Esturió comú
espècie de peix From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esturió comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.[1]
| Acipenser sturio | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 230 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser sturio Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=link}
Descripció
- Pot arribar a fer 304 cm de llargària màxima (normalment, en fa 130) i 400 kg de pes.
- Cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts.
- 30-44 radis tous a l'leta dorsal.
- 23-30 radis tous a l'aleta anal.
- Ventre de color blanc.[2][3][4]
És un peix solitari[2] que pot assolir fins a cent anys.[5][6][7]
Reproducció
Viu la major part de la seua vida al mar, però entra als rius per a reproduir-s'hi. Assoleix la maduresa sexual de manera tardana, devers l'edat de 12 a 14 anys els mascles i 16 a 18 anys les femelles. Les femelles ponen entre 800.000 i 2.400.000 d'ous de color gris fosc que adhereixen sobre fons pedregosos.[8][9][2][10]
Alimentació
Hàbitat
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom i de clima temperat (10 °C-18 °C; 71°N-34°N, 25°W-42°E)[11] que viu entre 4-93 m de fondària[12] (normalment, entre 5 i 60).[13][2]
Distribució geogràfica
Es troba a la mar del Nord, la mar Blanca, les costes europees atlàntiques (incloent-hi la conca de la Garona),[11] la Mediterrània septentrional fins a Rodes i l'oest i el sud de la mar Negra. Se l'ha registrat esporàdicament a Islàndia,[14] el Marroc i Algèria.[2]
Ús comercial i sobreexplotació
Es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit i enfornat. Els ous serveixen per a elaborar caviar.[15] És inofensiu per als humans,[2] però els humans són molt agressius i queden una amenaça per a la seva sobrevivència.[13] Segons la Llista vermella de l'UICN queda en perill crític.[16]
Estat de conservació
La pesca, la construcció de preses, la contaminació de l'aigua i la canalització i regulació dels rius han conduït a la pèrdua i degradació dels seus llocs de fresa. En el cas particular de la Garona, l'extracció de grava del riu és una amenaça potencial per a aquesta espècie.[13]
El peix era molt comú a Alemanya fins a l'arribada de la pesca industrial a l'inici del segle xx que en va causar l'extinció vers la fi dels anys 1940. El darrere esturió documentat al riu Stör a la conca de l'Elba es va captar el 1945. La pol·lució i la presència de moltes rescloses van entrebancar el seu retorn. A Rostock es va fundar l'Associació per a la salvació de l'esturió europeu. Ha llançat tot un programa per a fer tornar el peix a Alemanya. Els primers peixos joves, criats des de la darrera població a França van ser deixats a l'Stör el 2009. Caldria entre deu i quinze anys d'intervenció humana abans que una població durable pogués recrear-se.[17][18]
En l'actualitat a les Terres de l'Ebre es desenvolupa el projecte LIFE- MigratoEbre que actua per refer la connectivitat ecològica del tram inferior del riu Ebre i per a reïntroduir-hi, entre altres le saboga i l'esturió.[19] Conté, entre d'altres, la construcció d'un pas de peix a l'assut de la Central nuclear d'Ascó, de 40 metres de llargada i 8 d'amplada amb un cost d'uns 80 mil euros que va entrar en funcionament el setembre de 2017.[20] Anys després, el 14 d'octubre de 2024, entrava en funcionament el nou pas de peixos de l'Assut de Xerta.[21] Queda però el problema del Pantà de Flix, un altre obstacle major.[22]
A banda, el 21 de desembre de 2023, van reintroduir-se 44 exemplars d'esturió[23] a la zona de l'Assut de Tivenys.
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.