Abeokuta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abeokuta és la ciutat més gran i la capital de l'estat d'Ogun, al sud-oest de Nigèria. Està situada a 7° 9′ 39″ N, 3° 20′ 54″ E, a la vall del riu Ogun. Està a 64 milles al nord de Lagos amb el ferrocarril i a 81 milles a través de l'aigua. El 2005, Abeokuta tenia 593.140 habitants.
| ||||
| Tipus | ciutat i gran ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Nigèria | |||
| Estat federat | Ogun | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 888.924 (2012) (1.011,29 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | ioruba | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 879 km² | |||
| Banyat per | Riu Ogun | |||
| Altitud | 66 m | |||
| Creació | 1825 | |||
| Organització política | ||||
| Membre de | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Abeokuta està en un terreny fèrtil, la superfície del qual està trencat per masses de granit gris. S'estén per una zona extensa i està envoltada per uns murs de fang de 18 milles d'extensió. Està a sota d'Olumo Rock, a on hi ha moltes coves i ermites.
Es produeix per al comerç oli de palma, fusta, cautxú, nyam i mantega de karité.
La ciutat depèn administrativament del Dam, del riu Oyan, per al seu accés a l'aigua.[1]
El 1825, es van assentar els primers pobladors a la zona d'Abeokuta (que significa "sota les roques". Era un lloc a on es refugiaven dels caçaesclaus de Dahomey i d'Ibadan. Les poblacions dels poblats fugien des de les zones obertes per a refugiar-se a les coves i roques del voltant de la ciutat actual. Aquí van formar una confederació lliure de molts grups ètnics diferents, cadascun dels quals preservava els seus costums tradicionals i els seus ritus religiosos, així com els noms de les seves poblacions originals.
El poble Egba fou el primer que s'hi va assentar.[2] Posteriorment, alguns clans iorubes també s'hi assentaren. Al segle xix, van arribar a la regió missioners baptistes i anglicans.[2]
Entre el 1851 les forces d'Abeokuta, parapetats a les seves muralles, van vèncer a les del regne de Dahomey (que eren caçadors d'esclaus, però no atacaven Abeokuta per això sinó per un conflicte fronterer i pels atacs d'Abeokuta al regne d'Ado, aliat de Dahomey).[2] i nous atacs van ser evitats en extremis fins a 1864. El 1854 el cap principal dels diversos caps egbes que governaven a Abeokuta, va ser nomenat "Alake" una mena de rei o autoritat màxima (a proposta de Townsend, el resident de la Church Missionary Society), si bé el seu poder sobre els altres caps era limitat. La ciutat d'Aibo a uns 30 km al nord-est d'Abekouta, fou el darrer lloc d'oposició a l'absorció de les ciutats centrals dels egbes (Egbaland) dins el poder d'Abeokuta. Finalment Dahomey va fer un segon atac a Abeokuta el març de 1864, però com el primer de 1851, fou rebutjat.
El 1893, el Govern Unit Egba, que tenia la seva seu a Abeokuta, fou reconegut pel Regne Unit. El 1914, la ciutat va passar a formar part de la colònia britànica de Nigèria.[2]
Vegeu: "Regne d'Abeokuta"
- El cap Olufusibi Coker (conegut com a Aderupoko) (nascut abans del segle xviii), fou el primer Oluwo d'Itesi Abeokuta. Va esdevenir un comerciant i granger pròsper. Era un filantrop.
- Moses A. Majekodunmi, senador (1960), ministre de Sanitat (1961-66), Administració de la Regió Occidental de Nigèria, 1962.
- El cap Michael Augustus Oluwole Pearse, periodista.
- Moshood Kashimawo Olawale Abiola, polític.
- Olusegun Obasanjo, president de Nigèria, entre el 1999 i el 2007.
- Funmilayo Ransome-Kuti, activista pels drets de les dones.
- Fela Sowande, compositor.
- Wole Soyinka, escriptor, guanyador del premi Nobel de literatura.
- Olikoye Ransome-Kuti, professor de pediatria, Ministre de Sanitat.
- Amos Tutuola, autor de The Palm-Wine Drinkard.
- Fela Kuti, nigerià famós, músic i activista polític.
- Ernest Shonekan, home de negocis i cap del govern interí de Nigèria durant quatre mesos, el 1993.
- Jimi Solanke, actor, guionista.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
