus (Mitchill, 1815)[17]
- Acipenser persicus (Borodin, 1897)[18]
- Esterlet (Acipenser ruthenus) (Linnaeus, 1758)[2]
- Acipenser schrenckii (Brandt, 1869)[6]
- Acipenser sinensis (Gray, 1835)[19]
- Esturió sevruga (Acipenser stellatus) (Pallas, 1771)[20]
- Esturió comú (Acipenser sturio) (Linnaeus, 1758)[2]
- Acipenser transmontanus (Richardson, 1836)[21][22][23][24][25][26][27]
Poden arribar a viure més de 100 anys.
Es troben greument amenaçats per la pesca intensiva que es realitza per aconseguir la seva fresa, anomenada també caviar.
Un programa europeu persegueix la seua reintroducció, entre altres, al riu l'Ebre (projecte LIFE-MigratoEbre).
En l'actualitat hi ha piscifactòries a Catalunya (Les, a la vall de la Garona, i Poblenou del Delta, al Delta de l'Ebre). També n'hi ha a Navarra (Yesa) i Aragó (Lo Grau i Biescas).
Sepkoski, Jack, 2002. "A compendium of fossil marine animal genera". Bulletins of American Paleontology 364: p. 560. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 11 gener 2011]. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».[Enllaç no actiu] Brandt, J. F., 1869. Einige Worte über die europäisch-asiatischen Störarten (Sturnionides). Mélanges Biol. v. 7: 110-116. Lesueur, C. A., 1818. Description of several species of chondropterygious fishes of North America, with their varieties. Trans. Am. Philos. Soc. v. 1: 383-394, Pl. 12. Marti, V. J., 1940. Systematics and biology of the Russian sturgeon of the Caucasian coast of the Black Sea. Zoologicheskii Zhurnal v. 19 (núm. 6): 865-872. Duméril, A. H. A., 1869. Note sur trois poissons de la collection du Muséum, un esturgeon, un polydonte, et un malarmat, accompgnée de quelques considérations générales sur les groupes auxquels ces espèces appartiennent. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. Paris v. 4: 93-116, Pls. 22-23. Rafinesque, C. S., 1817. Additions to the observations on the sturgeons of North America. Am. Monthly Mag. Crit. Rev. v. 1: 288.
Brandt, J. F. & J. C. T. Ratzeburg, 1833. Medizinische Zoologie, oder getreue Darstellung und Beschreibung der Thiere, die in der Arzneimittellehre in Betracht kommen, in systematischer Folge herausgegeben. Medizinische Zool. v. 2: i-iv + 1-364, Pls. 1-36 + 1. Ayres, W. O., 1854. (Description of new fishes from California). (Minutes of Academy meetings were printed in "The Pacific" (a newspaper) shortly after each meeting. New species date to publication in The Pacific. Dates of publication are given in each species account). The Pacific v. 3 and 4 (thru no. 6).
Hilgendorf, F. M., 1892. Neue Stör-Art von Nord-Japan, Acipenser mikadoi. Sitzungsberichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 1892: 98-100. Tanaka, S., 1908. Notes on some Japanese fishes, with descriptions of fourteen new species. J. Coll. Sci. Imp. Univ. Tokyo v. 23 (art. 7): 1-54, Pls. 1-4. Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls. Lovetsky, A., 1828. Novyi Mag. Estestv. Istorii Part 2: e. g. 78. Mitchill, S. L., 1815. The fishes of New York described and arranged. Trans. Lit. Phil. Soc. N. Y. v. 1: 355-492, Pls. 1-6. Borodin, N. A., 1897. A report on the zoological research excursion to the north Caspian in summer 1895 aboard the cruser Uralets. Vestnik Rybopromyshlennosti v. 12: 1-31. Gray, J. E., 1835. Characters of two new species of sturgeon (Acipenser, Linn.). Proceedings of the Zoological Society of London. 1834 (pt 2): 122-123. Pallas, P. S., 1771-1776. Reise durch verschiedene Provinzen des russischen Reiches. St. Petersburg. 3 vols. Richardson, J., 1836. The Fish. A: Fauna Boreali-Americana; or the zoology of the northern parts of British America: containing descriptions of the objects of natural history collected on the late northern land expeditions, under the command of Sir John Franklin, R.N. Fauna Boreali-Americana Part 3: i-xv + 1-327, Pls. 74-97.
- Berg, L. S., 1911. Poissons. Marsipobranchii, Selachii, Chondrostei. Faune de la Russie et des pays limitrophes fondee principalement sur les collections du Musée Zoologique de l'Académie Impériale des Sciences de St.-Petersburg, 1: iii+337 pp., 27 fig., 8 pl.
- Storer, T.I., Usinger, R.L., Stebbins, R.C. & Nybakken, J.W., 1979. General Zoology. Sisena edició. McGraw-Hill Book Company, Nova York: i-ix, 1-902.
- Fritzsche, R.A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
.jpg)
_-_crop.jpg)
.svg){kind=icon}
