espècie de planta medicinal From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ocra (Abelmoschus esculentus)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Abelmoschus dins la família de les malvàcies. Té beines de llavors verdes comestibles. L'origen geogràfic és disputat, amb autors que situen l'origen a l'Àfrica occidental, a Etiòpia, al sud-est asiàtic, al sud asiàtic o a Myanmar.[2] Es conrea a les zones tropicals i subtropicals pel seu fruit comestible.[3]
 |
No s'ha de confondre amb ocre. |
Abelmoschus esculentus  | |
|---|---|
 Fruit, flors i fulles d'ocra | |
| Dades | |
| Font de | ocra i oli de llavor d'ocra |
| Planta | |
| Pol·linitzat per | antòfil |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Tribu | Hibisceae |
| Gènere | Abelmoschus |
| Espècie | Abelmoschus esculentus Moench, 1794 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Hibiscus esculentus |
| Distribució | |
 | |
És una planta anual o perenne de fins a 2 m d'alt, fulles palmades i lobades, flors de fins a 8 cm de diàmetre amb pètals blancs o grocs. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors.
.JPG)
L'ocra és un al·lopoliploide de parentalitat incerta. Tanmateix, els pares proposats inclouen Abelmoschus ficulneus, A. tuberculatus i una forma «diploide» d'ocra.[4] Les poblacions veritablement salvatges (a diferència de les naturalitzades) no es coneixen amb certesa, i la varietat d'Àfrica Occidental s'ha descrit com un cultigen.[5]
Els humans coneixen l'ocra des de l'antiguitat, i a les èpoques grega i romana es cultivava a Egipte, i es se'n van tallar imatges als temples faraònic. És endèmica a les regions generalment càlides d'Àfrica i Àsia. L'ocra es va originar a l'Àfrica tropical i es va conrear a l'Orient Mitjà i l'Índia durant molt de temps, i al segle XIX dC es van veure plantes salvatges d'ocra a la vora del Nil Blanc al Sudan. L'ocra es va introduir per primera vegada a Europa per la conquesta omeia d'Hispània. Un dels primers relats europeus és d'Abu-l-Abbàs an-Nabatí, que va visitar Egipte el 1216 i va descriure la planta en conreu pels locals que menjaven les beines tendres joves.[6] Des d'Aràbia, la planta es va estendre per les costes del mar Mediterrani i cap a l'est.[7]
La planta va ser introduïda a Amèrica per vaixells que practicaven el tràfic d'esclaus atlàntic[8] a partir del 1658, quan es va registrar la seva presència al Brasil. Es va documentar a Surinam el 1686. Pot ser que l'ocra s'hagués introduït al sud-est d'Amèrica del Nord des d'Àfrica a principis del segle XVIII. El 1748, s'estava cultivant fins al nord fins a Filadèlfia.[9] Thomas Jefferson va assenyalar que estava ben establert a Virgínia el 1781. Era comú al sud dels Estats Units el 1800, i la primera menció de diferents varietats va ser el 1806.[10]
_cross-section_-_20080613.png)
L'espècie és una planta perenne, sovint conreada com a anual en climes temperats, que sovint arriba als 2 metres d'alt. Com a membre de les Malvaceae, està relacionat amb espècies com el cotó, el cacau i l'hibisc. Les fulles mesuren entre 10 i 20 centímetres de llarg, amb un palmat lobulat amb 5-7 lòbuls. Les flors tenen de 4 a 8 centímetres de diàmetre, amb cinc pètals blancs a grocs, sovint amb una taca vermella o violeta a la base de cada pètal. Els pòl·lens són esfèrics i d'aproximadament de 188 micres de diàmetre. El fruit és una càpsula de fins a 18 centímetres de llarg amb secció transversal pentagonal, que conté nombroses llavors.
Abelmoschus esculentus es conrea a les regions tropicals i temperades càlides del món pels seus fruits fibrosos o beines que contenen llavors rodones i blanques. Es troba entre les espècies vegetals més tolerants a la calor i la sequera del món i tolerarà sòls amb argila pesada i humitat intermitent, però les gelades poden danyar les beines. En cultiu, les llavors es posen en remull durant la nit abans de plantar-les a una profunditat d'entre 1 i 2 centímetres. Prefereix una temperatura del sòl d'almenys 20 graus per a la germinació, que es produeix entre sis dies (llavors en remull) i tres setmanes. Com a planta tropical, també requereix molta llum solar, i també s'ha de conrear en sòls que tinguin un pH entre 5,8 i 7, idealment en el costat àcid.[11] Les plàntules necessiten molta aigua. Les beines de llavors es tornen ràpidament fibroses i llenyoses i, per ser comestibles com a verdura, s'han de collir quan estan immadures, generalment una setmana després de la pol·linització.[12] La primera collita normalment estarà preparada uns 2 mesos després de la sembra, i serà d'aproximadament d'entre 50 a 76 mil·límetres de llarg.[11]
La malaltia més comuna que afecta la planta d'ocra és la marquititud de verticil·li, que sovint provoca un color groc a les fulles. Altres malalties inclouen l'oïdi en les regions tropicals seques, les taques de les fulles, el mosaic groc i els nematodes de l'arrel. La resistència al virus del mosaic groc a A. esculentus es va transferir a través d'un encreuament amb Abelmoschus manihot i va donar lloc a una nova varietat anomenada Parbhani kranti.[13]
Als Estats Units, gran part de l'oferta es conrea a Florida, especialment al voltant de Dade, al sud de Florida.[14][15] L'ocra es conrea a tot l'estat fins a cert punt, de manera que l'ocra està disponible deu mesos a l'any.[14] Els centres regionals d'IPM proporcionen plans integrats de gestió de plagues per al seu ús a l'estat.[14]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) sota el nom d'Hibiscus esculentus.[16] Més tard, el botànic alemany Conrad Moench (1744-1805) va emplaçar l'espècie dins del gènere Abelmoschus, canviant el seu nom a l'actual Abelmoschus esculentus, aquesta publicació vàlida es va fer al segon volum de la seva obra Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis l'any 1794.[2][17]
Els següents noms científics són sinònims d'Abelmoschus esculentus:[2]
Es conrea en climes tropicals o temperats càlids perquè té les tavelles immadures verdes. És un conreu molt resistent a la secada. La germinació de les llavors s'activa forçosament posant-les en remull unes hores.
El 2021, la producció mundial d'okra va ser de 10,8 milions de tones, liderada per l'Índia amb el 60% del total, amb Nigèria i Mali com a productors secundaris.
L'ocra crua conté un 90% d'aigua, un 2% de proteïnes, un 7% d'hidrats de carboni i greix insignificant. En una quantitat de referència de 100 grams, l'ocra crua és una font rica (20% o més del valor diari, DV) de fibra alimentària, vitamina C i vitamina K, amb continguts moderats de tiamina, àcid fòlic i magnesi.
Se'n menja el fruit, sencer o tallat a llesques gruixudes. L'ocra desprèn una substància lleugerament glutinosa després de cuinada que alguns troben molt agradable. Aquestes verdures són millors quan són tendres. Si es deixen madurar a la tija, es tornen massa fibroses. Es poden menjar com a verdura o usar com a espècia per a donar gust. Es mengen bullides, fregides i empanades, en forma de bunyol, guisades, crues, amb salsa (de tomata, curri, etc.), en sopa, amanides amb oli, etc. Actualment es venen també congelades a molts països d'arreu del món.
Aquesta verdura, que té un gust suau que pot recordar el de les carxofes i el de les mongetes tendres, és molt usada en les cuines tradicionals africanes. S'hi menja en plats guisats o també, bullida o passada per la paella, com a acompanyament, sola o amb altres verdures. No és estrany d'associar-la a la ceba, al tomàquet i al sofregit, de vegades amb verdures com l'albergínia o el carbassó. A Israel i el Líban s'acostuma a menjar en estofats amb carn.
A l'Àsia es menja al Japó, en sopa o lleugerament bullida amb salses;[19] al sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, etc.), on s'acostuma a menjar crua, mullada en salsa picant (naam prik); i a l'Índia, on es considera sobretot una espècia i ingredient d'alguns curris i on hi ha també una variant de ratatouille o xamfaina amb trossets d'ocra afegits a la barreja.[20]
Va ser introduïda al sud dels Estats Units pels esclaus negres africans i actualment sovint la hi preparen fregida o a la graella. Al segle xx ha estat introduïda a França per la població de les antigues colònies africanes d'aquest país.
La fibra de bast de la tija de la planta té usos industrials com el reforç de compostos polimèrics.[21] El mucílag produït per la planta d'ocra es pot utilitzar per eliminar la terbolesa de les aigües residuals gràcies a les seves propietats floculants.[22][23] Amb una composició similar a una pel·lícula de polisacàrid gruixuda, el mucílag d'ocra està en desenvolupament com a envasament d'aliments biodegradables, a partir del 2018.[24] Un estudi de 2009 va trobar que l'oli d'ocra és adequat per al seu ús com a biocombustible.[25]
.jpg)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
