Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn (àrab: أبو بكر محمد بن عمار بن حسين بن عمار ذو الوزارتين, Abū Bakr Muḥammad b. ʿAmmār b. Ḥusayn b. ʿAmmār Ḏū l-Wizāratayn), més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1031 (Gregorià)  Silves (Portugal) |
| Mort | 1086 (Gregorià) (54/55 anys) Sevilla (Espanya) |
| Visir | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poeta |
| Ocupació | escriptor, governador, ministre, jugador d'escacs, poeta |
| Gènere | Poesia |
| Esport | escacs |
Va estudiar a Silves i Còrdova. Va fer alguns panegírics per reis andalusos sense èxit i el 1053 va arribar a Sevilla i va fer un panegíric per a l'emir Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid. A l'emir li va agradar i el va convertir en poeta de la cort. Va acompanyar el príncep Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad (amb qui havia fet amistat) a Silves quan fou nomenat governador de la comarca, però van córrer rumors d'una amistat excessiva i al-Mútadid va cridar al seu fill a Sevilla el 1058 i va ordenar al poeta sortir dels seus dominis. Se'n va anar a Saragossa i des d'allí va dirigir elogis al rei sevillà buscant el perdó, sense èxit. El 1069 va morir al-Mútadid i va pujar al tron el seu amic Muhàmmad (amb el títol d'al-Mútamid) i llavors fou cridat a la seva cort.
En endavant va quasi abandonar la poesia i es va dedicar a la política. Fou nomenat governador de Silves (1070) i després va esdevenir visir o primer ministre del rei. Va annexionar Còrdova a Sevilla i va traslladar la cort a aquella ciutat; l'any següent es va desfer de l'antic visir, Ibn Zaydun (que havia estat visir sota al-Mutadid), el qual va enviar a Sevilla; la reina favorita Itimad li era hostil però la va poder dominar i va acabar controlant totalment al rei i a dirigint l'estat.
La seva política era d'expansió i per això considerava necessària l'aliança amb els castellans (Alfons VI de Lleó i de Castella), als quals va augmentar el tribut que pagava. Emfortit amb aquesta aliança va intentar conquerir Granada i després Múrcia, sense èxit.
Va recomanar l'ocupació de Múrcia al rei de Sevilla; es va aliar a Barcelona que a canvi d'un pagament va accedir a participar; com a ostatges del tracte concertat van quedar un nebot del comte Ramon Berenguer II i un fill del rei de Sevilla (Raixid ibn Muhammad); els catalans van complir la seva part del pacte i van atacar Múrcia, però en veure que els sevillans no arribaven, van empresonar a Raixid; llavors els sevillans el van voler rescatar per la força i, com que no ho van aconseguir, van empresonar al nebot del comte; es van iniciar negociacions i finalment es van intercanviar els ostatges, però l'aliança es va trencar. Llavors Ibn Ammar amb l'exèrcit sevillà va voler conquerir Múrcia sense ajut; va ocupar Cartagena. A Múrcia es va produir llavors un cop d'estat i el rei Muhàmmad fou enderrocat i empresonat, i va ser substituït pel seu fill Abd-ar-Rahman Abu-Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (1078). Les tropes sevillanes van seguir la campanya el 1079 i van vèncer a Mula, Alacant i Oriola, cosa que deixà Múrcia assetjada. La ciutat fou ocupada mercès a la traïció d'Ibn Rashik, valí de Bilj (Vilches). Abd-ar-Rahman fou fet presoner, però es va poder escapar cap a València. Ibn Ammar en revenja va cridar a la revolta als valencians, en contra les ordes del rei sevillà.
El fill d'Ibn Zaydun (ara visir) va denunciar a Ibn Ammar al rei. Els dos homes eren poetes i es van creuar versos punyents. Ibn Ammar finalment es va declarar sobirà independent de Múrcia potser el 1081. Es va dirigir llavors contra Toledo, deixant a Múrcia com a virrei a Ibn Rashik, que el va trair i es va apoderar del tron. Ibn Ammar va fugir a Saragossa amb Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman al servei del qual va entrar i va participar en algunes expedicions victorioses fins que en una d'elles a Segura, l'agost del 1084, fou capturat.
Durant el seu captiveri va retornar a la poesia i va escriure a al-Mútamid demanant-li perdó i ajut, però el rei sevillà volia venjança i el va comprar i el va traslladar a Còrdova carregat de cadenes i passejat per un ase, i després a Sevilla on el va humiliar davant tota la ciutat; va refusar totes les peticions de clemència; per un error d'Ibn Ammar explotat pel fill del visir Ibn Zaydun, que ara ocupava el lloc del seu pare, el rei va tenir un atac de ràbia i el va matar de pròpia mà (1086).
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953.
- Pérès, Henri. La poésie andalouse en arabe classique au xi' siecle. Ses aspects généraux et sa valeur documentaire (en francès), 1930.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
